Gran interveció de Jordi Hereu

En nostre alcalde ha participat avui en el Consell Nacional del PSC. Ha fet una intervenció molt breu, però d'aquelles que et fan aixecar de la cadira. En podeu llegir un resum fent clic aquí, i comprovareu per què m'ha agradat tant. Els eixos del discurs han estat: hem de parlar del mateix que parlen els ciutadans, i hem d'evitar els debats abstractes en què ens fa caure la dreta i el nacionalisme.

Si feu clic aquí, escoltareu un fragment del discurs, aplaudiments inclosos, perquè veieu que no sóc l'únic entusiasmat amb les seves paraules.

Jo afegiria una frase que també ha pronunciat: a ERC no li convé gaire anar de calçotada. Hi estic d'acord. I penso que a Catalunya i als ciutadans i ciutadanes tampoc no ens convé gaire que els dirigents d'ERC vagin de calçotada...

Polítiques per a la joventut

Aquests dies el PSC està enllestint el programa amb què ens presentarem a les eleccions municipals. Sí, n'hi ha que ens dediquem a treballar sobre temes concrets mentre altres es barallen per veure qui la diu més grossa. Us vaig avisar en l'anterior post.

Ahir tocava preparar la part del programa que dedicarem a les polítiques de joventut. Unes polítiques que, malgrat passar els quaranta, em segueixen interessant tant com quan tenia vint-i-pocs anys i començava a involucrar-me en els moviments associatius juvenils de la ciutat.

Amb aquesta finalitat, ens vàrem reunir amb un seguit de representants d'aquest àmbit. Les entitats que treballen temes de joventut valoren el treball fet els darrers anys, però encara queden coses per fer, com sempre:

afrontar la col·laboració transversal en els territoris entre els espais educatius i els espais públics tal i com em deia l'Arcadi del Moviment Laic i Progressista;

analitzar el model d'habitatge de lloguer de Copenhaguen, mitjançant cooperatives socials com deia el Chakir d'UGT;

assumir la plena incorporació de les persones en diversitat funcional en la nostra societat en igualtat de condicions com demanava la Marga de la Federació ECOM

cercar models per afrontar l'us de l'espai públic com deia l'Andrés d'Acció Jove...

... i tot, des de l'acord en els territoris com afegia el Carles Martí.

Com veieu molts reptes i molts altres que aconseguir o anar aconseguint.

Tinc moltes ganes d'enllestir el programa per començar a lluir-lo i demostrar-vos que hi ha vida més enllà dels referèndums sobre l'autodeterminació i el preu dels cafès -temes estrella als diaris d'avui-.

El seny

No sóc gens amic de passar-me el dia parlant de temes eteris, d’aquests que et quedes amb la sensació que no saps d’on ven ni on van, ni perquè es posen sobre la taula en un determinat moment i no en un altre.

Els qui em coneixeu, i els que seguiu aquest blog, sabeu que prefereixo parlar de temes concrets, parlar de les persones. Que no defujo mai debats sobre les escoles bressol, l’educació pública, la mobilitat, el transport públic, la sanitat pública, el civisme, l’habitatge, el traçat del TGV... Això no vol dir que temes com l’autodeterminació i el nacionalisme els defugi, però els trobo menys interessants per a la vida quotidiana, per al dia a dia dels ciutadans i ciutadanes que em trobo quan passejo per Gràcia.

Això té un perill: com que no parles de Catalunya i de la pàtria i de l’autonomia política tot el dia, algú t’acabi dient que ets espanyolista, quan en realitat el que passa és que ets pràctic i t’agrada parlar de ciutadans reals i concrets.

Per a mí, el socialisme és això, parlar de les persones, i parlar de societats sense preocupar-se més del compte per les fronteres, que cada vegada estan més passades de moda.
Per això no em ve de gust dedicar gaire espai d’aquest blog a parlar de segons quines calçotades. Crec que els lectors i lectores, en el fons, m’ho agraireu, oi?

Lluís Llach

Ahir a la nit, jo no era a Verges. Però avui us vull proposar que, si teniu una estoneta, no deixeu de sentir la meva cançó preferida de Lluís Llach...



I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu;
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.

M'és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui,
la nostra joia pel demà...
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.

I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

El 13 i el 100

Avui és un dia per parlar de dos números: el 13 i el 100. Què ténen de particular? Així, fredament, poca cosa, però avui signifiquen molt per a mi.

