Nova etapa, només a www.guillemespriu.cat

Avui el Roig i Gracienc engega una nova etapa. A partir d'ara, les actualitzacions les trobareu només a http://www.guillemespriu.cat/!!

Us demano, doncs, que a partir quan volgueu visitar el web personal de Guillem Espriu, mireu el http://www.guillemespriu.cat/, i que us assegureu de canviar l'adreça en els vostres favorits, i les llistes de links dels vostres blogs i webs...

Ens retrobem a http://www.guillemespriu.cat/!

Los pilares de la Tierra

Aquests dies faig la segona part de les vacances. Estic descansant molt, i aprofitant per llegir alguna cosa que no tingui res a veure amb la feina. Aquest estiu, toca Los pilares de la Tierra. De moment, porto més de cent planes i m’està agradant molt com situa la vida en l’edat mitjana. És la història d’un paleta que viatja amb tota la familia durant l’edat mitjana, amb el somni de construir una catedral.

Pinta molt bé, ja us explicaré més coses. Ara vaig a seguir llegint!

Zeus és gracienc

Zeus, recent tret del carrer
Originally uploaded by guillemespriu

Aquest és el Zeus, el gatet de la meva sogra. Durant el pregó de la festa major, la Irene Güell em va demanar si coneixia algú que volgués un gatet molt maco que hi havia abandonat en un solar de Vallcarca. Ella el va trobar, però no se'n podia fer càrrec.

Dos dies abans, la Dolors ens havia tornat l'Ulisses i l'Aquil·les, que van passar quinze dies de colònies a ca la iaia mentre nosaltres feiem vacances. Li va costar molt tornar-los. Jo crec que els volia segrestar.

Total, que de seguida vaig veure que el gatet abandonat podia trobar llar. La Dolors no va dubtar gaire. Va anar a veure el gatet, i de seguida se'l va endur al veterinari per treure-li puces i portar-lo a casa.

El pregó de la Festa Major, doncs, va salvar la vida del Zeus. Tot i que viu a Horta, podem afirmar que Zeus és gracienc, i li deu la vida a la Festa Major.

Per cert, després de la desparasitació i una bona dutxa, el Zeus va quedar així:

El que importa de les festes

Aquest matí la Cadena COPE s'ha interessat per les festes de Gràcia. Per això han entrevistat Jorge Fernández Díaz, del PP. Han parlat dels carrers guarnits? No. De les activitats que organitzen els veïns i veïnes amb tant d'esforç? No. Dels sorolls de què es queixa una part dels veïns? No. De la neteja dels carrers després de les nits de festa? No. Del transport públic? Tampoc.

Han parlat de la trama de terrorisme etarra que, segons ells emparada per ERC, es mou per la Festa Major de Gràcia. Això és el que importa de la festa, segons el PP i la COPE. No tinc paraules.

Podeu sentir el moment àlgid de l'entrevista fent clic aquí.

De tot, i bo

Aquests dies intento combinar com puc el càrrec de regidor amb el càrrec de veí de Gràcia que vol gaudir la festa. Malauradament, hi ha estones en què no són compatibles, i la Festa es viu diferent. Ni millor, ni pitjor, no us penseu. Ara, per exemple, pateixo més quan plou, com ahir. M'hauria sabut molt greu que els Castellers de la Vila de Gràcia no haguessin pugut fer, per exemple, això que avui veiem al Transversal:



Com que en el bloc personal m'agrada més parlar de les bones estones que no pas dels moments complicats, us diré que ahir a la nit vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure el concert d'una orquestra de joves parisencs a Santa Maria de Gràcia. A destacar dues coses. Primera, que l'església estava ben plena i que l'orquestra sonava bé. Ara us explicaria que van tocar la banda sonora de La Guerra de las Galaxias, i que em va recordar quan vaig anar a l'estrena... Però és clar, després hi ha qui diu que m'enrotllo i que sóc com un Abuelo Cebolleta.

Per tant, passo a la segona cosa que volia destacar: mossèn Jaume, sempre obert a col·laborar amb la Festa, ha aconseguit que Santa Maria es vagi consolidant com a escenari de concerts durant aquests dies d'agost. Se li ha de reconéixer l'esforç per compaginar l'horari de les misses i l'activitat de la parròquia amb el ritme de la Festa Major.

