Com és el nou regidor

La setmana passada vaig declinar totes les invitacions que els mitjans de comunicació graciencs em van fer per entrevistar-me com a nou regidor. Em va semblar que era prematur començar a parlar quan encara no havia acabat d'aterrar, i per això vaig optar per postposar-les totes a aquesta setmana, quan ja estigués una mica més preparat (crec que de bones a primeres, la idea no devia agradar gaire als sempre eficients periodistes graciencs, però també tinc la sensació que han vist que el contingut de les entrevistes ha acabat tenint més qualitat de la que hauria tingut una setmana abans: espero que una cosa hagi compensat l'altra).

Dit això, us convido a fer un cop d'ull a les entrevistes publicades.

La primera va ser la de La Tortuga: nova etapa, nou regidor... Em va sobtar l'inici de l'entrevista, perquè apareixen aspectes personals que no són habituals (malauradament!), i això la fa més propera. Celebro que segueixin el bloc! L'entrevista sencera la trobareu en aquest link:

Guillem Espriu: “Que la Festa Major surti bé es funció de tots”

També surt entrevista meva al Transversal, que a més posa aquesta foto que teniu aquí dalt. Suposo que la proximitat és també això... El text, el teniu aquí:

Guillem Espriu: "El Pla de Mobilitat té alguns efectes perversos"

I finalment, l'Independent, que en el seu paper de diari escrit concreta més per l'anàlisi polític i els temes especialment candents. El pdf el teniu en aquest link:

Guillem Espriu: “Els consellers tindran més paper que en el passat mandat, segur”

L'entrevista de Ràdio Gràcia, llàstima, no la puc linkar.

Finalment, us recomano que feu un cop d'ull a l'enquesta de La Tortuga. Us demana l'opinió sobre què haig de prioritzar com a regidor. Sembla que fins ara, els aspectes socials són els que més preocupen als internautes graciencs!

Primera gran bona notícia del mandat

Avui estic molt content, perquè hem tingut una excel·lentíssima notícia per a Gràcia: el Govern de la Generalitat ens dóna 15'7 milions d'euros perquè els invertim al barri d'El Coll.



Això és gràcies a la Llei de Barris, que s'ocupa de concedir ajuts a ajuntaments per tirar endavant projectes (urbanístics i socials) per afavorir la cohesió social de barris on calen aquestes millores. Enguany, El Coll ha estat un dels barris escollits, i això és motiu de celebració.

Aquests diners ens permetran pagar intervencions com la millora de l’accessibilitat (que inclou la urbanització dels eixos principals i la construcció d’escales mecàniques als carrers de Móra la Nova i de Jaume Cabrera), i comprar sòl per a l’esponjament del barri. Els propers dies, si em trobeu trobeu pel carrer i em pregunteu (com acostuma a passar) per a què serveix pagar impostos, us respondré que per arreglar el barri d'El Coll, no en tingueu dubte!

La importància d'aquests ajuts per al Coll la podeu copsar en els articles que hi dediquen La Tortuga i el Transversal.

Per a més informació...

Al web de l'Ajuntament de Barcelona trobareu el detall de quines són les intervencions previstes, així com la valoració feta pel regidor d'Urbanisme, Ramon García-Bragado.




La llei de Barris és una de les primeres iniciatives que va aprovar el govern de Pasqual Maragall, després de 23 anys de govern conservador. Des d'aleshores, la Llei de Barris ha beneficiat una setantena de barris de Catalunya que, com el Coll, necessitaven un seguit d'actuacions planificades, i que resultaria impossible dur a terme sense la cooperació econòmica entre les administracions.

Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

M'arriba per correu el programa de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, que aquest any es dedicarà a reflexionar sobre la relació entre la política i els ciutadans en l'actualitat. Ja sebeu què en penso, de la importància no ja d'aproximar-nos als ciutadans, sinó de fer notar que molts dels que ens dediquem a la política som, abans que res, persones, ciutadans a qui ens molesten més o menys les mateixes coses que a la resta. La diferència és que hem optat per la política com a via per solucionar problemes comunitaris...