Quan anava a penjar aquest post, l’escriptori del blogger m’ha recordat que estava a punt d’escriure l’article número 100 del Roig i Gracienc. És aquest que esteu llegint. Festa grossa, doncs, per als 8.241 visitants que durant aquest any de vida blogsfèrica us heu interessat pel que us explicava!

I avui és també un gran dia perquè el PSC de Barcelona ha aprovat la llista amb què ens presentarem a les properes eleccions municipals. I jo vaig en el lloc número 13!! No cal dir que per a mi això és un gran orgull i una gran alegria, però el que de veritat m’ha fet il·lusió són les trucades, els sms i els mails que he rebut durant tot el dia. He constatat que avui ha estat un bon dia per a la molta gent amb qui he treballat els darrers anys a l’Agrupació de Gràcia, i també col·laborant amb moltes entitats i persones de la Vila i la resta dels barris, a l’Ajuntament, al PSC de Barcelona... I també, és clar, per a la Cinta Llassat, que va el número 40, en els llocs d'honor, tancant la llista junt amb un històric de l'Ajuntament, el Xavier Casas!!

És per això que us vull agrair la feina feta, i les estones que hem compartit. Les bones notícies són millors si tens amb qui compartir-les, i avui la notícia de la llista de Barcelona l’he pogut compartir amb molta, molta gent...

Però no us penseu que la feina s’ha acabat, companyes i companys!!! La feina continua, perquè tenim davant unes eleccions municipals, i hem de lluir tot el que hem fet els darrers anys i, el que és més important, anunciar tot el que farem els pròxims quatre anys... Espero seguir comptant amb el suport de les persones i entitats de Gràcia que sempre han sabut fer propostes constructives per crear un model de barri, de vila, de districte, de ciutat... Seguirem treballant plegats fins al 27 de maig. I el dia 28 continuarem treballant plegats, passi el que passi en les eleccions, hi podeu ben comptar!

CiU i la desesperació

Em va sobtar el desplegament que va fer CiU ahir a la Sagrada Família. S’hi celebrava el 125è aniversari de la posada de la primera pedra, i al mateix temps es reivindicava que l’AVE passi pel litoral. I és clar, Xavier Trias no va deixar perdre l’oportunitat. Ni ell, ni el Joan Puigdollers, la Maite Fandos, el Jaume Ciurana, uns quants membres més del grup municipal, i militants de CiU i la JNC...

Com que no sé tant com ells sobre enginyeria, no valoraré la conveniència o no que l’AVE passi per sota del carrer Mallorca (només recordo, des de la ignorància, que fa molts anys que per sota de la Sagrada Família fa anys i panys que hi passen dues línies de metro i ningú s’ha queixat).

El que vull comentar és l’actitud de CiU, d’apuntar-se i donar ales a alguns moviments ciutadans, sense molestar-se a distingir si ténen raó o no.

Vagi per endavant que conec des de fa força anys a l’alcaldable convergent, i sempre n’he lloat el seu caràcter amable i cordial. Potser per això em sap més greu que el Xavier s’hagi pujat a aquest carro de criticar per criticar, amb gens de voluntat constructiva. No hauria d’agafar aquesta actitud.

Tinc la sensació que CiU, tant a Barcelona com a Catalunya en general, s’està passant de rosca. La llista de desgràcies que auguren si es mantenen els governs socialistes esgarrifa tant que perd credibilitat per ella mateixa. En suma, venen a dir que per culpa dels governs socialistes...

... la Sagrada Família s’ensorrarà
... Catalunya perdrà la seva autonomia
... el català deixarà de parlar-se
... la literatura catalana desapareixerà
... els nostres fills no aprendran res de res a l’escola
... les persones en situació de dependència es quedaran soles i desateses a casa
... a l’aeroport del Prat s’assemblarà més al de la Seu d’Urgell que al de Barajas
... els trens de rodalies no funcionaran mai bé
... l’Estatut no servirà per a absolutament res

De debó pensen que algú s’ho podrà creure, tot això?

Convenció Municipal del PSC de Gràcia

Dissabte els militants més actius del PSC de Gràcia ens vàrem aplegar per fer els darrers retocs al programa que presentarem a les properes eleccions per al nostre districte. Aquesta feina de l’agrupació és una tasca política que m’agrada especialment, perquè la fem discretament, posant sobre la taula les aportacions que durant setmanes ens han fet altres militants, ciutadans, veïns... És el moment de veure quines són les que podem incorporar al programa, com les podem incorporar.

