14 d’octubre 2006

La clemenza di Tito i les intrigues d’Artur


A molts us semblarà estrany veure’m escrivint sobre una òpera. A mi mateix m’hauria estranyat fa uns anys, però és el que té estar casat amb un musicòleg. De fet, va ser el Pep qui em va fer notar que m’agrada Mozart, perquè cada vegada que ell posava un disc amb música de Mozart jo l’acabava xiulant al cap d’una estona.

Haig de dir-vos que vaig entrar al teatre amb una sensació estranya, de fer una aturada a només 48 hores de la campanya electoral. Però va valer la pena.



L’obra era excel·lent, tot i que desprès de veure aquestes darreres setmanes “Jo, Claudi”, us reconec que Tito era un personatge ideal, res a veure en les persones que van dirigir l’Imperi Romà. No hi Ha dubte que la novela, i la sèrie produïda per la BBC, s’apropen més a la realitat dels governs de l’època.

Aquests dies veig que alguns també volen dedicar-se profesionalment al cinema –bé, com a aprenents. I és que no puc oblidar el trailer, que tots vam poder veure en el programa Matins a TV3, de la nova pel·lícula de CiU –recordem-ho, partit que ja havia produit culebrons dramàtics, com aquell que es titulava ‘Pactes del Majestic’.

El govern que tant critiquen ha aconseguit pels ciutadans més de 9000 nous professors, amb 162 nous centres escolars, 3500 policies més, 35000 habitatges de protecció oficial, 3760 noves places de residència per gent gran, etc, etc. La qüestió seria, si abans ja hi eren els diners per fer totes aquestes coses i moltes altres, en què ho gastaven?

Vam pactar per millorar la vida dels ciutadans i potser caldrà tornar a fer-ho tantes vegades com sigui possible. Espero i desitjo que l’ús i abús que han fet d’imatges de persones que no volen sortir –Carles Francino ja s’ha queixat- els passi la factura corresponent.