31 de maig 2007

Tinky Winky, icona gay dels Teletubbies

El govern polonès continua decidit a combatre l’homosexualitat. És un atemptat a la llibertat i als drets humans la seva croada. L’últim capítol és d’un histerisme ridícul. Ha obert una investigació per determinar si Tinky-Winky, un dels quatre Teletubbies, incita a la homosexualitat (recordatori: la llei polonesa no només no reconeix ni els matrimonis i les parelles de fet de persones del mateix sexe, sinó que persegueix directament qualsevol activitat que es pugui considerar propaganda de l’homosexualitat, com us vaig comentar en un post anterior).


Sincerament, veig molt recargolat això d’analitzar un personatge asexuat d’una sèrie per a nens de dos anys per veure si fomenta l’homosexualitat. Potser l’anàlisi psicològic l’haurien de fer al membre del govern que ha tingut la idea.

Dit això, mai he mirat els Teletubbies. Aquests dies hi he fet un cop d’ull via Youtube…



… i no em sento especialment inclinat a pensar que això de donar-se les mans i jugar a la rotllana inciti els nadons a tenir relacions homosexuals (i fins i tot orgies, que deu pensar el govern polonès). Si confonen les abraçades amb relacions sexuals, és que certament tenen un problema, i s’ho haurien de fer mirar.

Però passada l’estupefacció que provoquen reaccions com aquestes, també nosaltres hem de reflexionar. Els homosexuals d’Espanya som uns privilegiats, perquè el govern de Zapatero ha equiparat els nostres drets als de la resta dels ciutadans. Però encara hi ha molta reticència en altres països, fins i tot tan propers com Polònia mateix. Això comporta dos reptes. En primer lloc, hem de fer pedagogia cap a fora, cap a d’altres països, explicant els resultats del model espanyol: la família no es trenca, el sistema no s’ensorra, els valors morals queden intactes, i a més hi ha una part important dels ciutadans que han guanyat drets sense treure drets a ningú altre.

I hem de continuar fent pedagogia cap a dins. Penso en les persones immigrades des d’altres cultures que en aquest sentit no estan tan avançats com nosaltres. Els hem d’explicar que per a nosaltres l’orientació sexual no és un motiu de discriminació de ningú. És un repte molt important que hem d’afrontar aviat. Hem avançat molt en l’àmbit dels drets civils, però hem de treballar per no fer passes enrere.

Dit tot això, i per acabar en un to més lleuger, no puc evitar citar-vos el fotolog d’en Reimos, que va dedicar un post a personatges infantils que es podrien incorporar a la llista negra del govern polonès. Qui no recorda el barrufet presumit?

30 de maig 2007

La bona educació

Veig que molts i moltes us aneu penjant cada dia i no trobeu res. No, no defalleixo... Però entendreu que necessitava agafar una mica d’aire abans de continuar. Els darrers dies, el ritme ha estat molt elevat i el blog ha estat el primer a ressentir-se.

Vull aprofitar per donar les gràcies per totes les mostres de carinyo que he rebut aquests dies. Des de la nit de diumenge sou molts i moltes els qui m’heu trucat, enviat sms o mails per compartir l’alegria pel resultat de les eleccions. Sé que molts em trobeu comunicant tota l’estona. Tranquils. Vaig responent de mica en mica les trucades perdudes, els missatges i els correus. Com que no us vull despatxar a cap amb un sms lacònic o un mail sense gaire contingut, m’ho prenc amb calma, però això porta temps. Segur que parlarem aviat i fins i tot ho podem anar a celebrar plegats!

Dit això, feina... Us estranyarà que, malgrat que la campanya hagi acabat, jo continuï parlant del programa. Però és que tinc alguns articles al tinter que no vaig poder publicar durant la campanya. Un no arriba a tot arreu!

El primer d’aquests articles és sobre educació. El publico perquè, entre les persones que m’han felicitat, hi ha l’Assumpta Baig, i precisament tenia previst esmentar-la. Aquí van, doncs, les nostres idees en matèria d’educació.

El PSC s’ha caracteritzat històricament per ser un referent en matèria pedagògica, fonamentalment gràcies a l’aportació de la pedagoga Marta Mata, i més tard de la diputada i senadora Assumpta Baig. És amb el llegat de la primera i l’empenta de la segona que hem anat construïnt el nostre discurs i les nostres accions de govern en el món de l’educació. Sense la Marta Mata, el sistema educatiu català no seria el que és, començant pel fet que en el seu moment es va enfrontar a CiU, que volia un model que segreguès els estudiants segons l’idioma habitual, a l’estil de les ikastoles basques.

A Barcelona, i ja pensant en el període 2007-2011, els nostres objectius van encaminats a assolir les infrastructures necessàries per respondre a la demanda que té el nostre sistema públic d’educació. En aquest sentit, caldrà finalitzar el mapa escolar de Gràcia i de Barcelona, i especialment al nostre districte planificar la compra de solars. Una necessitat barcelonina però també molt especialment gracienca és el tema de les escoles bressol: hem d’extendre la xarxa que el govern de Pasqual Maragall va començar a fer realitat.

Com a aportació més sectorial, l’educació en temes esportius és també uan de les apostes fortes del PSC. Per això, l’alcalde Hereu s’ha compromès a que els centres escolars que no tinguin equipaments esportius propis, en tinguin un de públic a 10 minuts caminant com a màxim.

28 de maig 2007

Felicitats, i gràcies!


Ahir va ser un dia molt especial. Va començar a les 7’30 del matí, a la porta de l’Agrupació, amb la Teresa Vendrell i la Neus Bonet. Com cada jornada electoral des de fa 10 anys. Esmorzar a La Nena, visita amb l’Albert Musons a gairebé tots els col·legis electorals de Gràcia i seguiment del recompte, a l’Agrupació de Gràcia (200 persones!). La nit va acabar al carrer Nicaragua i a l’Snooker, per celebrar la victòria electoral.

Però el veritable motiu perquè ahir fos un dia molt especial és que em va permetre veure la il·lusió de la gent del PSC de Gràcia que ha treballat de valent per aconseguir uns bons resultats. Per primera vegada, teníem interventors i apoderats en totes les meses electorals gracienques. I el volum de gent que ha treballat a la campanya ha estat meravellòs. La Iolanda Collboni s’ha lluït en la seva tasca de secretària d’Organització, i molts militants i membres de l’Executiva han tingut un paper simplement genial. A tots vosaltres, MOLTES GRÀCIES, I MOLTÍSSIMES FELICITATS!

Tots estàvem engrescats, i això s’ha notat en els resultats de Gràcia, que marquen diferències significatives si se situen en el context general de Barcelona. La feina que hem fet els darrers quatre anys s’ha vist recompensada consolidant els resultats en percentatge que vàrem tenir en les passades municipals (la pèrdua de vots en nombres absoluts l’hem patida tots els partits, a causa de la gran abstenció que ens ha de fer reflexionar i molt).

Primers anàlisis

A Gràcia, el PSC ha obtingut el 23’65% dels vots, dos punts per sota del 25’6% obtingut l’any 2003
. Una baixada mai és motiu d’alegria, però cal tenir en compte dos aspectes: en primer lloc, en termes electorals créixer indefinidament no és possible. Després d’una etapa de creixement com la que vàrem tenir entre 1995 i 1999 i que al 2003 baixéssim 12 punts, aquest resultat s’ha d’interpretar com una estabilització al voltant del 25% de l’electorat del districte. Un districte tradicionalment convergent, i amb una realitat política cada cop més diversificada: si abans CiU i PSC ens repartíem gairebé tots els vots, ara els disputem cada cop més amb PP, ICV i ERC.

En segon lloc, en un context de lleugera baixada a Barcelona, que ens ha portat a passar de 15 a 14 regidors i del 33’6% dels vots de 2003 al 29’9% de 2007, el descens de només 2 punts a Gràcia s’ha d’enfocar amb optimisme: el PSC manté posicions a Gràcia, el districte de Barcelona on mantenim el frec a frec més intens amb CiU (que n’ha fet prioritat absoluta) i ERC (que hi governa amb el regidor Ricard Martínez).