També van ser presents algunes persones d’entitats del territori, vagi des d’aquí l’agraïment de totes les companyes i companys del partit que van organitzar la jornada i evidenment de mi mateix.

Aquesta és la part de la política que no surt mai als mitjans, i és normal. Però no puc estar-me de lloar la feina que fan moltes persones que difícilment veureu mai entrevistats, gent que creu en un projecte i que vol contribuir a fer-lo realitat mitjançant la política.

Els propers dies aniré contactant amb persones i entitats perquè ens continuin fent aportacions i d’aquesta manera enriquir més el document de programa electoral.
Espero poder-vos exposar ben aviat els resultats de la nostra feina, i llavors ja us demanaré que ens feu confiança en les eleccions. Tot al seu temps. Encara ens queda per davant molta feina...

Candidat a candidat

Ahir, les 118 persones que van assistir a l’assemblea del PSC de Gràcia van donar el suport a la llista de tres candidats a anar a les llistes del PSC de Barcelona a les properes eleccions municipals. En aquesta llista estem la consellera de districte Cinta Llasat, l’exsecretària d’organització Sònia Fabra, i jo mateix.

Us vull destacar que, més enllà de la importància política de l’assemblea, aquesta va tenir un gran component emotiu. Aquest matí parlàvem amb l’Albert Musons, que en els dues anteriors eleccions havia estat el candidat de Gràcia i ara em dóna el seu suport, i fèiem broma dient que els titulars de la premsa haurien de dir alguna cosa així com “L’agrupació del PSC de Gràcia, a punt de quedar inundada en plena assemblea, de tanta plorera”.

Tots els discursos van ser molt emotius. El de l’Albert, el meu –que em va costar d’acabar-, el d’alguns assistents que van donar suport a la candidatura... Tot plegat va ser molt emocionant. Un dia que no oblidaré, us ho asseguro.

Ahir a l’agrupació tothom confiava que aquesta unitat, aquesta relació que hem anat teixint mentre treballàvem pel nostre districte es traduirà ben aviat en bones notícies per al PSC de Gràcia... però d’això ja en parlarem d’aquí a alguns dies.

La Mostra d'Entitats

El tràfec dels darrers dies, combinat amb un refredat inoportú, no m'ha permès tenir amb els lectors el contacte freqüent a què m'estic acostumant... És per això que dissabte aquest blog no es va poder fer ressò de la suspensió de la Mostra d'Entitats que divendres vàrem inaugurar al passeig de Sant Joan.

Una ventada va fer caure part de les carpes, i van ferir lleument dues persones. Davant el perill que la resta d'estructures no aguantessin més ràfegues de vent, es va optar per suspendre la Mostra.

Em va saber greu que les entitats haguessin de renunciar a donar a conéixer la seva activitat a ciutadans que potser n'acabaran formant part. Sóc conscient de la importància que té per a molta gent aquest tipus d'activitats: són una bona ocasió per fer nous socis, establir noves complicitats... I tot plegat s'ho va endur el vent.

La bona notícia és que s'intentarà organitzar novament la Mostra en les properes setmanes, perquè el mateix dissabte va quedar clar que s'hi havia posat molta il·lusió, i això és el que al capdavall importa. Esperem que el regidor Martínez i el seu equip trobin la manera de fixar aviat una nova data!

La llista d'Aznar, Rajoy , Acebes i Mayor Oreja

Aquests dies ha corregut per Internet aquesta llista. Són els etarres excarcerats pel govern del PP. És la prova més evident que Rajoy usa De Juana Chaos i ETA com a armes purament electorals. Hi ha els noms dels terroristes, els anys de condemnsa, la data que van ingressar en presó, la data en què van sortir, i el nom del ministre de justícia que ho va permetre...