Dissabte a la nit, vaig assistir al sopar de l'Aplec del Cargol (gràcies per aquest davantal de cuina tan divertit que ens vàreu regalar), i després al concert que es feia a Sant Felip Neri (hem de dedicar als monjos exactament els mateixos elogis que a mossèn Jaume): Francesc Borrull i Laura Simó interpretant Serrat. Vaig arribar tard, però és igual: la pell, de gallina, i malgrat l'afonia que m'amenaça durant tota la festa vaig afegir-me a cantar "Paraules d'amor" al final del concert, tal com la Laura Simó va demanar al públic.

Sortint d'aquest concert, camí de casa, vaig passar per Torrent de l'Olla. Impressionant la gentada que hi havia. La tasca de Mossos i Guàrdia Urbana per gestionar tota aquesta gent sense incidents greus -com a mínim fins ara, i toco fusta- és digna d'elogi.

Us recordo que per seguir el pols de la Festa teniu a la columna de la dreta alguns links a mitjans digitals que us permetran veure el que s'hi cou. Destaco que són mitjans graciencs, perquè està clar que gràcies a la seva proximitat, són els que coneixen millor la festa, els que millor saben el que costa fer un guarnit, els que millor saben el que costa organitzar tot plegat i els que millor saben que sobre les Festes de Gràcia es poden explicar moltes coses, i no només dolentes.

I, per acabar, no puc evitar penjar-vos el vídeo amb el sarau organitzat per la banda Lustige Klique pels carrers de la Vila. Això era a la tarda, però jo els vaig veure de nit, igual de marxosos, tocant a la Virreina amb tot de gent que seguia ballant. Us el poso perquè sé que el ball al balcó del Districte és una de les imatges del youtube més comentades d'aquesta festa, què hi farem...

Dia de Festa

Ahir vaig anar a dormir a les tres de la matinada. La passejada pels carrers que s'estan muntant és una de les que més m'agrada de la Festa. Els veïns i veïnes estaven treballant de valent, com és habitual, per tenir-ho tot ben enllestit per a aquest matí. Com que molts no haureu pogut anar encara, m'estalviaré de dotar detalls sobre els guarnits... Tindrem temps de parlar-ne durant els propers dies!

Sobre el pregó d'ahir, trobareu força articles a la premsa. Per exemple, a La Vanguardia, que a més hi ha penjat un vídeo. A El Periódico i a El País també trobareu una crònica.

Si mireu El Punt, a més de trobar la notícia, trobareu l'entrevista que em van fer fa poc per publicar-la coincidint amb l'inici de la festa. Sou uns quants els qui ja m'heu comentat que he quedat molt bé a la foto, de manera que caldrà felicitar la fotògrafa, Rita Lamsdorff!

I, és clar, als mitjans graciencs. No us perdeu el Transversal ni La Tortuga. Ni les declaracions de l'alcalde, Jordi Hereu, a Ràdio Gràcia!

En fi, seguirem en contacte, per via virtual o pels carrers de la Vila!

Comença la Festa, amb Josep Maria Álvarez

Avui és el dia. Aquesta tarda, el secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, pronunciarà el pregó que obrirà la Festa Major de Gràcia. Tinc ganes de veure què ens explica. Aquest veí de Gràcia té un perfil força diferent a la línia més habitual dels pregoners, més decantada cap al món de la cultura. Però segur que molts graciencs i gracienques li devem algunes millores en la situació laboral. Al llarg de la seva trajectòria com a líder sindical no han estat poques les mesures que ha impulsat per mirar de donar més cobertura als treballadors i treballadores, o per evitar les retallades de drets que s'han volgut fer en alguns moments.

I segur que ens explica que no tot són flors i violes: ell mateix denuncia sovint que els sous continuen sent massa baixos -especialment per als joves-, i que l'accés a l'habitatge és més que complicat per a molta gent. Serà un pregó diferent, i per això ja tinc ganes d'escoltar-lo. Per anar fent boca, podeu mirar l'entrevista que li fan avui a El Punt. Diari que, per cert, també publica una entrevista al president de la Federació Festa Major, Ricard Estruch.

Aquesta nit, molts veïns i veïnes estareu enfeinats acabant de guarnir els carrers. Avui el dia ha començat assolellat. Espero que aguanti, i que el bon temps duri perquè poguem admirar els resultats de tant d'esforç. Ens veiem durant aquests dies pels carrers de la Vila!

