Dissabte hiperactiu

Dissabte va ser el paradigma de dia d’activitat frenètica de les entitats gracienques. Quan arriben els caps de setmana de primavera és quan més es visualitza l’empenta del teixit associatiu de la Vila i la resta de barris. El 50è aniversari de l’Esbart Lluís Millet, la Marató de Corals del Centre Moral i la Diada Bastonera van ser els grans moments de la tarda.

L’aniversari de l’Esbart em va donar l’oportunitat de xerrar una estona amb l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Gràcies a la seva memòria proverbial, encara em recorda. Vàrem estar xerrant de quan ens va presentar la Rosa María Pujol, quan era Secretària General de Joventut, i de quan vàrem coincidir en l’homenatge al Josep Rull quan aquest deixava de ser el màxim responsable de la JNC. Curiosament, l’única cosa que no recordava l’expresident és que sóc del PSC...

També cal destacar l’excel·lent conferència d’explicació de la trajectòria de l’Esbart a càrrec de Delfí Colomé, ambaixador a Seül. Havia estat directament implicat fa 35 anys en la projecció de l’Esbart. I ha tornat des de Corea per recordar-ho.

Després, Marató de Corals del Centre Moral. Se’ls ha de felicitar! La sala estava plena com un ou i el nivell era altíssim. L’any vinent hi heu d’anar.

Al vespre, cap a Rius i Taulet, per on passava el cercavila dels bastoners. Es tractava d’un dels actes de la Diada bastonera, que al seu temps s’emmarca en la commemoració de la Revolta de les Quintes. A més dels Bastoners de Gràcia i els de Barcelona, hi van assistir els de Granollers, Esplugues, Sant Feliu... Una de les persones que m’acompanyava es va sorprendre de veure que pràcticament el 80% dels bastoners són.. bastoneres. Si em permeteu la broma, potser caldrà aplicar criteris de paritat. O començar a parlar de les bastoneres de la Vila de Gràcia, les bastoneres de Barcelona...

Ja a la nit, la celebració de l’Esbart encara em va permetre anar un cop més a Santa Maria de Gràcia a un concert de la Cobla Sant Jordi i el Cor Jove de l’Orfeó català. Un concert del qual vaig marxar abans de temps, per anar a saludar amb més calma les colles bastoneres en el sopar que feien... Però quan vaig arribar ells ja plegaven, de manera que vaig poder anar a casa i gaudir una estona de la vida conjugal, que també és important.