En definitiva, tenim uns resultats que haurem de millorar en els propers quatre anys. I tenint en compte els resultats a Gràcia, on hem resistit malgrat tot, potser haurem de fer realitat allò que vaig dir durant la campanya: més que una Gràcia independent, m’agradaria que Barcelona fos com Gràcia!!!!

Els propers dies anirem fent anàlisis més acurats… Per als amants dels numerets, imprescindible consultar el web del departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

26 de maig 2007

Reflexionant

Suposo que a aquestes altures, cap dels lectors habituals esperàveu que la jornada de reflexió servís per donar descans al blog! Per sort, hi ha vida més enllà de les campanyes.


Com que el vot fa temps que el tinc decidit, avui he optat per reflexionar sobre temes ben diversos. He començat el dia amb una reflexió que m'he afectat força: he estat present en la celebració del XIV Memorial Internacional de la SIDA. El tapís del Projecte dels noms m'ha recordat gent propera que aquesta malaltia s'ha endut. Per exemple, el Xavier Soto. Aquest any el lema de la celebració és "Caminant cap a un món sense SIDA". Potser és massa optimista, perquè el camí es preveu llarg. Però precisament per això, serà millor que anem avançant amb més esperança que cansament. Una cibersalutació, doncs, als amics d'HispanoSIDA.



Després he seguit reflexionant a casa de la sogra, avant un bistec de bou de 300 grams, un gaspatxo, un remenat de gírgoles i unes maduixes amb nata. Tot terriblement bo, com sempre.



I d'allà hem anat a reflexionar sobre els gatets amb qui compartirem pis a partir de divendres. L'Aquil·les i l'Ulisses estan preciosos, i el Xavi Tort comença a tenir moltes ganes de treure-se'ls de sobre, tenint en compte que ara viu amb cinc gats a casa.



Tant és així que, sortint de casa seva, ja hem anat a comprar les fundes del sofà que destrossaran, el seu llitet, la safateta i la sorra perquè facin les seves necessitats i la maleteta per dur-los amunt i avall.



I d'aquí a una estona, toca reflexionar al cine: ja tenim les entrades per la tercera part de Piratas del Caribe. Dues hores i cinquanta minuts que em faran anar a dormit més tard del que voldria. Des de fa 10 anys, el dia que es fan eleccions quedo amb la Teresa Vendrell a quarts de vuit del matí obrir l'Agrupació i tenir el dispositiu electoral a punt a les 9, quan obren els col·legis electorals! Tenim un pacte: durant la primera mitja hora, no ens parlem...

25 de maig 2007

CONCLUSIÓ. Diumenge toca votar

Durant els darrers dies, us he parlat del PSC, però sobre tot he intentat parlar de a gent que m'envolta. Us he explicat quines preguntes em fan sobre la ciutat i sobre temes que els afecten. I us he detallat les respostes que els dono jo i les respostes que conté el programa electoral del PSC. Però parlant-vos de persones, més que de política, que és com a mí m’agrada treballar.

S'acaba el termini legal per demanar-vos directament el vot. Demà passat, haureu d'anar a les urnes. Us demano, doncs, que voteu a Jordi Hereu, perquè és un bon alcalde, i perquè darrere seu hi ha un seguit de candidats, entre els quals m’incloc, que donarem el millor de nosaltres mateixos per Barcelona, per tots vosaltres, lectors i lectores del meu blog.

Per intentar de decantar les balances dels indecisos, encara aprofito per adjuntar-vos aquest pdf amb el compendi de les nostres principals propostes, i el vídeo amb la presentació que n'ha fet el Jordi aquest matí:



La meva mare, el meu marit, (la germana i el cunyat no voten a Barcelona), la meva sogra, bona part dels meus amics i espero que molts dels meus veïns m’han dit ja que em votaran. Els ho agraeixo, però ara us queda la feina de reflexionar... i fer les últimes contribucions i esforços perquè Barcelona esculli novament Jordi Hereu com a alcalde.

I evidentment, desitjo que tingui un bon suport de la gent de Gràcia.

Espero trobar els vostres vots diumenge, després del recompte. Com va dir ahir l'alcalde, la simpatia que ens heu demostrat els darrers dies no servirà de gran cosa si no la manifesteu en forma de vots!

Activisme d'última hora

Queden molt poquetes hores de campanya!!!

Us demano un últim esforç per acabar de mobilitzar tothom que tingueu al costat i que, malgrat simpatitzar amb les idees del PSC, potser estan pensant a anar a la platja diumenge.

Al web del Jordi Hereu trobareu unes quantes propostes...

Per exemple, els podeu enviar SMS de franc, (a l'apartat SMS de la columna dreta del web del Jordi Hereu)!!

Evidentment, podeu difondre l'adreça del web del Jordi: http://www.jordihereu.cat

Podeu donar publicitat als magnífics espots de la campanya:

Primer espot

Segonespot
I EL MÉS IMPORTANT: PARLEU DEL PSC, I CONVENCEU A TOTHOM QUI POGUEU!!!!

UN DARRER ESFORÇ PER FER JORDI HEREU ALCALDE!!!

24 de maig 2007

Exportar valors

L’anterior post sobre els drets dels homosexuals, transexuals i bisexuals em dóna peu a parlar del model de cooperació de Barcelona en aquest segle XXI.

El model va anar evolucionant al llarg del segle XX, i passant de l’època dels missioners religiosos a l’època de l’enviament de diners, menjar i diferents materials, a la figura dels cooperants civils (no només religiosos) i al desenvolupament de projectes amb ànim de perdurar en el temps, més enllà de les necessitats específiques del moment (escoles, xarxes de regadius...).

Ara, en el segle XXI, la política de cooperació ha de donar un pas més. Hem de cooperar en valors. No només hem de pensar en exportar béns materials, sinó també idees i valors. I d’això, Barcelona en sap molt, té molt per explicar.

Hi ha encara molts països on els drets dels homosexuals –per posar només un exemple- estan sota mínims. Fins i tot se’ns pot condemnar a mort. Hem d’exportar la idea de democràcia, de respecte mutu, de llibertat, a països on, en aquest sentit, també éstan subdesenvolupats.

Hem de cooperar amb recursos, però portar a determinats països la reivindicació del dret de reunió, manifestació o associació també serà una contribució decisiva al desenvolupament com a societat.
Per això els socialistes, amb Jordi Hereu al capdavant, afirmem al nostre programa: “Tenim l’oportunitat de consolidar la posició de Barcelona com a ciutat capdavantera en cooperació internacional, tant pel que fa als recursos que s’hi destinen com a la qualitat dels projectes i a la implicació de la ciutadania”. A això ens dedicarem els propers quatre anys!

Sopar LGBT

Dimarts a la nit, vàrem fer un sopar amb un bon grapat d'entitats que treballen pels drets del col·letiu LGBT. És interessant veure com aquestes persones van reorientant les seves actuacions, després que el govern de José Luís Rodríguez Zapatero eliminès les discriminacions legals de les persones en funció de la seva orientació sexual.

En aquest vídeo trobareu un resum de les intervencions en aquell sopar, explicant els projectes de Jordi Hereu en matèria de drets civils per a aquest col·lectiu:



Algunes persones em van comentar, després de la intervenció de l'alcalde, que van faltar referències a temes com la prevenció de la SIDA mitjançant l'ús del preservatiu i el paper que ha de tenir l'escola perquè els nens i nenes percebin amb normalitat el tema de l'homosexualitat, que encara és tabú per a molts mestres i que pot generar situacions d'exclusió que volem anar superant. Els vaig demanar paciència. Tenim el matrimoni recent legalitzat, però el camí cap a la normalització és llarg i lent. En portem un bon tros recorregut, però ara cal temps i pedagogia. I crec que en aquest camp els socialistes hem demostrat amb escreix que complim els compromisos. Segur que d'aquí a quatre anys, estarem millor.