La grandeur

Aquests dies estic fent una visita als egos descomunals d’algunes de les persones que han marcat els destins de França. Amb Lluis XIV, és clar, al capdavant (en parlaré en un post dedicat a Versailles) . I amb Napoleo seguint-lo d'aprop: l’immens mausoleu que es va fer n’és una bona mostra. A terra, els noms de les seves grans batalles (sense Waterloo, és clar) encerclen la gran urna on hi ha les seves restes. A la vista del vestit que hi ha exposat, no calia tant marbre per encabir algú tan petit. Potser hi van haver de ficar el seu ego. En aquesta línia, no tenen desperdici les seves estàtues caracteritzat com a Cèsar.

Una altra mostra de monument funerari de proporcions descomunals és el Panteó. Aquí, però, hi ha persones com Pierre i Marie Curie, que són honorats com cal. I Rousseau, autor de la frase que veieu aquí sota:

“L’ordre social no pas de la natura: està fundat en convencions”. No hi puc estar més d’acord. Segurament, sense el seu Contracte Social no seríem on som...

Ara bé, encara no he trobat enlloc una explicació sobre el criteri per enterrar al Panteó aquests “grans homes” (i grans dones!). Hi ha Voltaire, Rousseau, Dumas, Zola, Victor Hugo, els Curie... Però hi trobo a faltar, per exemple, Jean-Jacques Cousteau, Marcel Proust, Pasteur. I fins i tot De Gaulle i Miterrand. Serà un dels temes per investigar una mica quan torni a Barcelona.

I parlant de grans homes, val a dir que em sobta l’escassa presència del cardenal Richelieu en monuments, pintures i escultures. Ell, que tant va remenar les cireres a la cort francesa de Lluís XIII i XIV! Per sort a Versalles avui he trobat el seu retrat més conegut:

Protagonistes, els peus

Aquests són els nostres peus, reposant als Jardins de Luxemburg dimarts a la tarda. El Pep està imposant un ritme de caminades que fins i tot a mi m’està deixant exhaust. La part positiva és que quan torni estaré plenament entrenat per a les festes de Gràcia. Per tant, aneu-vos preparant.

Un dels grans moments d’aquestes caminades parisenques ha estat quan ens hem trobat que l’Orangerie no obria fins les 12’30. Eren les 10’45 i com que fa dies que miro de lluny la torre Eiffel, amb ganes d’apropar-m’hi, doncs hi hem anat... passant per l’esplanada dels Invàlids, la tomba de Napoleó i fent tot el camp de Mart. Tornada, per la vora del Sena. A les 12’45 entràvem a l’Orangerie. He recordat aquells temps en què feia la Matagalls-Montserrat.

Ja al vespre, a l’habitació de l’hotel hem aprofitat per mirar la tele. El canal internacional de TVE ens ha permès informar-nos dels problemes que hi ha a Renfe i El Prat. Dos clàssics des d’abans que governèssim els socialistes. El Pep ha rebut a l’Orangerie la notícia que CiU i PP ja li han buscat feina per dilluns, quan torna a la feina. Hi ha compareixences al Parlament. És curiós CiU i PP tinguin pressa a convocar la Diputació Permanent perquè els consellers expliquin que estem així per culpa del que no van fer quan governaven. Però si ho volen, s’haurà de fer, és clar...

Arribada a París

Ahir vaig veure París per primera vegada. En tenia ganes, després que tothom me’n parlés molt i molt bé. El Pep, que ja em coneix, va preparar-me un primer dia tranquil, i em va portar a veure coses que saben que m’impacten. Com que va trobar un hotel per Internet gairebé a meitat de preu al costat del Palais Royal, el primer que em va portar a veure és això, el Palau que va pertànyer al Cardenal Richelieu. Em vaig quedar ben bocabadat. Per a què feien servir tant d’espai? No m’ho explico.

Segona parada, el Louvre i les seves piràmides de vidre. Entre la calor i les dimensions de tot plegat, em vaig començar a marejar. Per recuperar-nos, passejada a l’ombra a la vora del Sena. No me l’imaginava tan ample, la veritat. Vaig seguir impressionant-me. I després, Notre-Dame. Des d’aquí vaig trucar a la família per dir-los que havia arribat, que estava bé, i de passada fer-los dentetes.

I d’un edifici medieval, a un de ben actual: el centre d’art George Pompidou. El Pep estava entestat a ensenyar-me els teulats de París al capvespre, i finalment vaig entendre perquè. La imatge des del Pompidou és espectacular. Per primer cop vaig veure la Torre Eiffel, que també em va impressionar com sobresurt per damunt de tots els edificis, i el Sagrat Cor. I totes les teulades de pissarra. Em va semblar que li dónen a la ciutat una personalitat molt pròpia, molt marcada. Com que l’entrada ahir era gratis, ens vam limitar a mirar alguns Dalís del Pompidou, i ja ho completarem un altre dia.