1.‹ Artola Santiesteban, Jose Ramón - 327 anys - 02/09/1986 -04/08/2002 - Angel Jesús Acebes
2.‹ Letona Viteri, Enrique - 311 anys - 09/10/1987 - 14/05/2003 - Angel Jesús Acebes
3.‹ Larrinaga Echevarría, Juan José - 221 anys - 28/11/1980 - 14/11/2000 - Mayor Oreja
4.‹ Rementería Beotegui, Jaime - 220 anys - 11/08/1983 - 08/01/2004 - Angel Jesús Acebes
5.‹ Esquisabel Echevarría, Francisco - 180 anys - 13/10/1980 - 17/08/2002 - Angel Jesús Acebes
6.‹ Ugarte Zincunegui, Jon J. - 174 anys - 19/06/1987 - 03/07/2003 - Angel Jesús Acebes
7.‹ Echeandí­a Zorroza, Juan Xarlos - 172 anys - 26/05/1983 - 06/07/2001 - Mariano Rajoy
8.‹ Oteagui Arezabala, Luis Mª - 162 anys - 28/04/1987 - 20/06/2003 - Angel Jesús Acebes
9.‹ González Garcia, Fidel - 160 anys - 19/05/1981 - 05/09/2000 - Mayor Oreja
10.‹ Alberdi Olano, Ernesto - 135 anys - 28/11/1980 - 15/09/2001 - Mariano Rajoy
11.‹ Bengoa Unzurranzaga, Félix - 134 anys - 14/11/1980 - 21/10/1999 - Mayor Oreja
12.‹ Aguirre Aguirre, José Ángel - 133 anys - 28/10/1985 - 26/05/2003 - Angel Jesús Acebes
13.‹ Ancizar Tellechea, Fermín - 126 anys - 19/05/1981 - 23/07/2001 - Angel Jesús Acebes
14.‹ Cabello Perez, Francisco - 120 anys - 05/11/1986 - 12/02/2003 - Angel Jesús Acebes
15.‹ Nazabal Auzmendi, Juan - 106 anys - 03/10/1979 - 20/04/1998 - Mayor Oreja
16.‹ Galardi SagardÃa, Itziar - 101 anys - 01/03/1982 - 12/02/2002 - Mariano Rajoy
17.‹ Anza Ortuñez, Juan Mª - 101 anys - 20/02/1982 - 18/10/2002 - Angel Jesús Acebes
18.‹ Iraculis Albizu, Fernando - 99 anys - 30/03/1982 - 27/11/2002 - Angel Jesús Acebes
19.‹ Irastorza Fernández, Eugenio - 96 anys - 28/02/1980 - 09/09/2003 - Angel Jesús Acebes
20.‹ Echevarri Ayesta, José Antonio - 94 anys - 09/07/1980 - 18/01/2002 - Mariano Rajoy
21.‹ Jiménez Zurbano, Jesús - 94 anys - 22/11/1988 - 31/05/2003 - Angel Jesús Acebes
22.‹ Zabaleta Mendía, Ángel - 94 anys - 13/06/1989 - 08/03/2004 - Angel Jesús Acebes
23.‹ Ormaechea Antepara, Jesús Mª - 88 anys - 08/05/1984 - 24/01/2003 - Angel Jesús Acebes
24.‹ Muiños Díaz, Agustín - 88 anys - 16/05/1984 - 25/02/2002 - Mariano Rajoy
25.‹ Ostolaza Alcocer, Manuel - 85 anys - 05/02/1981 - 07/07/1999 - Mayor Oreja
26.‹ Pagola Cortajarena, José A. - 78 anys - 27/06/1984 - 17/10/2003 - Angel Jesús Acebes
27.‹ Garciandia Solano, Ricardo - 73 anys - 20/10/1981 - 23/11/1999 - Mayor Oreja
28.‹ Guridi Arocena, Pedro Juan - 68 anys - 14/11/1980 - 11/04/2001 - Mariano Rajoy
29.‹ Alberdi Zubizarreta, Miguel - 68 anys - 06/12/1984 - 14/11/2001 - Mariano Rajoy
30.‹ Areizaga Arozamena, Salvador - 67 anys - 17/11/1981 - 12/12/2002 - Angel Jesús Acebes
31.‹ Zabaleta Garmendía, José R. - 66 anys - 12/12/1987 - 07/02/2003 - Angel Jesús Acebes
32.‹ Recarte Gutiérrez, Gloria Mª - 65 anys - 29/10/1981 - 24/11/2000 - Mayor Oreja
33.‹ Jaio Bustinduy, Jon Iñaki - 64 anys - 09/06/1985 - 11/09/2003 - Angel Jesús Acebes
34.‹ González Merino, Juan Manuel - 63 anys - 20/06/1984 - 04/03/2000 - Mayor Oreja
35.‹ Aldanondo Luzuiriaga, Joaquín Mª - 58 anys - 21/12/1986 - 27/10/1999 - Mayor Oreja
36.‹ Merino Quijano, José Luis - 57 anys - 28/03/1984 - 27/09/2001 - Mariano Rajoy
37.‹ Eguibar Michelena, Coro - 53 anys - 20/02/1982 - 05/08/2000 - Mayor Oreja
38.‹ Bilbao Goicoechea, Ignacio J. - 52 anys - 06/07/1983 - 28/09/2000 - Mayor Oreja
39.‹ Marcos Olaizola, Luis M. - 51 anys - 04/02/1981 - 07/10/2001 - Mariano Rajoy
40.‹ Apecechea Arozamena, Juan M. - 50 anys - 17/05/1980 - 08/04/1999 - Mayor Oreja
41.‹ Arluciaga Iribar, José A. - 48 anys - 19/05/1981 - 27/05/1999 - Mayor Oreja
42.‹ Zumárraga Luzuriaga, Miguel G. - 48 anys - 31/12/1986 - 14/02/2003 - Angel Jesús Acebes
43.‹ Pastor Landa, Luis Alberto - 46 anys - 22/01/1982 - 19/11/1999 - Mayor Oreja
44.‹ Izaga González, Ricardo - 45 anys - 07/03/1986 - 21/04/2002 - Mariano Rajoy
45.‹ Izaguirre Iglesias, Teodoro - 44 anys - 22/01/1981 - 12/06/2003 - Angel Jesús Acebes
46.‹ Aguirre Arin, Gervasio - 43 anys - 01/01/1980 - 17/05/2002 - Mariano Rajoy
47.‹ Viaña Balda, Emiliano - 42 anys - 27/10/1987 - 10/09/1999 - Mayor Oreja
48.‹ Arzallus Eguiguren, José M. - 42 anys - 02/06/1980 - 15/04/2000 - Mayor Oreja
49.‹ Aguirre Echetia, Enrique - 42 anys - 16/07/1980 - 14/05/2000 - Mayor Oreja
50.‹ Olagorta Arana, Juan A. - 41 anys - 16/07/1980 - 11/04/2001 - Mariano Rajoy
51.‹ Izaga González, Luis Javier - 36 anys - 03/07/1981 - 19/06/2002 - Mariano Rajoy
52.‹ López Domaica, Saturnino - 36 anys - 03/04/1981 - 19/02/2003 - Angel Jesús Acebes
53.‹ Arnaiz Echevarría, José J. - 35 anys - 06/09/1982 - 20/03/2004 - Angel Jesús Acebes
54.‹ Beloqui Cortajerena, José J. - 33 anys - 01/10/1982 - 08/06/2000 - Mayor Oreja
55.‹ Martínez Apesteguía, Francisco J. - 32 anys - 03/03/1979 - 16/03/2000 - Mayor Oreja
56.‹ Astola Ituretagoyena, José M. - 30 anys - 22/01/1982 - 17/01/2002 - Mariano Rajoy