La nit em va servir per tornar a veure companys de diverses entitats, i per conéixer millor, entre d'altres, l'Associació de Discapacitats Gais i la l'Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes. Ens esperen quatre anys de treball molt importants, i espero que col·laborem per aconseguir assolir els nostres objectius!

Per cert... recordeu que clicant l'etiqueta "Drets Civils" al final d'aquest article, o a la columna de la dreta, trobareu altres articles relacionats amb aquesta matèria que he publicat darrerament al blog!

22 de maig 2007

Anem bé!

El debat d’aquesta tarda a Ràdio Gràcia ha permès als cinc partits amb representació explicar amb calma i tranquil·litat les nostres propostes per a Gràcia i per a Barcelona. Haig d’agrair als meus homòlegs, Àlex López, Carles Agustí, Jordi Farriol i Alberto García, que entre tots haguem sabut mantenir un bon clima de cordialitat, i alhora confrontació d’idees i projectes.

No em puc allargar gaire, perquè d’aquí a pocs minuts haig d’anar a donar suport a Jordi Hereu en la presentació de les nostres propostes per al col·lectiu LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals).

Sí que diré que el debat ha visualitzat clarament dos blocs: el bloc progressista, de l’actual govern (ICV, ERC i PSC) i el bloc conservador. Penso és una llàstima que CiU i PP (Carles Agustí i García Belón) s’hagin limitat a repetir a Ràdio Gràcia el que diuen els seus caps (Trias/Mas i Fernández Díaz/Rajoy) cada dia de campanya...

Això, però, té una part positiva. Ha quedat clar qui té un projecte per a Gràcia, qui sap articular un discurs en clau gracienca; i qui té un discurs més global i més allunyat de la realitat del territori. Per si no les recordeu, les propostes del PSC per a Gràcia estan detallades en aquest document.

En la intervenció final del debat he insistit en la qüestió d’importar el model gracienc de convivència, de cohesió, a la resta de Barcelona. La identitat gracienca és un factor de cohesió fonamental que hauria de ser vàlid per a tota la ciutat. D’aquí la meva afirmació que més que en una Gràcia independent, jo penso en una Barcelona influïda per Gràcia fins al seu últim racó. En els nostres barris hi ha coses a millorar, però s’ha treballat molt en aspectes com la seguretat ciutadana (el mateix Carles Agustí ha reconegut que Gràcia és un districte on hi ha una millor percepció de seguretat que a la resta de Barcelona), en condicionament i manteniment de l’espai públic, la neteja i la conjugació de l’esperit de poble que hi ha a la Vila amb l’adaptació a les necessitats d’una ciutat moderna com Barcelona.

He dit que no tenia gaire temps per escriure, i és cert. Suposo que podreu llegir un resum més ampli del debat a La Tortuga.

Com nens...


Com veieu en la imatge, la campanya electoral ens porta alguns moments de lleure que compensen el treball que estem fent des de l’Agrupació de Gràcia. En aquest vídeo teniu més imatges del cap de setmana, repartint propaganda pel barri i assistint amb l’Albert Musons i l’Esther Pastor, exconsellera de la gent gran del districte, a la celebració del 20è aniversari de l’Associació Cultural Recreativa Germanor de Jubilats i Pensionistes del carrer Siracusa:







Tot i que no va sortir en el vídeo i no tenim fotos, vaig passar per Rius i Taulet amb el conseller de cultura per veure l’activitat de l’Esbart Lluís Millet, que pel matí actuaven els grups infantils i per la tarda (que també vam passar) els adults. Tot el dia, un nombre superior a 400 persones van seguir les actuacions, sols interrompudes per les pluges.

I entre balls, díptics i actes, vam intentar fer una activitat infantil i xocolatada dissabte a la tarda... però la pluja va acabar guanyant la partida i es va haver de suspendre... Just abans, vàrem fer la rotllana que veieu al començament del post, i vam acabar tots així, sota la carpa...




Encara dissabte a la nit, lliurament de premis del XX concurs de teatre en català, organitzat pel Centre Moral. I diumenge... “Asado Criollo”, organitzat per la Xarxa Llatina!


21 de maig 2007

Novetats de campanya

No es pot negar que la campanya de Jordi Hereu és la més innovadora i agosarada en alguns aspectes. No direu que no és original aquest cartell de la segona part de la campanya. Més clar i directe, impossible:





També són per nota els espots que emeten les teles. En la recta final de campanya, aquesta és la imatge del nostre projecte que donarem:

I aquest és l'anunci que vàrem veure durant la primera setmana. Tots dos em semblen maquíssims!

També ha estat força comentada la crònica diària en vídeo que es penja al web de Jordi Hereu. Està clar: nou alcalde, noves idees, noves tecnologies!!!

20 de maig 2007

Avui fa un any...

... que ens vàrem casar!! Durant aquest any han passat moltes coses. N'hi ha hagut de millors i de pitjors. Però crec que parlo per tots dos si dic que seguim tan feliços l'un amb l'altre com aquell dia!

I entre les coses bones que han passat, hi ha una de relacionada amb aquest amic que es va venir a fer una foto. Fa un any, era un regidor que es va afegir a la festa. Aquest any estem treballant perquè continuï sent alcalde. Esperem que el Jordi Hereu ens dóni una altra alegria d'aquí a just una setmana!

18 de maig 2007

FELICITATS, JORDI, PER UN GRAN DEBAT!!!!

El debat de candidats a TV3 i BTV ha acabat fa just un minut. L’he seguit des de casa, amb l’entusiasme de qui segueix un partit de futbol. Crispetes incloses!

M’ha agradat, perquè hi he vist un bon alcalde. Un Jordi Hereu compromès amb les nostres idees d’esquerres, i que les defensa amb contundència, claredat, coherència... i sobre tot educació. Hi he vist una persona al servei de la ciutat.

En el bloc sobre IMMIGRACIÓ, m’ha agradat que el Jordi recordés el Pla d’Immigració de la nostra ciutat, subscrit per tots els grups municipals, encara que alguns se n’oblidin en campanya. I m’ha agradat que hagi conclòs el debat recordant que les esquerres, amb els socialistes al capdavant, hem liderat el procés d’integració i treballem per garantir la cohesió social dins una única ciutat, evitant que Barcelona es converteixi en un cúmul de guetos.

Terrible la intervenció de Fernández Díaz, insinuant que els no immigrants paguem impostos perquè els immigrants visquin com uns reis. La indignació de la Imma Mayol ha estat més que comprensible. El que no ha és comprensible és l’actitud de Trias, dient que els fills d’immigrants treuen les places d’escola bressol als fills de barcelonins de tota la vida. Òbviament, es refereix a les places d’escoles bressol que CiU va prometre i que no han estat realitat fins que les esquerres hem governat a Catalunya. I és precisament perquè estem fent escoles bressol –autèntica obsessió de Pasqual Maragall, per cert- que els barcelonins no han de patir per aquest tema. En el mandat que començarà el 28 de maig, Gràcia notarà els efectes d’aquest canvi de política, i no precisament gràcies a la intervenció de CiU.

Sobre INFRASTRUCTURES, em quedaria amb la unanimitat a l’hora de diagnosticar que Barcelona necessita més trens i un aeroport més fort. Sobre l’aeroport s’ha parlat poc, i els candidats s’han centrat més en el traçat de l’AVE. Ja sabeu, aquell traçat acordat per tots i que ara CiU vol tornar a debatre per treure rèdit electoral de la por a que s’ensorri la Sagrada Família. Com que això es desacredita per sí sol, em limito a assenyalar l’evidència que ha explicat l’alcalde Hereu: Barcelona necessita un nou túnel per al tren per poder doblar el servei de rodalies. Jo afegiria: Barcelona està completament travessada per túnels. Molts, per sota de monuments històrics del casc antic i de l’Eixample. I no em consta que se n’hagi ensorrat cap.