Després de tot això, cap a l’hotel... Però abans d’anar a sopar, encara vàrem fer un tomb per la place Vendome, amb tot de botigues amb uns preus desorbitats als aparadors.

No es oro todo lo que reluce

Fins aquí la cara. Però no us creieu que no vaig trobar pegues! El metro de París és, tal com m’havien dit, molt ràpid i eficaç, i hi ha parades a cada tres passes. Ara, no hi ha pràcticament ascensors, està tot ple d’escales, a la gent gran li costa molt agafar-lo i per a les persones que van en cadira de rodes simplement és impossible accedir-hi. A més, els vagons són vells, sorollosos i sense aire condicionat. La xarxa de metro de Barcelona encara no té la freqüència de pas de la de París, cert. Ni la cobertura, cert. I té mancances, cert. Però la gran aposta dels darrers anys ha estat precisament l’accessibilitat i la millora dels trens. Exactament el que trobo a faltar ara que sóc a París. Estic convençut que moltes persones ho han agraït. De vegades no ens adonem del que tenim...

Apagada a Barcelona, cabreig elèctric

A casa hem tingut sort i no ens hem quedat sense llum. Al contrari del que li ha passat a la Marga, que ha perdut tot el que tenia al congelador i part de la roba que li va quedar atrapada a la rentadora. O als propietaris de la bacallaneria Ros, que han pogut conservar el gènero posant-lo dins la càmera frigorífica que no han obert fins fa un parell d'hores, quan els ha tornat la llum. Els nois del restaurant El Dorado han hagut de llençar tot el que hi havia als congeladors...

Us semblarà una crònica molt parcial i incompleta. És la informació de primera mà que he pogut recopilar parlant amb alguna gent del barri per telèfon, mentre tornava a Barcelona: els dies de descans -crec que merescuts- que havíem de passar amb la família al Pirineu han quedat en no-res quan hem vist la magnitud del que passava a Barcelona, i a Gràcia en particular. Demà espero poder tenir una visió més àmplia visitant els comerços i les entitats més afectades per l'apagada.

Que no m'hagi afectat directament l'apagada no treu que el sentiment que em quedi al cos sigui el del títol d'aquest post: cabreig. Com us he dit, jo no he perdut res a causa de l'apagada, però si fos el cas no dubtaria ni un instant a reclamar. Al web de l'Ajuntament de Barcelona trobareu un apartat sobre COM PRESENTAR RECLAMACIONS PEL TALL DEL SUBMINISTRAMENT. Les opcions són diverses, i van des de la reclamació directa a la companyia, a la reclamació via Ajuntament, Generalitat o associacions de consumidors. En el cas de comerciants, penseu que res tan cert com que la unió fa la força, i vehicular la reclamació mitjançant les associacions pot ser una bona opció.

I al mateix web trobareu informació sobre tot el que està fent l'Ajuntament per reduir al mínim possible l'impacte que una incidència d'aquest tipus té sobre una ciutat com la nostra. El subministrament als Mercats Municipals i a la xarxa viària (semàfors) són dos dels aspectes més evidents que l'apagada ha tingut per al Consistori.

De profesión, mediador

Avui La Vanguardia publica l'entrevista que aquesta setmana m'ha fet el periodista Ramon Suñé. Trobo que ha encertat a l'hora de reflectir les línies de treball principals de cara als propers quatre anys, així com els temes clau a l'hora de definir la política que haurem de fer des de l'Ajuntament i la regidoria. Us la reprodueixo aquí sota:

EL NUEVO CONCEJAL DE GRÀCIA ASUME QUE SU MAYOR RETO SERÁ ASEGURAR LA CONVIVENCIA
RAMON SUÑÉ - BARCELONA - 15/07/2007

La situación continúa siendo hoy casi la misma que hace cuatro, cuando el republicano Ricard Martínez se convirtió en concejal de Gràcia. Su sucesor en el cargo, el socialista Guillem Espriu, también cree que "la convivencia es el gran reto de la vila", un reto de grandes dimensiones dadas las características de este núcleo histórico con una personalidad tan definida y a la vez tan amenazada.