Eren bons nois

El tribunal del comptes ha obert diligències per investigar si hi ha irregularitats comptables en els contractes de què gaudien els alts càrrecs de TV3 i Catalunya Ràdio en època de CiU. Aquests contractes estaven blindats amb clàusules que, per exemple, fixaven en 90 dies de sou per any treballat la indemnització en cas d’acomiadament.

El millor, però és la justificació que dóna Felip Puig de tot plegat: quan Villatoro (exdiputat de CiU) i Oliver manaven a TV3, l’audiència era més gran.

Com a delegat sindical de la UGT que he estat durant molts anys, sé perfectament el drama que viuen molts treballadors quan se’ls acomiada. La gran dificultat està sovint en aconseguir que l’empresa els indemnitzi amb 45 dies per any treballat. I parlo de treballadors que depenen del seu sou per mantenir famílies senceres, no pas de directius que tenen la vida més que resolta.

Villatoro, Oliver i Miquel Puig gaudien de condicions laborals immillorables, i a sobre els nostres impostos van servir per pagar-los finiquitos astronòmics. Aquesta és la política laboral que defensa CiU? Això és ser de dretes, sí senyors!

Para la libertad

El PP ha convocat àguiles i gallines a sortir als carrers de Madrid dissabte vinent a la tarda. Rajoy, Acebes, Zaplana... treuran la bandera inconstitucional al carrer una setmana més i l'únic dubte és si aixecaran el braç dret i cantaran el Cara al sol.

Avui, com si estiguès vivint una regressió, tinc al cap una canço de Serrat...



La caiguda del franquisme va anar acompanyada de melodies com aquesta, que els darrers dies estan recuperant actualitat a marxes forçades.