D’altra banda... fer aturar l’AVE a Sants i fer-lo marxar cap a França des de la Sagrera, sense que aquestes dues estacions estiguin connectades em sembla un error només comparable a fer l’Eix transversal –obra emblemàtica del pujolisme- amb un sol carril per a cada sentit de circulació.

La part d’HABITATGE ha estat molt interessant per contrastar la solidesa dels projectes confrontats. Hereu ha destacat els bons fruits que donarà en aquest àmbit la col·laboració amb el Govern de la Generalitat (impossible durant els 23 anys de govern de CiU). I més, amb la Llei d’Habitatge que està en tràmit al Parlament. Genial la Imma Mayol quan ha recordat a Trias el pacte amb el PP a Tarragona, que ha permès fer 317 pisos públics en 18 anys: “Els romans van fer més pisos que vostès!”, li ha dit. Curiosa, la posició de Jordi Portabella explicant que ell ha comprat no sé quants metres quadrats de sòl...

Trias ha fet el que ha pogut. És víctima de la seva proposta ridícula d’entaforar 10.000 joves al port, entre el moll d’inflamables, la ronda del litoral i el cementiri de Montjuïc. Jo encara no he superat la sorpresa incommensurable que em va provocar aquesta proposta tan avançada i meravellosa. Em pregunto si el projecte inclou usar l’aigua del port com a piscina comunitària. Com no se’ns havia acudit abans?

Ens acostem al final, un dels meus temes preferits: la POLÍTICA SOCIAL. Aquí els socialistes hi tenim molt a dir. Hem de desplegar la Llei de Serveis Socials, redactada per l’avui regidor Ramon Nicolau quan era director de l’ICAS; i la Llei de la Dependència aprovada per Zapatero. Hereu pot lluir una bona gestió en aquest àmbit, i per això he trobat molt encertada la frase: “No admeto lliçons de ningú en política social”. Trias no ha entrat directament en el debat. Té els peus de fang. Qui, sinó ell, va aprovar tots els pressupostos d’Aznar, aquells que van fer caure en picat la despesa social?

En la intervenció final, hem vist la personal pròxima i encantadora que és el Jordi en la distància curta: “Vull ser l’alcalde de la gent d’aquesta Barcelona que vull més pròspera, cohesionada i compromesa. Vull obrir una nova etapa, feta amb noves idees, nous equips i un nou alcalde. He vist il·lusió i ganes de tirar endavant per part de molta gent de moltes entitats. Jo vull encapçalar aquest moviment, i volem construir a partir d’un nou projecte la Barcelona que tots desitgem”.

Conclusió: en el Jordi Hereu, els socialistes de Barcelona tenim la figura d’un alcalde que, n’estic segur, acabarà sent emblemàtic. Endavant, Jordi!

Em vaig emocionar...

Tinc la llàgrima fàcil, i ahir em vaig emocionar molt durant la presentació de les nostres propostes per a Gràcia. Va ser un gran acte que em va permetre aplegar gairebé tota la gent que m’ha donat suport al llarg de 40 anys de camí. Començant per la meva mare, i acabant per l’equip que tinc darrere des de fa mesos, preparant i fent realitat la campanya electoral del PSC a Gràcia. I és clar, el nostre alcalde i candidat, Jordi Hereu.

Ahir va ser un dia molt especial, i avui també. Gràcies als nous mitjans de comunicació, he pogut llegir un encantador article del meu estimadíssim Albert Musons, i un altre de magnífic del Xavier Barberà. També he pogut veure els titulars de la premsa gracienca, que recullen l’acte d’ahir. Mireu La Tortuga i el Transversal.

El resum “oficial” de l’acte central de la campanya del PSC a Gràcia el trobareu en aquest vídeo...




... la part “extraoficial” passa per unes cerveses a Torrent de l’Olla i uns panets farcits al carrer Tordera. Però aquesta part la coneixen els qui l’han de conéixer, i així està prou bé. Em permetreu que me la reservi, oi? Gràcies a tots i totes els que vau ser-hi!

17 de maig 2007

Zero i el "vot rosa"

Fa uns dies us avançava que la revista Zero d'aquest mes publicava un especial sobre les eleccions municipals i el denominat "vot rosa". Aquí us reprodueixo la part que parla de l'alcalde Hereu i el petit article sobre el que ells consideren que és el candidat lgbt de la llista socialista, que sóc jo. Tot i que la meva teoria és que tots els candidats del PSC, independentment de la seva orientació sexual, treballaran a favor dels gais, lesbianes, bisexuals i transexual...




El candidato socialista a la alcaldía de Barcelona, Jordi Hereu, considera positivo que haya gays que votan a todas las opciones políticas por el que el de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales (glbt) “se trata de un movimiento transversal”. Aunque como cabeza de lista socialista pide el voto para su partido entiende “que forma parte de la normalización y la normalidad, y es un elemento de transversalidad que cada cuál vote a quien quiera”. Con todo, también es favorable a que se difunda toda la información sobre lo que ha hecho cada partido al respecto y aquí defiende claramente la labor del PSC, “entiendo que en los últimos años hemos llevado a cabo grandes avances en la materia.”

Hereu reivindica el papel de su partido en la consecución de políticas de igualdad entre los diferentes grupos y clases sociales como uno de los elementos más distintivos de su identidad socialista. Aunque recuerda que para conseguir la igualdad a veces hay que tratar de manera diferente por eso defiende la función de las sectoriales glbt en los partidos, “quizá algún día podamos dejar de tenerla, pero los partidos que tenemos esta sectorial es porque sabemos que, pese a los avances, aún queda camino por recorrer en la normalización social”, añade.

El socialista tiene duras palabras para el PP a quien acusa de tratar temas importantes, como la lucha del terrorismo, de manera irresponsable y dividiendo a los ciudadanos. Por eso, Hereu recupera en su discurso los temas que han caracterizado a su partido entre los que tiene su espacio el apartado glbt. En este sentido, reivindica el papel de la educación en la igualdad como instrumento para normalización, “siempre insisto en la normalidad con la que se debe tratar este tema”, dice, y para ello recuerda la tradición histórica en la capital catalana de los movimientos educativos modernos, por la igualdad, laicos y de renovación pedagógica ya desde los años veinte del siglo pasado.

“Para nosotros es básico fomentar una cultura de aceptación de la diversidad y la normalidad de la misma” afirma, frente a la homogeneidad con la que históricamente se han concebido las sociedades. Por eso generar la integración en la escuela es la base para conseguir la igualdad social pero, además, “los servicios públicos, que deben de ser universales, se tienen que adaptar a esta heterogeneidad”.

Por otra parte, recordó que su partido defiende “las familias en plural” frente a la actitud monolítica del PP que no entiende adecuadamente la diversidad social y se queda anclada en el modelo tradicional. “En la actualidad existen muchas familias monoparentales, o gente que vive sola, o parejas sin hijos”, y por eso apuesta a que desde las instituciones se adapten a todas las nuevas realidades, porque para “para conseguir la igualdad a veces hay que atender necesidades diferentes”, señala.



El actual alcalde también reivindica la actuación del tripartito en el ámbito autonómico y en esta destaca la nueva ley contra la violencia homofóbica, pionera en todo el territorio español. “Nos parecen positivos todos los instrumentos que nos ayuden a luchar contra discriminación. (Desde las instituciones) tenemos que emitir mensajes contrarios al uso de violencia de género o por orientación sexual”, afirma. Aunque recuerda que tampoco se puede creer en las leyes como varitas mágicas sino como impulsores de procesos sociales de cambio. Por eso en su programa electoral apuesta por incluir la perspectiva glbt en todas las políticas a aplicar en ayuntamientos y diputaciones.



Guillem Espriu
Se presenta en el número 13 de la candidatura que los socialistas presentan en la lista de Barcelona con bastantes posibilidades de salir elegido (en las elecciones de 2003 el PSC obtuvo 15 concejales). Con marido desde el año pasado, Espriu ha sido presidente del Consell de la Joventut de Barcelona y ha estado vinculado a la Coordinadora Gai-Lesbiana desde mediados de los noventa. “Durante la década anterior hicimos un esfuerzo reivindicativo e integramos a las asociaciones glbt en ámbitos más allá del nuestro”, por ejemplo en el Consell de la Joventut. En la actualidad Espriu ve en la educación y la inmigración los grandes retos de las políticas de normalización social.