"Los problemas de convivencia no son fáciles de resolver en una concentración de 80.000 personas, con un tejido urbano muy denso y gran concentración de locales de pública concurrencia", señala Espriu. No obstante, por complicado que resulte, es muy consciente de que su misión en los próximos cuatro años será la de "buscar equilibrios" en el barrio que mejor ejemplifica el choque frontal de intereses entre quienes quieren dormir y los que no tienen prisa por conciliar el sueño. "En este sentido - añade- el trabajo de colectivos como el de la Guardia Urbana y los Mossos será muy relevante, y la figura del mediador adquirirá gran importancia".

Su experiencia humana - aquí se crió, estudió, trabaja y vive con su marido - y política - seis años como consejero de grupo socialista y cinco como portavoz del PSC en Gràcia- hacían de Espriu el único candidato para ocupar el cargo, sobre todo tras la espantada de ERC. Su primera prueba de fuego como concejal del distrito la pasará dentro de un mes.

La fiesta mayor se presenta esta vez con la lección bien aprendida del año pasado - "teniendo en cuenta la enorme presión a la que estábamos sometidos el resultado fue positivo", afirma Espriu- y con un dispositivo de seguridad y limpieza muy similar. "Gràcia - prosigue el nuevo concejal- no necesita más promoción. Lo que hay que hacer es primar la calidad y, en el caso de la fiesta mayor, promover las actividades diurnas y abrir el juego a la gente del barrio. Quiero que la fiesta sea expresión del conjunto del vecindario".

Guillem Espriu - fotografiado en lo alto de la sede del distrito, con el campanario de la plaza Rius i Taulet al fondo- apunta una serie de cuestiones que pueden marcar la intervención pública en el distrito los próximos cuatro años. La apuesta por la educación en todos los niveles hasta completar el mapa escolar de los barrios del norte (Vallcarca, el Coll y la Salut) y doblar el número de plazas de guardería, será una de ellas. La remodelación de la avenida Vallcarca, situada en el horizonte del 2011, y sobre todo la urbanización definitiva de la plaza Lesseps, prevista para el 2008, serán también hitos de este mandato.

Pero el concejal quiere destacar sobre todo la reconversión de la zona norte del distrito. Los 15,8 millones de euros asignados hace unos días a la rehabilitación integral del barrio del Coll permitirán, entre otras cosas, mejorar la accesibilidad en la otra Gràcia, la menos conocida, la que - arropada por la sierra de Collserola- huye del bullicio de las plazas de la vila.

LA OPINIÓN DE LA CALLE

¿Horarios iguales para todos?
María Rosa García - 15/07/2007
"La apertura de nuevos comercios está provocando competencia desleal". Para María Rosa, propietaria de una armería centenaria, "la idiosincrasia del barrio se está perdiendo, el barrio familiar de comercios pequeños casi no existe porque se ven obligados a cerrar. Los horarios tendrían que ser más parecidos para todos". Guillem Espriu recuerda que los horarios vienen marcados por una ley de la Generalitat. Rechaza por lo tanto la idea de que las normas no son iguales para todos. Sobre la desaparición de comercios, afirma que en cada época esta actividad se reinventa y apunta que la razón del cierre de algunas tiendas es que sus propietarios no tienen relevo. "Sus hijos no quieren continuar".

¿Dónde aparco la moto?
Ariadna Pons - 15/07/2007
"Me pusieron silicona en el candado de la moto". A Ariadna, un vecino la castigó por aparcar sobre la acera. Como muchos usuarios, ella se ve obligada cada día a estacionar en las mismas condiciones. "No hay sitios para motos ni para bicis, y las aceras son muy estrechas, necesitamos más parkings", añade. Guillem Espriu señala: "Hemos incrementado mucho los aparcamientos para motos en superficie". "Lo que podíamos hacer - añade- prácticamente ya está todo hecho. Ahora hace falta un cambio de modelo". El primer paso es la construcción del primer parking subterráneo para motos en la calle Santa Rosa que, según el concejal, entrará en servicio a finales de este año o comienzos del 2008.

¿Reciclamos?
Toru Morimoto - 15/07/2007
En Japón "todo funciona diferente", dice Toru sentado en un bar de Gala Placídia. Pero si algo distinto ha notado Toru en los tres años que lleva viviendo en el barrio de Gràcia es que "faltan más contenedores de reciclaje". "No sé si la gente de aquí está concienciada, pero creo que no hay suficientes". El concejal del distrito responde que la vila está llena de contenedores para la recogida selectiva y que los puntos móviles de reciclaje han incrementado su frecuencia de paso. A su juicio, en los últimos años esta cuestión ha pasado definitivamente a formar parte de los hábitos de muchos ciudadanos e irá en aumento en los próximos tiempos. En resumen, hay más contenedores y también más uso social.