En fi, que trobo molt encertat que un espai de reflexió com la UPEC es dediqui a tractar aquests temes:

Dia 10 de juliol. Immigració/Multiculturalitat.
Dia 11 de juliol. Abstenció electoral.
Dia 12 de juliol. Organització del temps i gènere.
Dia 13 de juliol. Canvi climàtic.
Dia 14 de juliol. Habitatge.

Us animo a apuntar-vos i a participar-hi activament!

Trobareu tota la informació a http://www.universitatprogressista.org/

Shrek Tercer

Començo la setmana de bon humor. Aquest matí tenim la primera reunió de l'equip que treballarà durant els propers anys a la regidoria de Gràcia... Ja us explicaré com ha anat la feina.

Però abans, us recomano riure una mica. Divendres vaig anar a veure Shrek Tercer. Comparteixo les crítiques que diuen que l'ogre ha perdut aquella crítica mordaç i es decanta més cap a l'acudit fàcil. Però segueix sent un personatge molt i molt divertit, i això és molt bo per desconnectar i riure una bona estona. Per això, us proposo engegar aquest dilluns veient el tràiler:



Per cert, el Príncipe Encantador em recorda a algú, cada episodi més. Això de que es cregui tan guapo, i que vulgui recuperar el poder perquè es considera destronat... A qui em recorda, a qui?

Herois

Darrerament m'he enganxat a una altra sèrie: Herois. La llista comença a ser llarga i variada (El ala oeste de la casa blanca, House, Sí ministre, Jo Claudi... per no parlar d'Star Trek i totes les seves seqüeles i preqüeles!).

D'Herois m'agraden dues coses. Primer, en ella hi trobo la part de cinema fantàstic o de ciència-ficció que m'agrada. I a més, hi ha una clara reproducció dels còmics Marvel dels anys 60. Entre ells, La Visión, aquest personatge capaç de travessar les parets que és el meu preferit. L'estètica de la sèrie també és molt de còmic, amb subtítols que imiten la lletra dels còmics, per exemple.

De moment, només sabem que hi ha gent amb superpoders que no sap gaire ni per a què serveixen, i no té ni idea de perquè ténen aquests superpoders. Però hi ha alguns que en tenen més que d'altres, n'hi ha que són personatges bons i d'altres que són dolents, i ara sembla que un és, en el fons, una gran bomba nuclear ambulant.

A mí, tot plegat em resulta força atractiu. Sóc conscient, però, que no tothom comparteix el meu criteri. De fet, el Pep m'ha demanat que escrigui un post sobre aquesta sèrie per veure si així entèn alguna cosa...

Traspàs de poders

Ahir em vaig reunir amb el Ricard Martínez, per fer el “traspàs de poders” al capdavant del districte. Malgrat que durant els darrers quatre anys hem fet molta feina plegats, l’entrevista es va prolongar dues hores i mitja.

Sobre la taula, temes que cal abordar immediatament, com la Festa Major que s’acosta, i d’altres més de fons, com el Mapa Escolar de Gràcia i el Pla de Mobilitat, dos assumptes que caldrà anar treballant durant el mandat. En la trobada d’ahir vaig comprovar com el Ricard i jo estem d’acord en força aspectes, com és natural, tenint en compte que fins fa ben poc hem format part del mateix govern de la ciutat. Espero que, més enllà de les cojuntures polítiques de cada moment, aquest projecte compartit amb ERC segueixi donant fruits durant aquest mandat municipal, malgrat que estiguin a l’oposició.

D’altra banda, no puc evitar seguir agraïnt les mostres de suport d’aquests dies. Destaco especialment l’article que m’ha dedicat el Fabià Mohedano. Espero estar a l’altura de les expectatives que teniu molts lectors i lectores...