Participar en la definició de la ciutat

Aquesta tarda, a les 19’30, fem l’acte centra de la campanya a Gràcia. És la biblioteca Jaume Fuster, parlarem el Jordi Hereu, el Joan Ferran i jo mateix, i evidentment esteu tots i totes convidats!!!

La biblioteca Jaume Fuster, a la plaça Lesseps, dóna peu a reflexionar sobre el model de participació que està desenvolupant l’Ajuntament de Barcelona.

La plaça Lesseps que tots hem conegut era fruit d’una simple imposició. La imposició d’un ajuntament no democràtic que va projectar autèntiques barbaritats, com la plaça Lesseps, com la via O que havia de partir Gràcia en dos. En aquell moment, la participació dels veïns es va limitar a una protesta que va ser tan silenciada com va ser possible, i que no va servir per evitar l’embolic viari que ara estem arreglant (amb un esforç que coneixen bé els veïns i els qui cada dia passen per allà).



El procés de remodelació de Lesseps i tot l’entorn que s’ha fet ara ha estat radicalment diferent. S’han fet molts esforços, per trobar solucions a tots els problemes que plantejava canviar un dels principals eixos viaris de la ciutat, fer-hi passar una nova línia de metro, posar-hi equipaments, i que tot plegat sigui una trama urbana contínua, superant així la divisió històrica entre els barris del nord i el sud de la Vila.

Per això es va engegar el projecte, i tot un procés de participació en què s’han pogut incloure aportacions ben diverses, amb l’objectiu de millorar la idea inicial. La participació és això. Parlar, escoltar, dialogar. Saber dir que sí quan algú exposa una bona idea, raonada i factible; i saber dir que no quan les propostes no són realistes, o aporten més problemes que solucions. No és fàcil, i això, com tota negociació, pot crear algunes tensions. Però és una eina útil, i en el cas de la plaça Lesseps està ben clar.

Els del PSC creiem en la participació, i volem aprofundir en aquest model. En el cas de la plaça Lesseps, hem de celebrar dues coses. Primer, com a ciutat, hem de celebrar el resultat que hem aconseguit i que s’està fent realitat de mica en mica. I segon, ja estrictament com a PSC, celebrem que una de les persones que seien a l’altre cantó de la taula és ara membre de la nostra candidatura: la Itziar González, que va el número 9 i previsiblement serà regidora de l’Ajuntament.


16 de maig 2007

Campanya, vot a vot

Que no escrigui al blog cada dia, no vol dir que no faci campanya intensament. Al contrari!

Aquests dies estic treballant una mica en la línia de buscar els vots un a un. És el que té la proximitat. Per això, he repartit aquest text als veïns de casa, que em veuen cada dia. S'han sorprès d'aquest contacte tan directe per demanar el vot. I ho han agraït. O sigui, que aquests dies que queden de campanya, ja sabeu: cada vot compta, cada vot val!!!

Apreciats veïns i veïnes:

El proper dia 27 de maig aspiro a ser escollit Regidor de l’Ajuntament de Barcelona com a membre del PSC: sóc el número 13 de la candidatura que encapçala el nou alcalde, Jordi Hereu.

Com que he viscut tota la vida entre Quevedo i Bailèn, vull compartir amb vosaltres la il·lusió que em fa participar en aquest projecte polític!

És per això que us engresco a votar en les eleccions del dia 27 de maig. I ja posats us proposo que opteu per la candidatura que, des del meu punt de vista, pot aportar al mateix temps experiència i noves idees. Ja veieu que, a més, inclou cares noves, com el mateix Alcalde, o jo…
Feu un cop d’ull als projectes que tenim per al barri, i no dubteu a aturar-vos a xerrar amb mi si voleu saber més coses!

14 de maig 2007

Emancipació dels joves: habitatge i precarietat laboral

Avui l’alcalde ha celebrat un dinar amb sindicalistes i ha presentat les seves propostes en matèria de treball. En aquest link trobareu detallats tots els continguts que ha presentat, i a més podeu consultar el post sobre treball que vaig publicar fa alguns dies.

Relacionat amb això, avui vull aprofitar per parlar de la relació entre el món del treball i els joves. La precarietat laboral és un problema d’una rellevència immensa, perquè més enllà de l’impacte directe sobre l’economia dels joves, té un greu impacte social: la precarietat està fent que l’edat d’emancipació sigui cada cop més alta, i que els joves tinguin cada vegada més problemes per trobar pis.

Des dels ajuntaments no aconseguirem que els empresaris facin contractes més bons ni que els pisos vagin més barats d’avui per demà, però sí que podem incidir i marcar algunes pautes. Així, des de les polítiques de promoció econòmica de la ciutat continuarem afavorint la creació de més i millor ocupació, impulsant la innovació com a eix clau per a la competitivitat del nostre teixit econòmic.

Relacionat directament amb els joves, el nostre programa inclou l’impuls d’un programa a les escoles per sensibilitzar i millorar en la cultura del treball, que posarà l’accent en les sortides professionals de qualitat que els pot oferir Barcelona.

El nostre programa també parla de l’habitatge públic per a joves que farem, entre altres llocs, Trinitat Vella, Baró de Viver, les antigues Casernes de Sant Andreu, els edificis de Fabra i Coats i al barri de Navas. A més, cada distrcite disposarà d’una borsa d’Habitatge Jove.

Per cert, en referència a les propostes absurdes d’algun candidat d’un altre partit: per als socialistes la solució al problema de l’habitatge NO passa per enviar els joves de Barcelona a viure en un gueto al costat del Moll d’Inflamables! M'agradaria linkar amb aquesta proposta, però no han gosat posar-la al web de Xavier Trias. O com a mínim, jo ara mateix no la trobo pas.

Gais, lesbianes, bisexuals, transexuals

Divendres a la tarda vaig participar en debat sobre el col·lectiu GLBT organitzat per la Coordinadora Gai-Lesbiana i el Grup d’Amics Gais amb motiu de la campanya per a les eleccions municipals. No cal dir que per a mi és un gran motiu d’alegria participar en aquest tipus de debats com a candidat de les llistes del PSC, ja que és gràcies precisament a l’impuls que Zapatero va donar a la qüestió que ara sóc un home casat amb un altre home. Però fet aquest comentari personal, haig de dir que això no seria possible sense el treball fet durant dècades per entitats i persones que han defensat els nostres drets.

Però hem de continuar treballar per aconseguir la plena igualtat i una situació de normalitat. I per assolir-ho és cabdal que vagin a una totes les administracions i els col·lectius. L’Ajuntament de Barcelona té línies pròpies de treball. El Consell Municipal de Gais, Lesbianes i dones i homes Transsexuals, per exemple, va organitzar a principis d’any unes jornades sobre la Ciutat davant el col·lectiu GLBT.



També hem de treballar en la visibilització del nostre col·leciu. En el debat vaig destacar la importància que té que se’ns vegi pel carrer agafats de la mà amb les nostres parelles. Un gest simple que encara provoca algunes cares de sorpresa, però que contribueix, precisament per això, a normalitzar aquesta realitat.

Per a mí és molt important l’educació: calen programes educatius d’integració de la diversitat sexual dins dels espais educatius i projectes de ciutat educadora. l’assignatura sobre Ciutadania que s’està impulsant serà una eina fonamental en aquest sentit. Una bona iniciativa és la publicació d’una guia de recursos feta a l’Hospitalet: "Adolescència, identitats sexuals i diversitat". L’entitat Joves per la Igualtat i la Solidaritat (JIS) i l’associació Pandora han editat un material didàctic i educatiu adreçat als professors i educadors per facilitar-los nous elements per treballar a les aules el desenvolupament afectiu i sexual dels adolescents.

