20 de juny 2007

Traspàs de poders

Ahir em vaig reunir amb el Ricard Martínez, per fer el “traspàs de poders” al capdavant del districte. Malgrat que durant els darrers quatre anys hem fet molta feina plegats, l’entrevista es va prolongar dues hores i mitja.

Sobre la taula, temes que cal abordar immediatament, com la Festa Major que s’acosta, i d’altres més de fons, com el Mapa Escolar de Gràcia i el Pla de Mobilitat, dos assumptes que caldrà anar treballant durant el mandat. En la trobada d’ahir vaig comprovar com el Ricard i jo estem d’acord en força aspectes, com és natural, tenint en compte que fins fa ben poc hem format part del mateix govern de la ciutat. Espero que, més enllà de les cojuntures polítiques de cada moment, aquest projecte compartit amb ERC segueixi donant fruits durant aquest mandat municipal, malgrat que estiguin a l’oposició.

D’altra banda, no puc evitar seguir agraïnt les mostres de suport d’aquests dies. Destaco especialment l’article que m’ha dedicat el Fabià Mohedano. Espero estar a l’altura de les expectatives que teniu molts lectors i lectores...

3 comentaris:

Víctor Albert ha dit...

Hola Guillem, jo ja et vaig felicitar dissabte. Res, era per dir-te que he obert un blog (ara que he acabat la sele i tot plegat...) a veure si t'hi passes (i em linkes... jeje)

Vinga que vagi bé.

Ens veiem!

Víctor.

Anònim ha dit...

Parles del Pla de Mobilitat, jo voldria una Vila pels peatons i el Mapa Escolar de Gràcia, no se si hi ha molts llocs a Gràcia per poder fer alguna cosa, teniu aqui un gran repte.



Un nou gràcienc d'iniciativa

Gracienc ha dit...

M'he estat entretenint escoltant les cançons que ens brindes al blog, i m'he topat amb la de Barcelona amb Freddie Mercury i la Caballé.
Potser quan ets més petit, jo ho era i bastant, tendeixes a magnificar moments sense saber ben bé perquè. Recordo la nit que van cantar la cançó per la tele, amb les barretes lluminoses (suposo que deuria ser a l'avinguda Maria Cristina) i recordo la sensació de que alguna cosa gran s'estava movent. Recordo que la gent estava il·lusionada!. Passat els anys, tots sabem perquè, no obstant hauríem de ser capaços de poder trobar les fórmules per tornar a gaudir de la complicitat que hi havia llavors entre els ciutadans i els polítics.
En conclusió, et plantejo el repte de tornar a fer vibrar a la gent del districte (no de Barcelona)de la mateixa manera que ho feia per aquelles dates... sé que és complicat, però pel que et conec les coses fàcils t'avorreixen...
Reculls el guant?

P.D. Per cert, actualitza que sinó no em llegeixen!!