Presa de possessió

Avui sóc, oficialment, regidor de l'Ajuntament de Barcelona per als propers quatre anys. Ahir a la tarda vam celebrar el Ple de presa de possessió. El Pep diu que, per tant, ara sóc un posseït... Espero, però, que la feina no em faci girar el cap 360 graus i pugui seguir gaudint de Gràcia com fins ara, però en qualitat de regidor.

A l'acte de presa de possessió em va acompanyar la família: a la foto sortim tots menys la meva germana, la Carme, que és qui va fer el retrat...

L'acte va deixar algunes imatges entranyables, com aquestes dues que podeu trobar, entre altres, a La Tortuga: els regidors sortint del Saló de Cent, i la trobada amb el meu company regidor i predecessor en el càrrec de regidor de Gràcia, Ricard Martínez:

Per a mi, però, la imatge de la tarda és aquesta: la foto que es va voler fer el meu tiet Jamín -en principi, poc afí a les idees del socialisme- amb el ministre Joan Clos. La vida te da sorpresas...

Baixada a Barcelona

Aquest matí hem baixat a Barcelona. Més concretament, hem baixat al subsòl de Barcino (us ho explico més avall). Després d’esmorzar croissanets de la Cusachs com cada dissabte, i de jugar una mica amb l’Aquil·les i l’Ulisses...


... hem emprès el viatge de la Vila cap a Barcelona, via passeig de Sant Joan, i usant el Bicing, aquest nou sistema de transport que és una passada...


Des que sortim amb el Pep, fa més de quatre anys, dèiem que algun dia visitaríem les restes arqueològiques al Museu d’Història de la Ciutat. El Pep ha decidit que un regidor de Barcelona no pot prendre possessió sense ser plenament conscient de la història de la ciutat que ha de governar. Són les coses de la meva Vida Paral·lela... Hem estat sota la plaça del Rei, el Saló del Tinell, el Museu Marés i la Catedral. És una llàstima que des de fa anys no es pugui pujar a la Torre del Rei Martí, no sé per què.

Allà, al subsòl, hem vist com els romans van fer muralles i van deixar, en la seva part interna, un carrer ben ample on no es podia construir res: calia que els cavalls i els carros poguessin passar sense problemes si les coses pintaven malament fora de les muralles. Els rètols, però, també expliquen que en aquest carrer també es va acabar construïnt. Això m’ha portat a pensar que l’especulació ja estava arrelada a la ciutat en època dels romans...

Acabada la visita, hem passat pel recent remodelat pati de l’Arxiu de la Corona d’Aragó:


I ara, després d’explicar-vos el matí, vaig a preparar-me per a aquesta tarda: acte de presa de possessió al Saló de Cent, aquesta sala on es reunien els prohoms de la ciutat, ja fa uns quants segles, per decidir les accions de futur que calia emprendre...

Regidor de Gràcia

Aquest matí s’ha fet públic el cartipàs municipal de Barcelona, que inclou el meu nomenament com a regidor de Gràcia. El document complet, podeu consultar aquí.

Ara mateix, només us puc dir que estic desbordat. El meu telèfon mòbil no para de sonar i de rebre missatges. Fins ara, tots són encoratjadors. Com els comentaris que he començat a tenir al blog, encara que sigui en altres posts (amb primeres demandes incloses, relacionades amb el Park Güell, per cert)

A tots, moltes gràcies. Moltíssimes gràcies!

Al Transversal, abans del nomenament oficial, van escriure un Editorial que deia:

“El que necessita la Vila és una persona de consens i que entengui realment el tarannà local. No s'hi val fer un curs accelerat de gracianisme o de coneixença del territori. Cal treballar des del primer dia per i amb Gràcia i l'única forma és entendre el territori”.

Espero que compliré aquestes expectatives. Dissabte és la presa de possessió oficial, i dilluns m’incorporaré a la nova feina... Mentrestant, intentaré anar contestant totes les vostres trucades, mails i sms, que no és un tema menor.