Educar els joves en la diversitat sexual és important, però... No hem d’oblidar la gent gran, els gais i lesbianes d’una certa que no haurien de ser discriminats. Caldrà fer aviat un estudi d’aquesta població i la seva situació i necessitats. La cobertura en condicions de les necessitats d’aquesta població no pot quedar només en mans de la iniciativa privada.

Al debat també es va parlar de la sensibilització de la Guàrdia Urbana, i la necessitat d’establir protocols específics per atendre delictes relacionats amb la discriminació per motius de l’orientació sexual de les persones.

Ja ho veieu, el tema m’agrada i malgrat la legalització dels matrimonis queda molt per fer. No em voldria extendre gaire, però no puc evitar esmentar la pedagogia que hem de fer amb els col·lectius d’immigrants, alguns dels quals poden ser reticents a les relacions homosexuals. Fa pocs dies parlava amb el Jordi Petit de la necessitat d'extendre el respecte als Drets Civils tal com els entenem nosaltres entre els nouvinguts: la majoria procedeixen de països on, per exemple, l'homosexualitat encara es veu com una desviació, una xacra o una malaltia. Caldrà fer pedagogia entre la gent gran i també entre la gent, a les escoles i les entitats, per evitar problemes de convivència per aquests temes, o fins i tot intents de regressió en l'àmbit de drets que ens ha costat molt d'assolir i que ja estem exercint. Dissabte també vàrem parlar de la recuperació de la memòria històrica dels gais, lesbianes, bisexuals i transexuals represaliats pel franquisme...

En fi, per anar acabant, us recomano que feu un cop d’ull al número d’aquest mes de la revista Zero, on es publica una entrevista a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, per parlar de les polítiques que l’Ajuntament té engegades i les que pensa engegar per evitar la discriminació i altres problemàtiques relacionades amb els drets civils d’homosexuals i transexuals.

No puc acabar sense agrair al Ricardo Castro, la Iolanda Collboni, el Xavier Balaguer i Isabel Montané l’ajut per preparar la intervenció al debat d’ahir i aquest article!

13 de maig 2007

Descerebrats!!!

Descerebrats. És l'única paraula que em ve al cap en veure que avui l'Artur Mas ha dit que Catalunya és un focus de yihadisme gràcies al Govern de la Generalitat. És d'una irresponsabilitat suprema. Des del PSC, el director de Campanya, José Zaragoza, ha respost amb contundència. Identificar immigració amb delinqüència, terrorisme islamista i inseguretat és una manera de fomentar la integració i la interculturalitat molt pròpia de la dreta. Es fan els avançats i prometen moltes coses, però no deixen de ser uns racistes, i això queda clar cada vegada que els traïciona el subconscient. Són, en definitiva, uns descerebrats.



Em sap greu que en tres dies de campanya ja hagi hagut de dir que l'Antoni Vives és un mentider, i que l'Artur Mas i el seu equip són uns descerebrats. A mí m'agrada fer propostes en positiu (ho podeu comprovar en les propostes que desgrano cada dia a la columna de la dreta), però aquestes barbaritats requereixen respostes contundents.


Venint del PP ha arribat un punt que vídeos deplorables com el de Badalona no sorprenen... PERÒ ELS DE CIU DEIXEN ANAR AQUESTES BAJANADES I DESPRÉS DIUEN QUE SÓN D'ESQUERRES I EL MAS VOL FER VEURE QUE ÉS EL BAYROU CATALÀ!!!! En campanya no s'hi val tot!

Per recuperar-me de l'ensurt, ho acabo de decidir: aquesta nit aniré a sopar un bon shawarma al carrer Verdi, a un restaurant d'aquests que els dirigents de CiU no deuen freqüentar per por que els ataquin amb simitarres. Jo, fins ara, no m'hi he trobat mai.

Manifest per Jordi Hereu

Aaaaaaaaah!!!!!! Vaig amb retard! La campanya està sent molt intensa, i quan arribo a casa em costa posar-me a fer el blog. Però no desisteixo: per a mi la part virtual de la campanya és un element més, que vull incloure igual que les visites a entitats, xerrades, actes, taules al carrer, etc, etc, etc... Sé que si no ho fes, a aquestes altures m'ho retreuríeu. Sobre tot l'Anna Àlvarez, que malauradament no pot participar de manera activa en la campanya, però estic segur que la segueix a travès dels mitjans, i també per Internet...


Vaig ràpid. Feina endarrerida: divendres a la nit, el primer dia de campanya va acabar a la sala Luz de Gas, on un grapat de famosos es van aplegar per donar suport a Jordi Hereu i a aquest manifest que vosaltres també podeu subscriure (estaria francament bé que ho féssiu!). Para muestra, un botón. Aquí teniu l'alcalde Jordi Hereu al costat de la Judit Mascó... Oi que fan goig??


11 de maig 2007

VOTA JORDI HEREU!!!!!

Fa una estona ha començat oficialment la campanya electoral. Per tant, ja és perfectament legal que faci el que fa tant de temps que tinc ganes de demanar que feu: VOTA PSC, VOTA JORDI HEREU!!!!!!!!!!!


Aquí teniu la meva enganxada virtual del cartell, i la carta que hem enviat als militants graciencs a les 00:00h d'aquest divendres, 11 de maig!!!!!


Gràcia, 11 de maig de del 2007


Companya / Company.

Ja tornem a ser en campanya! Això ens agrada: les eleccions són la màxima expressió de la democràcia i donen sentit a tota la feina que fem des de l’Agrupació. Per tant, el primer que et vull dir és que necessitem, que participis amb alegria i entusiasme. També et demano que animis la gent a votar, a votar socialista, a votar Hereu!

A Gràcia, a l’Agrupació del PSC, treballem sempre amb convicció. Ja ho saps. Tanmateix segur que entendràs que en aquest moment em faci especial il·lusió parlar-te d’en Jordi Hereu. Tenim el millor candidat i tindrem el millor Alcalde! I no t’ho dic perquè jo formi part del seu equip sinó perquè he treballat amb ell, el conec i t’asseguro que sap escoltar la gent, coneix els barris i els racons de la ciutat, també de Gràcia. No li passen per alt els problemes de Barcelona ni dels barcelonins i les barcelonines. I el millor... té respostes, solucions i noves idees per fer una Barcelona encara millor!

Jo te’n podria dir més coses d’en Jordi Hereu, i totes bones. Si el vols conèixer tu mateix/a et convido a venir a la Biblioteca Jaume Fuster el dia 17 de maig a les 19:30. Allà ens trobarem tots amb en Jordi hereu i en Joan Ferran!

A part d’aquest acte també ens trobaràs el dissabte 19 de maig al Passeig de Sant Joan amb Sant Antoni M. Claret, a partir de les 17:00h on hem organitzat una xocolatada i animació infantil.

Si ens vols ajudar durant la campanya, si vols més informació o si et decideixes a fer d’interventor/a el dia 27 posa’t en contacte amb nosaltres a l’Agrupació.

Ja et dono les gràcies ara i estic convençut que participaràs i ens ajudaràs a fer possible una gran victòria d’en Jordi Hereu!

Salut! Tots a votar socialista, a votar a Jordi Hereu!


