Comissió de manteniment

Des de fa tres anys sóc el vicepresident de la Comissió de manteniment del districte de Gràcia. És una feina interessant, però de vegades difícil. Principalment, has d’aconseguir la complicitat de la gent per fer entendre el funcionament d’una cosa tan complexa com l’Ajuntament de Barcelona.

A primera vista, sembla que els temes de la comissió estan més o menys renyits amb la participació dels ciutadans: tot sovint sembla que les respostes que l'Ajuntament dóna a determinades situacions són aleatòries, quan en realitat, no és així. Per aquest motiu, em vaig marcar com a fita aconseguir que les persones que hi participen, com la Irene, el Quim, el Froilan, l’Ortega, la Montse i alguns altres que poc a poc s’incorporen, disposin de la informació necessària sobre el funcionament dels diferents serveis.

És clau per entendre les decisions que es prenen saber quin és el model de què es parteix i quines són les polítiques públiques que es volen implementar amb les actuacions parcials. Pot semblar que no té un sentit clar fer entendre per què les coses funcionen en una certa direcció i no en una altra, però aquest és un tema clau a l’hora d’entendre la presa de decisions. Preguntes com les que s'han fet en la comissió d’avui, que per cert anava d’enllumenat públic, en què s'han confrontat les sensacions de baix nivell de lluminositat d’un carrer i, pel contrari, la contaminació lumínica i com no produir-la, ens poden donar la idea de com de difícil pot arribar a ser cercar la proximitat en aquests temes.

Jo penso sincerament que tot aquest esforç, que dia a dia realitzem les persones implicades dins del marc de la gestió pública té un objectiu bàsic, que és el model de societat. Un model pactat dia a dia amb les persones que conviuen en l'espai públic. Un espai que dia a dia anem millorant malgrat la complexitat actual de gestió. En això hi estem compromeses les persones que cerquem en la mediació el sistema de construcció permanent de la societat, així com aquells qui busquen aportar el seu gra de sorra amb la construcció de la nostra convivència i amb la millora del seu entorn.

Voldria donar-vos les gràcies, per la feina, per l’esforç, per la paciència (encara que aquesta última per part de tots) i per tota la il·lusió que mostreu en cada comissió; i animar-vos a continuar així.