(NOTA: falta una de les opinions de ciutadans que publica el diari, que no està penjada en l'edició on-line. Espero poder-la incloure aviat).

L'estiu a la plaça Lesseps

Avui força mitjans es fan ressò de les obres que es faran durant l'estiu a Barcelona, aprofitant que hi ha menys moviment que en la resta de mesos. I tots destaquen la Plaça Lesseps com un dels punts on la circulació de vehicles serà més complicada. Jo també inclouria que la circulació de persones no serà fàcil, i des de l'Ajuntament hem de demanar per endavant disculpes, i molta paciència tant a conductors com a vianants, i a veïns.

Som molts els ciutadans que convivim amb aquestes obres. N'hi ha que hi viuen a prop, n'hi ha que hi passen de tant en tant, i uns quants som usuaris de la Biblioteca Jaume Fuster. Tots patim, en major o menor mesura, les molèsties d'unes obres tan grans com aquestes.

Però cal pensar que és a fi de bé. A finals d'aquest any, està previst que els carrils per a vehicles estiguin enllestits, de manera que els conductors deixaran de patir aquests canvis d'itineraris que ens sorprenen tan sovint. I a finals de l'any vinent, la previsió és que ja estigui instal·lada la llosa sobre la qual s'ubicarà la nova plaça Lesseps.

Quan tot estigui enllestit, crec que ens en farem creus, del canvi que haurà fet la plaça. La majoria la recordem com aquell excalextric amb una mica de terra al damunt, a què només s'accedia amb pasos soterranis que convidaven poc a passejar-hi. Tinc moltes ganes de veure com queda la nova zona verda, amb un trànsit pacificat, i més pensada per a les persones. Amb la pendent de la plaça original, amb un bon angle de visió dels Josepets, i la biblioteca com a colofó.

Però ja se sap, "para lucir, hay que sufrir". I amb aquest projecte, Gràcia lluirà molt no només per a la resta de Barcelona, sinó sobre tot per als propis veïns. Paciència!!!

Magatzems o habitatges?

Avui és notícia en molts mitjans un tema que afecta directament Gràcia: l'existència de locals que es fan servir d'habitatge malgrat que no compleixen les mínimes condicions d'habitabilitat... Us penjo aquí la notícia que ha emès aquest matí TVE:

Jo us declaro...

Aquest cap de setmana m'he estrenat com a mossèn. He celebrat les meves primeres bodes a l'Ajuntament de Gràcia: sis parelles que, des de dissabte, són matrimonis.





La veritat és que això de poder casar parelles fa molta il·lusió. En la primera boda gairebé em va caure una llagrimeta.



El que més em va sorprendre és la diversitat en les celebracions. No m'ho esperava. L'atzar va voler que la primera parella que vaig casar fossin dos nois, cosa que per motius obvis em va agradar molt. Vaig casar dues parelles homosexuals i quatre heterosexuals. I hi havia de tot. Dos joves molt joves, una parella que feia vint anys que vivien junts i que ara fan el pas, bodes multitudinàries, bodes més íntimes, bodes serioses, bodes molt festives... I això només el primer dia que caso.

La previsió és repetir l'experiència un cop al mes. Els meus col·legues em diuen que és una de les parts més maques i agraïdes de ser regidor. Me'ls crec!

Precisament aquest cap de setmana, la meva germana ha complert els 25 anys de casada. La Carme i l'Andreu ens van convidar a dinar per celebrar-ho. Espero que com a mínim alguna de les parelles que vaig casar dissabte arribi tan lluny com ells!!

Més Llei de Barris

Aquesta tarda he pogut participar en la primera Roda de Premsa després de la Comissió de Govern d'aquest mandat, junt amb el portaveu del govern municipal, Jordi William Carnes, i la regidora de Sants, Imma Moraleda. El Jordi ha explicat els grans temes de ciutat, i la Imma i jo hem detallat l'impacte que tindrà la llei de Barris a La Bordeta i El Coll, respectivament.

Com que ja us en vaig parlar força la setmana passada, em limito a penjar-vos un tall de veu de la roda de premsa, en què destaco un dels principals aspectes que els 15'7 milions d'euros ens permetran tirar endavant.

El tall de veu, el podeu sentir clicant aquí.

I perquè comproveu que treballem de valent per la ciutat, us proposo que consulteu els Acords de Govern que hem fet avui en aquest document. Com veureu, anem per feina!