Coneixent altres cultures

Vull començar aquest post felicitant el Martín Miralles i l’Albert Muñoz, i també totes les altres persones que formen l’associació Orígens -ja us havia parlat d’ella en un post anterior- per la feina feta en l’organització de la XinaFest, diumenge passat. Es tracta d’una activitat realitzada a les Cotxeres de Sants, i muntada entre aquesta entitat i la comunitat xinesa de Barcelona. Cal destacar molt especialment que per la part xinesa, la festa l’han organitzada dones emprenedores xineses.

Centenars i centenars de persones van participar en les activitats: pares, mares, avis i nens, tant barcelonins com xinesos. Eren tots junts, compartint cultura. Amb dracs d’aquí i d’allà. En resum, la clau per conèixer i compartir, per superar els temors i les reticències.

I enmig de tot, el símbol distintiu d'Orígens: un bloc de pedra amb un petit orifici a cada banda, on els visitants poden anar picant amb una escarpa i un martell. El resultat és que els dos foradets es van fent més fondos, fins que s'acaben trobant: com el procés de coneixement d'altres cultures, en què cal que les dues parts en contacte facin la seva part de camí.

I, com no, he trobat molta gent coneguda. Graciencs i gracienques com l’Anna Teruel i el Xavier Valls –exregidor del districte de Gràcia-, sindicalistes com l’Eva Granados i amigues de fa molts anys com la Clàudia Miralles.

Abans havia anat a la plaça Catalunya per veure la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, una aposta encapçalada aquest any per Setem, a més d'Alternativa-3, FETS i Intermón.

Aquí he tingut l’oportunitat de parlar amb els organitzadors. No cal dir que us vull animar a col·laborar amb aquestes entitats per, entre tots, fer un món un xic més equilibrat.

Dissabte de família, animals, esport i música

Dissabte ha estat un dia intens. Per la part personal, a causa de la pèrdua d’un familiar estimat, que m’ha portat molts records de la infantesa i, sobre tot, del meu pare. La veritat és que el més important de tot és veure la fortalesa de la meva mare. Això m’anima a continuar treballant, perquè el temps que tenim és limitat i cal aprofitar-lo i compartir-lo amb els altres.

A tall d’anècdota, encara en l’àmbit familiar, per la tarda, tots vam anar al metge. Bé, concretament al veterinari. I dic tots perquè el Pep i jo vam portar l’Aquil·les, l’Ulisses i el Xipito. Us reconec que quan vam sortir amb el menjar del xip i dels gats, la sorra de les caquetes i els medicaments semblava que anéssim de trasllat. Va ser molt divertit. I tots ells es van portar molt bé, i van aguantar com uns campions mentre els vacunaven.

La resta del dia, amb temes relacionats amb el jovent: esport i música. Del matí, destacar el Torneig de Gimnàstica Vila de Gràcia, on apart de trobar molta gent coneguda he pogut veure el pavelló del Club de Tennis La Salut. M’agradaria que les potencialitats d’aquest equipament estiguessin més aprofitades per al Districte. Potser es podria aconseguir que aquesta instal·lació privada, de forma conveniada, tingui un ús més públic. Compto amb la bona voluntat de l’entitat esportiva i de la seva direcció per aconseguir-ho.

Per la nit vam sopar amb la Marga, la nostra soprano predilecta. Molts la coneixeu perquè va cantar a la nostra boda. Després vam anar als cinemes Verdi. Aquí vam escollir una pel·lícula –un documental- excel·lent: Això és ritme! Us la vull recomanar de forma molt especial. Tracta sobre la creació d’un espectacle de música i dansa: la posada en escena del ballet La consagració de la Primavera, d’Igor Stravinsky. Els artistes són joves d’instituts de Berlín i l’Orquestra Filharmònica de Berlín. És impressionant veure el canvi d’actitud dels joves al llarg de les setmanes d’assajos.

