Només Montilla garanteix la Catalunya social

El proper dia 1 de novembre els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya amb el nostre vot decidirem un futur per a Catalunya que no es circumscriu només al govern dels propers quatre anys de la Generalitat de Catalunya. El nostre vot condicionarà les bases de futur per fer de Catalunya una societat més justa, amb igualtat d’oportunitats perquè tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida personal.

A través d’una de les campanyes electorals en les que s’ha discutit, com poques vegades, entorn les propostes dels diferents partits, s’ha dibuixat clarament la línia divisòria entre l’esquerra i la dreta a Catalunya. Una línia divisòria en la que els ciutadans hauran d’optar per una Catalunya en la que es repartiran de forma arbitrària xecs o carnets d’integració per punts, o una Catalunya en la que els ciutadans i les ciutadanes tindran els drets de ciutadania consolidats en el marc d’una societat del Benestar.

Els darrers 3 anys de Govern de la Generalitat de Catalunya han estat marcats no només per l’aprovació de la reforma estatutària de Catalunya sinó també, per un augment de la despesa en polítiques socials. Em sembla especialment significativa la inversió a les escoles que han passat de poc menys de 200 milions d’€ amb els governs de CiU a més de 400 milions amb el govern del PSC. L’educació i l’escola pública han estat una de les grans prioritats del Govern de la Generalitat amb un increment pressupostari mig d’un 15% anual, enfront del 8% anual dels governs de CiU.

I crec que un govern de la Generalitat, amb el PSC i José Montilla al capdavant és l’únic que ens pot garantir que Catalunya s’apropi cada cop més a l’Estat del Benestar Europeu. José Montilla és l’únic candidat que pot garantir un govern de la Generalitat que inverteixi en justícia, llibertat i solidaritat, en definitiva, en la Catalunya social.

Gràcies amics

Quan un necessita ajuda i suport, és quan detecta si les persones que l’envolten són amics o amigues, company o companyes. També sempre dic que una persona es defineix per la gent que l’envolta i poden ser rics o pobres en funció de les persones que els estimen. Doncs bé, crec que sóc immensament ric perquè la gent que m’envolta és formidable.

Vull aprofitar aquestes línees per agrair a totes les persones amb qui estem portant endavant l’agrupació d’una forma brillant, en un moment molt difícil a nivell personal. Per aquest motiu vull reconèixer la feina de la Neus, el Pepe, la Iola, l’Alícia, el Carles, la Rosa, l’ Albert, la Núria, el Vinyals, la Cinta, el Batlle, la Regina, la Concepció, l’Elsi, la Montse, la Sita i tants que fan que tot tiri endavant.

També vull animar en la mesura que pugui el Xavier, la Sònia, la Montse, el Lucho, la Juvé, la Marina, el Jaume i afirmar que vindran temps millors i que ens ho tornarem a passar molt bé tots plegats fent política a Gràcia i des de Gràcia a tot el món.

Inici de campanya

Avui vull compartir amb tots vosaltres l'inici de la campanya, de fet un principi força diferent. I és que veure't envoltat de persones joves i totes tant o més malaltes que tu i enganxades a un ordinador és fascinant. Que la campanya tindrà un fort vessant cibernètic ho podeu comprovar a la Web de José Montilla i a la blogsfera socialista.

Aproximadament un centenar d'ordinadors, tots connectats a internet i els corresponents joves agafats a ells, estan iniciant la campanya a les primeres hores del dia 16 d'octubre. Realment la societat ha canviat molt. Jo recordo les campanyes iniciades amb la penjada de cartells als carrers, van ser les primeres que feia allà pels finals dels anys 80 amb companys de les agrupacions socialistes de Barcelona i de les joventuts socialistes.

Els moments de record sempre són importants, però el més important avui es demanar-vos a tots i totes el vostres suport en els propers dies per fer arribar les nostres idees i els nostres projectes al conjunt de tota la població.

La clemenza di Tito i les intrigues d’Artur

A molts us semblarà estrany veure’m escrivint sobre una òpera. A mi mateix m’hauria estranyat fa uns anys, però és el que té estar casat amb un musicòleg. De fet, va ser el Pep qui em va fer notar que m’agrada Mozart, perquè cada vegada que ell posava un disc amb música de Mozart jo l’acabava xiulant al cap d’una estona.