Balanç i MOLTES NOVETATS blocaires

Definitivament, aquest 2007 és l'any de la consolidació d'aquest blog. Avui toca fer balanç dels primers sis mesos, mal que us pesi als detractors de l'autobombo blocaire (ben anomenat, per cert, blogonanisme per la Chesi).

Però és que, és clar, he triplicat l'audiència que tenia ara fa un any, que ja era amplíssimament superior al que m'esperava al començament. I he passat de les 618 visites que vaig tenir al gener a les 3.323 de juny. Al maig, mes electoral, vaig arribar a les 3.996 (no em podríeu haver visitat 4 vegades més???). Això, segons webstats. Èn el rànquing d'aquest comptador, ja estic afincat permanentment en la primera plana de Política, entre els trenta primers llocs d'Espanya!!!

A més, segons l'StatCounter, en els dos mesos que hi porto subscrit, Roig i Gracienc ha rebut 19.840 visites, d'unes 520 persones diferents que, pel que veig, em consulteu de mitjana un cop cada quinze dies, mínim.

Sou una mica vagos

Una de les coses que m'agrada veure és l'hora a què us connecteu: de 10 a 14 i de 16 a 19h. A més, el nombre de visites baixa significativament dissabte i diumenge. Si fos malpensat, creuria que dediqueu les vostres hores de feina a navegar per Internet. No és així, oi? Nooooooo, i ara!!!!
Curiositats estadístiques

Una altra cosa que m'agrada és veure el que busca la gent al Google i similars abans d'acabar entrant a Roig i Gracienc. M'agradaria molt conéixer els lectors o lectores que van arribar al blog buscant "què volen dir els signes de l'horòscop", "manual d'instruccions per estimar la irene" o "remenat de gírgoles". En tot cas, desitjo que la consulta a Roig i Gracienc fes que els astres els fossin favorables, que la Irene diguès que sí i que el remenat de gírgoles sortís ben bo...

Una altra cerca, molt apropiada, és una que va arribar fins aquí per saber "què són les vacances". Està clar que es va equivocar de lloc, però demanaria a aquest lector que, si ho esbrina, m'ho expliqui, si us plau.

Regal per als lectors

Per celebrar tanta alegria, he fet una nova remodelació del bloc. Ja he tret l'apartat dedicat a la campanya -mantenint, això sí, un apartat on constaran per sempre els compromisos que hem anat adquirint, perquè pogueu comprovar si aquest regidor compleix o no.

Crec que la novetat més interessant és la incorporació de la meva música preferida, que podeu escoltar automàticament quan entreu al blog. Aniré canviant l'ordre de les cançons de tant en tant, perquè no us en canseu de cap!!

Domini guillemespriu.cat

I un regal per a mi: un domini!!!!! El Pep, en acabar la campanya, va decidir fer-me un regal relacionat amb l'impuls a la comunicació per Internet que he fet durant aquestes municipals. Per això, res millor que regalar-me un domini d'Internet. A partir d'ara, Roig i Gracienc el podeu trobar en l'adreça habitual, http://guillemespriu.blogspot.com/, però a més teniu una opció molt més senzilla: http://www.guillemespriu.cat/. Així, passo de tenir un blog a tenir una plana personal amb domini propi! Amb el temps, anireu tenint més notícies del http://www.guillemespriu.cat/!!

Roig i Gracienc, també en castellà

I per acabar-ho de rematar, avui he estrenat versió castellana del Roig i Gracienc. Es tracta d'un bloc on penjaré alguns continguts traduïts a l'espanyol, amb la intenció de donar a conéixer la feina que fem a Gràcia a la comunitat internauta hispanoparlant, i compartir experiències amb altres indrets. El bloc l'he allotjat en La Comunidad de elpais.com, que em sembla una experiència prou interessant. Aviam com anirà...

Sindicació RSS

Acabo, amb un detall per als seguidors més frikies. Entre les novetats, també he incorporat al final de la columna de la dreta, el codi RSS perquè pogueu estar al corrent de les actualitzacions amb els lectors d'aquests codis. No cal dir que és una cosa del Pep, que ha fet conxorxat amb la Chesi i amb la Raquel Querol. La majoria de mortals, suposo que seguireu mirant el bloc com fins ara. No em pregunteu què és això de l'RSS perquè no en tinc ni idea...