Guillem Espriu
Primer Secretari del PSC – Gràcia
Candidat del PSC

10 de maig 2007

Debat dels candidats als Lluïsos

Ahir va tenir lloc primer debat de candidats a Gràcia. Cal agraïr al Lluïsos la seva aportació al debat municipal organitzant l'activitat, que ja va sent una cita ineludible en el calendari de campanya. En nom del PSC va participar el número 2 de la llista, Carles Martí. L'acompanyaven Toni Vives (CiU), Jordi Cornet (PP) i Ricard Martinez (ERC). En nom d'ICV, el regidor Ricard Gomà va ser finalment substituït pel conseller del districte Jordi Farriol. El debat va ser viu, moderat com altres anys per Joan Lafarga, col·laborador de la Tortuga de Gràcia, membre del Taller d'Història i col·laborador de moltes entitats de la Vila.
Noves idees d'un equip amb experiència
Carles Martí va fer bo l'eslògan "Nou alcalde, noves idees", ja que va plantejar clarament la continuitat en la feina que estem fent, incorporant al mateix temps accents en cohesió, compromís i creativitat. Crec que el company Carles Martí va explicar clarament les diferents posicions del partit en els diferents àmbits i va aprofundir en temes tant controvertits com l'ordenança municipal que tracta els temes de convivència en l'espai públic, també va sortir els temes de nomenclator, l'elecció directa dels consellers, el pla de mobilitat, el turisme... Als socialistes no ens fa por defensar idees en cap qüestió. De vegades sabem que això pot portar algunes reticències inicialment, però l'experiència que els ciutadans, a mig i llarg termini, valoren més els polítics sincers que no pas aquells que diuen el que la gent vol escoltar, i després acaben fent el contrari.
Aquesta és la nostra millor carta de presentació, i l'alcalde Hereu n'és el millor exemple.


A l'altra banda queden els polítics que diuen mentides. En el debat va quedar ben clar que l'Antoni Vives, de CiU, n'és un. L'afirmació és contundent, ho sé. Però és molt fàcil que la comparteixi tothom qui va anar ahir al debat -menys la gent de CiU, per motius obvis. Els qui em seguiu sabeu que no sóc partidari d'anar insultant a l'adversari. Però ahir l'Antoni Vives va dir mentides, i les coses s'han de dir pel seu nom. Va mentir quan va parlar de l'elecció dels consellers i conselleres dient que era possible fer-la sense reformar la llei electoral. Tots els partits el van corregir. També em va cridar l'atenció la capacitat per parlar i parlar i criticar i criticar sense fer cap proposta concreta. Escoltant-lo, vaig entendre que la gent tingui mal concepte dels polítics.

Voldria destacar també la intervenció del partit popular sols des de la perspectiva de marcar les diferències entre els partits que fins ara hem format coalició i d'anar a la contra simplement posant damunt de la taula elements com el Carmel i el Forum. Res d'aportacions en positiu per ajudar a la construcció d'una societat global.

En fi, dues hores i mitja de debat que òbviament no van ser suficients per exposar totes les idees de tothom, però sí per veure per on va cadascú... Aquesta nit, inici de campanya. Tindreu més notícies meves aviat!!!

08 de maig 2007

Cooperar avui

Recordo que, de petit, hi havia senyores que explicaven que es podien enviar boletes de paper de plata als països "on viuen els negrets" perquè "clar, aquells pobrissons passen tanta gana que mengen de tot". I així feien caritat.

Més tard van arribar les campanyes per enviar aliments a l'Àfrica, acompanyades d'aquelles imatges d'Etiòpia que encara avui no hem solucionat.

Precisament avui he assistit a la presentació d'una campanya de Medicus Mundi i Farmacéuticos Mundi per donar a conéixer els Objectius del Mil·leni de Nacions Unides. En podeu trobar detalls fent clic aquí (atenció a la projecció de pel·lícules als cinemes Verdi!). La salut infantil, la de les dones, la SIDA i l'accés als medicaments són els temes que més preocupen aquestes entitats. Com veieu, res a veure amb enviar boletes de paper de plata a països en vies de desenvolupament.




I és que els temps han canviat, i ara hem de treballar directament en aquest països, impulsant canvis socials, polítics i econòmics que els permetin desenvolupar-se a curt, mig i llarg termini, en lloc d'anar posant pegats que, precisament, són... pa per a avui i FAM per a demà.

I treballar en aquests països vol dir, al mateix temps, treballar la sensibilització a casa nostra, al nostre entorn més immediat, perquè cada vegada més gent col·labori de manera activa en la millora de la qualitat de vida de tots els nostres companys de planeta.

Els socialistes assumim els compromisos de l’agenda del mil·lenni per eradicar la fam i l’extrema pobresa i avançar en els drets a l’educació i a la salut. El nostre programa ho diu ben clar: "Cal implementar una autèntica política pública local de cooperació, ambiciosa però adaptada a les competències i capacitats dels governs locals, amb suport econòmic i tècnic. L’especificitat de la nostra cooperació en aquests països es concreta en promoure els governs locals i la ciutadania activa".

07 de maig 2007

Pla Jove de l’Ajuntament de Barcelona

Avui a la tarda, he anat amb l'alcalde Jordi Hereu a presentar davant el Consell de la Joventut de Barcelona els projectes en matèria de Joventut que inclou el nostre programa, i a repassar una mica el que hem fet els darrers quatre anys.



Ja sabeu que les polítiques de Joventut van començar a interessar-me quan era jove, i em segueixen interessant ara, que continuo sent jove. Sincerament, i amb risc que quedar com un abuelo cebolleta, us diré que ja m'hauria agradat, quan jo era encara més jove que ara, que l'Ajuntament ja tingués tanta experiència i tantes bones polítiques de Joventut desenvolupades. Però llavors l'Ajuntament, com jo, era encara més jove, i tot estava per fer... I per això alguns ens vàrem posar a fer-ho!

L'alcalde ha parlat del Pla Jove, que hem acordat amb totes les entitats juvenils de Barcelona, i que al capdavall és el que guiarà les passes de l'Ajuntament els propers anys.

Es fa difícil resumir les MESURES que proposem en aquest àmbit, entre altres coses perquè a mi totes em semblen molt importants i no deixaria de banda cap. No em puc estar, doncs, de demanar-vos que feu un cop d'ull al programa electoral. Però us diré que les prioritats que els socialistes fixem per aquesta nova etapa a la ciutat de Barcelona en matèria de joventut són: més participació dels joves en la presa de decisions col·lectives; més i millor informació per ajudar els joves a construir els seus projectes vitals (començant per trobar habitatge a la ciutat!!!!); més i millors equipaments juvenils; i més facilitat per al transport i a l’accés a la cultura.

Dos apunts: sobre el transport, els joves ens estan agraïnt enormement que el metro obri tota la nit els dissabtes. Treballarem per ampliar horaris, intentant véncer les complicacions de seguretat i manteniment que això comporta: les arques de la ciutat, malauradament, no són infinites. I sobre els equipaments, a més de fer-ne de nous, cal explorar millor l'ús que les entitats (juvenils o de qualsevol altre tipus) podrien fer dels equipaments de les escoles públiques. Ho deixo aquí apuntat.

----------------------------------------------------------

Segona part del Post. Us penseu que avui només hem treballat sobre temes de Joventut? No! L'alcalde també ha explicat com lluitarem contra el canvi climàtic.

I jo, mentrestant, he parlat amb veïns d'el Coll, i he anat a la plaça Rius i Taulet, on inauguràvem la XVIII Trobada de la Gent Gran, junt amb la companya de llistes Cinta Llasat, el Jaume Pintanel (del Casal d'Avis de Montmany), el Francesc Vilaplana (del Casal d'Avis Siracusa), la Pilar Subirats (del Casal de Barri de Cardener), entre moltes altres persones que treballen en aquest àmbit dia a dia. El dia l'ha completat una extensa xerrada sobre sinonímia amb el Sergi Martín, i una Comissió Executiva del PSC de Gràcia. Us estalvio explicacions més detallades.

06 de maig 2007

Comerç al carrer i Spiderman 3

La jornada de Comerç al Carrer va acabar precipitadament i ben passada per aigua... Malgrat tot, vàrem tenir una estona per passejar pels carrers tallats al trànsit i descobrir alguns comerços que tot sovint, amb les presses, ens passen desapercebuts. D'això es tracta, no?


També vaig poder visitar els Artesans de Gràcia, que també tenien parades al pla de Salmerón... Em vaig quedar amb la sensació que la feina que fan es mereix, certament, un espai més recollit, segurament en una de les places de la Vila, i una jornada específica: la seva activitat és un exponent del caràcter de Gràcia, i potser enmig del potencial del comerç en general passen més desapercebuts del que ens agradaria als que valorem -encara, malgrat tot i en ple segle XXI- els treballs únics que es fa a mà pels nostres artesans, capitanejats per l'enquadernadora Mariàngels Galmes.