Per als amants dels arguments, us recordaré que el govern d'Aznar, a banda d'excarcerar presos d'ETA mentre un empresari estava segrestat, va ser el responsable de la reducció de condemna a De Juana Chaos i el va traslladar de la presó de Melilla on era fins Madrid. I ara es manifesten, gallina en mà, contra un Govern que ha evitat convertir en màrtir un assassí.

Josep Maria Huertas

Aquest Sant Medir alguns estàvem amb un ull a la Festa i l'altre a l'hospital on la nit de dissabte a diumenge va morir Josep Maria Huertas Clavería, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. L'Albert Musons ens havia anat donant males notícies sobre la seva salut des de divendres a la tarda.

Ha mort un cronista excel·lent de la ciutat de Barcelona, del qual valoro de manera molt especial l'esforç per explicar la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes que van construir la ciutat durant el franquisme i els primers anys de democràcia, sense més pretensió que aquesta, tenir un entorn millor per viure, ni que fos a costa de treballar amb pic i pala els caps de setmana. El Josep Maria Huertas va explicar la vida de la gent normal, la de la meva mare, la de tantes famílies que van fer la Barcelona que ara tant celebrem, sovint amb les seves pròpies mans. La vida d'uns herois, en realitat. Els qui ens estimem la ciutat li devem molt, al degà del Col·legi de Periodistes. En el blog de la meva Vida paral·lela ho trobareu, segurament, millor explicat...

Meravellòs Sant Medir

Aquest matí estic ben baldat, després de córrer ahir amunt i avall durant tot el dia. Val a dir, però, que m'ho vaig passar tan bé com cada Sant Medir. La passejada amb l'alcalde des del carrer escorial fins al pla de Salmerón (tot Sant Salvador i Nil Fabra saludant romeus) va ser d'allò més divertit. Per no parlar, és clar, de la pluja de caramels que -amb més o menys mala bava- ens va caure a la tribuna d'autoritats. En teniu una bona mostra en aquesta imatge: la consellera Maria Cinta Llasat i jo mateix intentant sobreviure a un atac...

I en una imatge més conciliadora, aquí em teniu al costat de la Isabel Sanagustín, la presidenta de la Federació de Colles, en un moment d'alto-el-foc...

Aquest matí ja he vist els equips de neteja treballant de valent per netejar els carrers. Esborraran les empremtes d'un gran Sant Medir, celebrat en dissabte, que sempre és un al·licient. L'any vinent, més!

Sant Raimon de Penyafort

Ahir, al Col·legi d'Advocats, es va fer el lliurament de la Creu de l'Ordre de Sant Raimon de Penyafort a l'amic, company socialista i advocat de la família, Ricardo de la Rosa...

El Ricardo, malgrat ser molt jove per rebre aquestes distincions, ha fet aportacions cabdals a les lleis que han permès en aquest país avançar cap al reconeixement dels drets dels homosexuals. El seu treball des de la Coordinadora Gai-Lesbiana, que trobareu resumit en aquest link. Per si no recordeu el post d'ahir, us diré que la ida de molts seria força diferent sense els avenços que gent com el Ricardo (com el Jordi, com l'Antonio... la llista és llarga) han anat aconseguint amb molt esforç, dedicació i entrega.

Per això no em puc estar de felicitar-lo, i recordar, com va fer ell durant la seva conferència, que encara hi ha molt camí per recórrer pel que fa a la no-discriminació i advertir que els drets que no es defensen i s'exerceixen es poden acabar perdent. La seva Creu de Sant Raimon de Penyafort és un reconeixement per als que hem lluitat per la normalització i acceptació del fet homosexual. No ens equivocàvem, ha valgut la pena, però encara no hem arribat a la meta.

El PP i UDC em volen divorciar!!!!!

El Congrés dels Diputats ha rebutjat aquesta setmana una proposta que tenia el suport del PP i d'UDC. Una proposta instigada pel Foro de la Família, amb què es volia il·legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Si haguès tirat endavant, la proposta hauria comportat la dissolució de tots els matrimonis d'aquest tipus que s'han fet des que el govern de Zapatero va acabar amb aquesta discriminació. Entre ells, el meu amb el Pep.

Com que aquestes tonteries de sectors retrògrads que no saben de què parlen em mereixen bastant poc respecte, m'agradaria limitar-me a assenyalar la paradoxa: tants anys defensant el matrimoni, i ara PP i UDC volen que em divorciï. Están locos, estos romanos...