Ja no parlo dels desplaçaments ni del fred que es passa a casa del Pep a Berganui, sinó de l'estrès que suposa tenir tot el temps del món per no fer res de res. Ahir vaig tornar amb mal de cap. I agulletes. És clar, no estic acostumat a tallar llenya pels camps i entrar-la a casa a força de braços. Definitivament, prefereixo estar al despatx o en qualsevol de les moltes activitats que s'organitzen a Gràcia!
Però és clar, superats aquests símptomes, també és ben cert que...
... ens ho hem passat molt bé visitant Taüll amb uns amics, i tenint temps per llegir (vaig pel tercer volum de les Memòries d'Idhun), i passejant tranquilament per la muntanya. I engreixant-nos amb els menjars de la meva sogra, sempre disposada a temptar-me amb el que més m'agrada. La seva darrera incorporació a la llista de plats que prepara estupendament han estat les torrijas.
Quan penso les setmanes que tenim per davant, tinc la sensació que aviat enyoraré tant aquestes vacances com enyorava la meva feina quan estava tallant troncs.
3 comentaris:
diga-li a ta sogra que las torrijas ja estan inventades.
I el que podries fer per desestressar-te, és aprendre a fer-les tu i convidar-nos als que et llegim a probar-les !!!!!
Benvolgut Boira de ponent: ja he esmenat l'entrada, i ara confirmo que les torrijas NO són invenció de la meva sogra. Però sí que són la seva darrera incorporació a la llista de plats estupendus que prepara. Suposo que us ho explicarà a tots plegats en el seu blog un dia d'aquests... Sobre la possibilitat que les faci jo, sincerament no us ho recomano. Això de cuinar no es va fer per a mi. Vaig veure com les preparava i em sembla molt complicat. Ara, si algun dels lectors us animeu, en feu i em voleu convidar a tastar-les, estaré encantat!
Guillem, el Pep i tu ereu ben a la vora d'on érem la Isabel i Jo: a Espés Baix, ho coneixes?
Publica un comentari a l'entrada