El que més m’agrada és veure com ells i elles van des de la por al fracàs fins a l’èxtasi de l’èxit, utilitzant només un mitjà per aconseguir-ho: el seu esforç i la seva constància. Al final, han deixat la postura còmoda del “no m’arrisco, i així no fracasso” per assumir un repte que comporta esforços i potser algun disgust, però que acaba sent un enriquiment personal i no només aprenen a ballar: aprenen a confiar en ells mateixos per aconseguir els seus objectius. La il·lusió que desprenen ens ha d’inspirar a tots a seguir treballant i cercar nous camins per implicar els i les joves en la millora de tot el que ens envolta.

Herois (Article d'Albert Om, publicat a l'Avui el 05/06/07)

Tota la meva admiració pels 9.000 nous regidors dels ajuntaments. Mentre vostè i jo ens gratem la panxa al sofà, ells treballaran per fer realitat la piscina municipal on vostè i jo podrem nedar cada matí.

I no ho faran per diners. Als municipis grans, on la dedicació a l'Ajuntament sol ser exclusiva, molts càrrecs electes han de renunciar a feines més ben remunerades a l'empresa privada. Als municipis petits, on la dedicació sol ser parcial, la renúncia que han de fer alcaldes i regidors és a tenir més hores lliures per a ells. Canvien el partit de futbol sala de dimecres o el Ventdelplà de dilluns i dimarts per una comissió de govern o per una assemblea de barri.

Els alcaldes estan molt més a prop dels veïns que no pas dels perversos aparells dels partits polítics. Són com presidents d'escala. Tothom els para i els fa saber allò que els molesta del seu carrer o del seu barri. Són persones que tenen els mateixos problemes que vostè o que jo -un nen amb otitis, un pare amb Alzheimer, la hipoteca que s'enfila- i, a sobre, els toca carregar amb les preocupacions col·lectives. I és veritat que, en aquesta legislatura, n'hi haurà mitja dotzena més que fotran mà a la caixa i una bona colla que oblidaran les promeses fetes en campanya, però la immensa majoria dedicaran els millors anys de la seva vida a pensar en el progrés del seu municipi, que també és el nostre.

I, a canvi, es troben que en els últims anys han perdut bona part de la consideració social de què gaudien abans. Han entrat a formar part d'allò que es diu la classe política, el col·lectiu més insultat i ridiculitzat d'aquest país. Als alcaldes se'ls caricaturitza com uns depredadors del medi ambient, que només volen arribar al poder per requalificar terrenys i omplir-se les butxaques de comissions il·legals. Per això, trobo admirable que, enmig d'aquest clima hostil on tots són posats al sac dels ineptes i corruptes, encara hi hagi 9.000 homes i dones de bona fe que estiguin disposats a treballar pel seu municipi.

No es tracta de començar un procés de canonització de tots els polítics locals. No són sants ni màrtirs, ni ningú no els obliga a dedicar-se a això. Però sí que es tracta d'evitar que a les properes eleccions municipals no només estiguin mig buides les urnes, sinó que també es quedin a mig omplir les llistes electorals. Als ajuntaments acabarà passant com al meu bloc de pisos: que ningú vol ser president d'escala i cada any es va quedant el mateix. Potser no és el més ben preparat per al càrrec. Però és l'únic que ho vol fer.

L'anunci de Coca-Cola i la Generació X

Consol: l'altre dia vaig anar al cine i vaig veure aquest anunci de la Coca-Cola. Vaig pensar en la Generació X, de què hem parlat alguna vegada... Crec que tu també et sentiràs identificada...



Nota: ho sé, sóc víctima d'una estratègia comercial de la Coca-Cola. Però és que l'anunci és tan encertat... Molts lectors i lectores m'enteneu, oi?

Envellir a Barcelona, envellir bé

Dijous passat vaig poder anar a veure en persona la feina que fa en l’àmbit de la gent gran l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), que té la seu a Gràcia, al carrer Quevedo. Vaig anar, però, al centre de dia i els pisos per a gent gran que aquesta entitat gestiona a Sant Andreu. ABD és una entitat privada, que col·labora amb l’Ajuntament per donar servei a persones amb dependència, en una experiència que encara es pot qualificar de pionera, però que servirà per enfocar la política de serveis socials ara que ja s’està aplicant la Llei d’Atenció a Persones Dependents i la Llei de Serveis Socials.