Com és el nou regidor

La setmana passada vaig declinar totes les invitacions que els mitjans de comunicació graciencs em van fer per entrevistar-me com a nou regidor. Em va semblar que era prematur començar a parlar quan encara no havia acabat d'aterrar, i per això vaig optar per postposar-les totes a aquesta setmana, quan ja estigués una mica més preparat (crec que de bones a primeres, la idea no devia agradar gaire als sempre eficients periodistes graciencs, però també tinc la sensació que han vist que el contingut de les entrevistes ha acabat tenint més qualitat de la que hauria tingut una setmana abans: espero que una cosa hagi compensat l'altra).

Dit això, us convido a fer un cop d'ull a les entrevistes publicades.

La primera va ser la de La Tortuga: nova etapa, nou regidor... Em va sobtar l'inici de l'entrevista, perquè apareixen aspectes personals que no són habituals (malauradament!), i això la fa més propera. Celebro que segueixin el bloc! L'entrevista sencera la trobareu en aquest link:

Guillem Espriu: “Que la Festa Major surti bé es funció de tots”

També surt entrevista meva al Transversal, que a més posa aquesta foto que teniu aquí dalt. Suposo que la proximitat és també això... El text, el teniu aquí:

Guillem Espriu: "El Pla de Mobilitat té alguns efectes perversos"

I finalment, l'Independent, que en el seu paper de diari escrit concreta més per l'anàlisi polític i els temes especialment candents. El pdf el teniu en aquest link:

Guillem Espriu: “Els consellers tindran més paper que en el passat mandat, segur”

L'entrevista de Ràdio Gràcia, llàstima, no la puc linkar.

Finalment, us recomano que feu un cop d'ull a l'enquesta de La Tortuga. Us demana l'opinió sobre què haig de prioritzar com a regidor. Sembla que fins ara, els aspectes socials són els que més preocupen als internautes graciencs!

Primera gran bona notícia del mandat

Avui estic molt content, perquè hem tingut una excel·lentíssima notícia per a Gràcia: el Govern de la Generalitat ens dóna 15'7 milions d'euros perquè els invertim al barri d'El Coll.



Això és gràcies a la Llei de Barris, que s'ocupa de concedir ajuts a ajuntaments per tirar endavant projectes (urbanístics i socials) per afavorir la cohesió social de barris on calen aquestes millores. Enguany, El Coll ha estat un dels barris escollits, i això és motiu de celebració.

Aquests diners ens permetran pagar intervencions com la millora de l’accessibilitat (que inclou la urbanització dels eixos principals i la construcció d’escales mecàniques als carrers de Móra la Nova i de Jaume Cabrera), i comprar sòl per a l’esponjament del barri. Els propers dies, si em trobeu trobeu pel carrer i em pregunteu (com acostuma a passar) per a què serveix pagar impostos, us respondré que per arreglar el barri d'El Coll, no en tingueu dubte!

La importància d'aquests ajuts per al Coll la podeu copsar en els articles que hi dediquen La Tortuga i el Transversal.

Per a més informació...

Al web de l'Ajuntament de Barcelona trobareu el detall de quines són les intervencions previstes, així com la valoració feta pel regidor d'Urbanisme, Ramon García-Bragado.




La llei de Barris és una de les primeres iniciatives que va aprovar el govern de Pasqual Maragall, després de 23 anys de govern conservador. Des d'aleshores, la Llei de Barris ha beneficiat una setantena de barris de Catalunya que, com el Coll, necessitaven un seguit d'actuacions planificades, i que resultaria impossible dur a terme sense la cooperació econòmica entre les administracions.

Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

M'arriba per correu el programa de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, que aquest any es dedicarà a reflexionar sobre la relació entre la política i els ciutadans en l'actualitat. Ja sebeu què en penso, de la importància no ja d'aproximar-nos als ciutadans, sinó de fer notar que molts dels que ens dediquem a la política som, abans que res, persones, ciutadans a qui ens molesten més o menys les mateixes coses que a la resta. La diferència és que hem optat per la política com a via per solucionar problemes comunitaris...

En fi, que trobo molt encertat que un espai de reflexió com la UPEC es dediqui a tractar aquests temes:

Dia 10 de juliol. Immigració/Multiculturalitat.
Dia 11 de juliol. Abstenció electoral.
Dia 12 de juliol. Organització del temps i gènere.
Dia 13 de juliol. Canvi climàtic.
Dia 14 de juliol. Habitatge.

Us animo a apuntar-vos i a participar-hi activament!

Trobareu tota la informació a http://www.universitatprogressista.org/