Haig de dir-vos que vaig entrar al teatre amb una sensació estranya, de fer una aturada a només 48 hores de la campanya electoral. Però va valer la pena.

L’obra era excel·lent, tot i que desprès de veure aquestes darreres setmanes “Jo, Claudi”, us reconec que Tito era un personatge ideal, res a veure en les persones que van dirigir l’Imperi Romà. No hi Ha dubte que la novela, i la sèrie produïda per la BBC, s’apropen més a la realitat dels governs de l’època.

Aquests dies veig que alguns també volen dedicar-se profesionalment al cinema –bé, com a aprenents. I és que no puc oblidar el trailer, que tots vam poder veure en el programa Matins a TV3, de la nova pel·lícula de CiU –recordem-ho, partit que ja havia produit culebrons dramàtics, com aquell que es titulava ‘Pactes del Majestic’.

El govern que tant critiquen ha aconseguit pels ciutadans més de 9000 nous professors, amb 162 nous centres escolars, 3500 policies més, 35000 habitatges de protecció oficial, 3760 noves places de residència per gent gran, etc, etc. La qüestió seria, si abans ja hi eren els diners per fer totes aquestes coses i moltes altres, en què ho gastaven?

Vam pactar per millorar la vida dels ciutadans i potser caldrà tornar a fer-ho tantes vegades com sigui possible. Espero i desitjo que l’ús i abús que han fet d’imatges de persones que no volen sortir –Carles Francino ja s’ha queixat- els passi la factura corresponent.

Represa

M'he trobat tres comentaris per revisar i penjar. De fet, és un que m'ha arribat tres vegades. Suposo que la persona que el va escriure estava molt atacada i va apretar més del compte el botó de "enviar". Però com que tenia tota la raó, l'he penjat i suposo que sortirà en el post anterior. Venia a dir, amb més bones paraules de les que mereixo, que fa molt -massa- que no actualitzo el blog. No tinc excusa. Les vacances d'estiu van ser un parèntesi que l'excés de feina després de la tornada ha prolongat. Es pot considerar això una depressió postvacacional cibernàutica????

Ha plogut molt des del 17 de juliol. Bé, en realitat ha plogut poquíssim (ara, precisament, en cau una de bona a Barcelona) però han passat moltes coses. Totes les coneixeu, i podeu intuir que en general m'han agradat força: Montilla candidat, Clos ministre, Hereu alcalde... Quin estiu!!!!

I jo, que torno al blog a les portes d'una campanya que veig molt oberta, però que els socialistes afrontem amb molta il·lusió: nosaltres volem tornar a governar per poder treballar per les persones; d'altres fa l'efecte que no veuen el moment de poder tornar a manar i entabanar-nos amb discursets patrioteros mentre van buidant els calaixos amb polítiques que de socials en tenen poc (no puc estar-me de comentar la proposta absurdíssima de rebaixar impostos als qui aprenguin idiomes). El company Antoni Castells ha explicat a tort i a dret fins a quin punt les idees de Mas són més aviat de bombero...

Acabo aquesta represa parlant de Xavier Garcia Albiol. Jo fa anys que el conec, pels seus plantejaments retrògrads i especialment homòfobs. Avui l'he vist per televisió agredint la gent que es manifestava contra la presència d'Acebes a Martorell. No sóc partidari d'anar retallant la llibertat d'expressió, sempre que es faci amb plantejaments educats i de respecte a l'opinió d'altres. Però tampoc sóc partidari de reivindicar la llibertat d'expressió a cops de puny. En Garcia Albiol, secretari d'organització del PP, no m'ha sorprès. És un gest més que afegiré als meus records, en l'apartat de despropòsits d'aquest senyor.

Tampoc em puc estar de fer notar la diferència entre la reacció fulminant del primer secretari del PSC, José Montilla, en saber que un membre de la JSC estava darrere la protesta de Martorell, i la reacció inexistent del PP en veure per televisió i a la portada d'El Periódico el que va fer un dels seus principals dirigents.