Entre les coses que em van quedar al tinter relatives al nostre programa electoral hi ha el concepte de SOLITUD NO ESCOLLIDA de què parlem en l’apartat dedicat a la gent gran. Aquest és un problema que m’angoixa especialment, perquè el sentiment de solitud en l’etapa de maduresa és una cosa que no m’agrada gens. Per això iniciatives com els pisos per a gent gran, en què cadascú manté la seva independència però que té l’ajut de serveis com neteja o bugaderia per viure més còmodament, em semblen especialment encertades. A més, es tracta d’habitatges completament adaptats per a persones que poden tenir algun problema de mobilitat.

Per a casos de dependència més severs, caldrà anar aprofundint en els pisos tutel·lats, que a més inclouen metges i infermers 24 hores. Tot plegat, amb activitats com les que vaig veure dijous a l’ABD, en què feien tota una immersió en les músiques del món. Són moltes les entitats que ja fan activitats per a gent gran com ioga, tai-txi, informàtica, tallers de memòria... El model d’un avi o una àvia malalts, sols o “aparcats” en una residència s’hauria d’anar extingint. Es pot ser molt actiu malgrat les limitacions de l’edat. I si no, que li preguntin a la meva mare octogenària, que cada dia passeja el gos la tira d’hores, i encara ens ve a ajudar a casa i fa dinar per a vuit quan ens juntem tota la família a casa seva!

Com sabeu, la cohesió social és un dels eixos del nostre pla d’actuació per als propers quatre anys. També és cohesió social la feina que fem i farem per evitar l’exclusió i l’aïllament de la gent gran: ajuts per adaptar escales de veïns, ajuts per instal·lar ascensors i evitar així que gent gran amb problemes de mobilitat hagi de canviar de llar. I una cosa tan simple com transcendental per a moltes persones: ajuts per canviar la banyera per plats de dutxa. I també l’elimincació progressiva de barreres arquitectòniques per anar per la ciutat i agafar el trans port públic (en això, som capdavanters a Europa, encara que ningú ho valori fins que necessita el servei). Com veieu, d’idees no en falten!

Postdata... Alguns em demaneu que parli d’ERC, del Jordi Portabella i del futur govern de Barcelona. No tinc previst fer-ho, si més no de moment: he comprovat que la majoria de lectors i lectores prefereixen que parli de coses concretes, de propostes i de les meves experiències, com la visita de dijous a ABD. Alguns m’han amenaçat de deixar de llegir-me i abstenir-se en les properes eleccions si, ara que sóc regidor electe, deixo de parlar de les coses que els interessen!

Aquil·les i Ulisses

Fa poc més de 24 hores que són a casa i ja tenim algunes coses clares. Per exemple, que el nostre lloc preferit del sofà ha passat a ser el seu lloc preferit del sofà. Amb aquesta careta és com ens ho han dit aquesta tarda:

I també està clar que no pararan fins haver escorcollat minuciosament cada lloc de la casa. Aquí, l'Ulisses, en plena exploració de la meva planta preferida i del gerro centenari de la meva àvia:

En aquestes 24 hores se suposa que els havíem d'ensenyar algunes coses, però crec que hem estat nosaltres els que n'hem hagut d'aprendre més. Hem après que les nostres sabatilles són gairebé la millor joguina imaginable, només per darrere dels dits dels peus que hi ha dins. I que el llit, amb nosaltres sota l'edredó, és com Port Aventura. Amb l'avantatge que aquest parc d'atraccions es pot usar a qualsevol hora de la matinada. Amb saltar al damunt n'hi ha prou perquè tot es comenci a bellugar. Em conformaria amb que ells aprenguessin que no vull que se'm mengin les plantes. Sospito que no ho aconseguiré...

(Per cert, la imatge que encapçala aquest web des de fa algunes setmanes és una foto de la mare i la germana de l'Aquil·les i l'Ulisses, que es diuen Hortènsia i Bonifàcia)