Una bona oportunitat per comprovar el potencial de futur de la immigració que s'integra, que parla castellà i català a més de la seva llengüa o llengües maternes. Una immigració que ens reclama ja locals per a les seves entitats, i més aules d'acollida per explicar als nouvinguts com som, què ens uneix i com podem superar allò que ens separa. Que ens reclamen, en definitiva, deixar de ser considerats immigrants i ser considerats, simplement, ciutadans.
Després d'una llarga conversa amb el vicecònsul del Marroc sobre l'imperi otomà i Lawrence d'Aràbia, em vaig tornar a casa recordant aquella dita: és català qui viu i treballa a Catalunya. Alguns dels assistents han tingut ja fills i nets a Catalunya. Certament, considerar-los immigrants és, com a mínim, inexacte a aquestes altures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada