Envellir a Barcelona, envellir bé

Dijous passat vaig poder anar a veure en persona la feina que fa en l’àmbit de la gent gran l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), que té la seu a Gràcia, al carrer Quevedo. Vaig anar, però, al centre de dia i els pisos per a gent gran que aquesta entitat gestiona a Sant Andreu. ABD és una entitat privada, que col·labora amb l’Ajuntament per donar servei a persones amb dependència, en una experiència que encara es pot qualificar de pionera, però que servirà per enfocar la política de serveis socials ara que ja s’està aplicant la Llei d’Atenció a Persones Dependents i la Llei de Serveis Socials.

Entre les coses que em van quedar al tinter relatives al nostre programa electoral hi ha el concepte de SOLITUD NO ESCOLLIDA de què parlem en l’apartat dedicat a la gent gran. Aquest és un problema que m’angoixa especialment, perquè el sentiment de solitud en l’etapa de maduresa és una cosa que no m’agrada gens. Per això iniciatives com els pisos per a gent gran, en què cadascú manté la seva independència però que té l’ajut de serveis com neteja o bugaderia per viure més còmodament, em semblen especialment encertades. A més, es tracta d’habitatges completament adaptats per a persones que poden tenir algun problema de mobilitat.

Per a casos de dependència més severs, caldrà anar aprofundint en els pisos tutel·lats, que a més inclouen metges i infermers 24 hores. Tot plegat, amb activitats com les que vaig veure dijous a l’ABD, en què feien tota una immersió en les músiques del món. Són moltes les entitats que ja fan activitats per a gent gran com ioga, tai-txi, informàtica, tallers de memòria... El model d’un avi o una àvia malalts, sols o “aparcats” en una residència s’hauria d’anar extingint. Es pot ser molt actiu malgrat les limitacions de l’edat. I si no, que li preguntin a la meva mare octogenària, que cada dia passeja el gos la tira d’hores, i encara ens ve a ajudar a casa i fa dinar per a vuit quan ens juntem tota la família a casa seva!

Com sabeu, la cohesió social és un dels eixos del nostre pla d’actuació per als propers quatre anys. També és cohesió social la feina que fem i farem per evitar l’exclusió i l’aïllament de la gent gran: ajuts per adaptar escales de veïns, ajuts per instal·lar ascensors i evitar així que gent gran amb problemes de mobilitat hagi de canviar de llar. I una cosa tan simple com transcendental per a moltes persones: ajuts per canviar la banyera per plats de dutxa. I també l’elimincació progressiva de barreres arquitectòniques per anar per la ciutat i agafar el trans port públic (en això, som capdavanters a Europa, encara que ningú ho valori fins que necessita el servei). Com veieu, d’idees no en falten!

Postdata... Alguns em demaneu que parli d’ERC, del Jordi Portabella i del futur govern de Barcelona. No tinc previst fer-ho, si més no de moment: he comprovat que la majoria de lectors i lectores prefereixen que parli de coses concretes, de propostes i de les meves experiències, com la visita de dijous a ABD. Alguns m’han amenaçat de deixar de llegir-me i abstenir-se en les properes eleccions si, ara que sóc regidor electe, deixo de parlar de les coses que els interessen!