Ja recuperat de la remullada, degudament sopat i amb ganes de desconnectar, el Pep i jo vàrem tirar cap als cines Bosque a veure Spiderman 3. La campanya electoral no impedeix que em dediqui també a les coses que més m'agraden! I tenia moltes ganes de veure aquesta nova entrega. Molt espectacular, amb uns efectes especials impressionants, com és d'esperar. Em va agradar molt l'Home de Sorra. Està molt ben fet: la transformació inicial, i totes les aparicions posteriors són espectaculars. Curiosa també la transformació de l'actor protagonista, Tobey Maguire, que té algunes estones xulesques ben allunyades de la cara de bon nen a què ens tenia acostumats en els capítols anteriors.

En contra? Se'm va fer llarga. L'acció es concentra en algunes escenes, i la resta de la pel·lícula té poc ritme. Em segueix agradant més la segona.

I la millor notícia de la nit: el tràiler de Harry Potter y la orden del Fénix. La propera entrega de la peli basada en els llibres de JK Rowling s'ha fet esperar moooolt!!!! I les imatges del tràiler prometen molt. Un Harry (Daniel Radcliffe) més que crescudet i una Hermione que ja a la segona pel·lícula estava crescudeta, enfrontant-se al Malvat... Els potterians haurem d'esperar al 13 de juliol!!!

05 de maig 2007

Jo coopero, tu cooperes, ell coopera... NOSALTRES cooperem!

Estreno l'apartat de Cooperació del blog arran de la visita, aquest matí de la Leire Pajín, secretària d´Estat de Cooperació Internacional i membre de l´Executiva del PSOE. Un acte que hem celebrat a Centre Cívic La Sedeta i que, òbviament, no s'ha volgut perdre l'alcalde, Jordi Hereu.

Haver estat present en processos de cooperació a El Salvador, Guatemala i a Tinduf (al Sàhara) m'ha donat una idea molt clara de la idea de la cooperació internacional. Barcelona té una vocació solidària innegable, fins al punt que ja hem superat el mític i tant reivindicat 0'7% per situar-nos a l'1% dels recursos destinats a aquest fi.

Però no cal trepitjar els països que ens necessiten per adonar-nos que la justícia social també passa per exportar-la a altres països, a altres ciutats. És per això que en l'acte d'avui a La Sedeta hem presentat les propostes en aquesta matèria, que podeu llegir detalladament si cliqueu aquí.



En aquests darrers quatre anys, s’han dut a terme actuacions de cooperació a Gaza, Sarajevo, Tetuan, Alger, Casablanca, Fes, Tànger, Quito, Bogotà, Medellin, San Salvador i l’Havana.

En els propers quatre elaborarem el Pla de Cooperació 2009-2013; enfortirem la capacitat planificadora i de treball a mig i llarg termini de les ONGs, reforçant els programes plurianuals; i crearem una línia de suport a projectes de cooperació en matèria de Cultura amb Llationoamèrica i la Mediterrània. No és casual que avui ens haguem trobat a Gràcia: el nostre districte és, segur, un dels que té més gent implicada en aquest tipus de projectes!

Acabo. A l'acte a La Sedeta no han faltat els socialistes graciencs més interessats per la cooperació, com l'Àlex Masllorens. Com ve sent habitual en aquesta campanya, hem d'agrair al company Pepe Luque la seva impagable col·laboració que us permet veure imatges de l'acte gràcies al seu zoom intrèpid i omnipresent!

03 de maig 2007

Passejar amb Jordi Hereu

El seu pas per Gràcia com a President del Plenari del Districte va ser fugaç, però el Jordi Hereu va deixar emprenta i bon sabor de boca... Ho estic comprovant aquests dies de campanya, en què molta gent el recorda d'aquelles setmanes prèvies al seu nomenament com a alcalde.

Aquest dijous n'hem tingut una mostra, visitant l'escola-bressol Rius i Taulet, la biblioteca Jaume Fuster -ben plena de gent jove- i el Casal de la Gent Gran de Penitents. Una passejada intergeneracional en què l'alcalde va rebre el suport de molts ciutadans, com podeu veure en aquest vídeo de YouTube...

02 de maig 2007

Política 2.0

Algun de vosaltres, lectors i lectores, havia imaginat mai que podria seguir una campanya electoral per això que anomenem Internet? Jo, que em reconec com a cibertroglodita, no m'ho hauria pensat ni tansols durant els primers mesos en què aquest blog va estar obert. I aquí em teniu, enganxat cada dia una estona al teclat per explicar-vos el que proposa l'alcalde Jordi Hereu, o per explicar-vos que he adoptat uns gatets encantadors.

Els temps canvien, i precisament per això el Jordi (amb el Ramon García Bragado) ha començat avui la presentació de les 25 propostes més destacades amb l'ampliació de la xarxa WiFi que volem implantar: com a mínim dos punts de connexió gratuïta i sense cables a cadascun dels 73 barris de la ciutat. El dossier complet amb les nostres propostes sobre tecnologies de la Informació i la Comunicació, el podeu trobar fent clic aquí.

Aquest blog és una humil aportació a les possibilitats de proximitat que ens permeten les noves tecnologies. Cada dia us explico coses, i vosaltres em responeu i em pregunteu tot sovint, via mail o -curiós- quan em trobeu pel carrer. Les noves tecnologies, ben usades, ens poden facilitar la vida, i des de l'Ajuntament es pot fer molt per afavorir això. Per exemple, en les Oficines d'Atenció al Ciutadà jo ja m'he fet l'IdCat, un identificador electrònic que em permet fer per Internet molts tràmits municipals.

L'aposta per fer arribar a tothom les noves tecnologies queda ben clara en els punts d'Internet gratuït a les Biblioteques, i en equipaments com el Cibernàrium, que a més contribueix a crear noves centralitats a la ciutat (en aquest cas, en ple Parc de Nou Barris).

Per cert, les noves tecnologies ens permeten també aquests dies seguir de prop la campanya de Ségolène Royal. Ara mateix, precisament, comença en directe per Internet la retransmissió del debat entre Ségolène i el candidat conservador, Nicolas Sarkozy...

01 de maig 2007

Millor treball, més cohesió social

Avui, com cada any, he anat a la manifestació del Primer de Maig. És cert que fa molts anys que els treballadors tenim un seguit de drets reconeguts i ja no estem completament desemparats davant els empresaris. Però això no treu vigència a reivindicacions com la d’aquest any: que el salari mínim arribi als 1.000 euros mensuals. Per això la gent de l'agrupació de Gràcia hem anat a la manifestació: aquí teniu la Iola, la Núria i la Neus...



... i jo mateix:




Si voleu tenir més dades sobre el posicionament del PSC relatiu a la situació sociolaboral a Catalunya, feu un cop d’ull a aquest document. I si voleu comprovar que el nostre portaveu està prou reivindicatiu, feu un cop d'ull al blog del Miquel Iceta.

La lluita contra la precarietat laboral és una altra de les reivindicacions més insistents que fem els sindicalistes els darrers anys. I és que, més enllà de l’evident impacte econòmic, la inseguretat que genera treballar en precari va en contra de qualsevol programa del PSC: és un atemptat directe contra la cohesió social.

Però mentre les millores en el món del treball no arribin, caldrà seguir treballant, precisament, per aquesta cohesió social. I és per això que el nostre programa per a les municipals hi fa una incidència especial, perquè des de l’Ajuntament es fan contribucions essencials en aquest sentit. La llei de la Dependència i la Llei de Serveis Socials –obra en bona part de de Ramon Nicolau, número 16 a la llista del PSC- es permetrà impulsar les polítiques en aquest àmbit.

MESURES destacades en el programa: Atenció a tots els col·lectius amb major risc d’exclusió social: gent gran, aturats de llarga durada, dones, joves, nouvinguts, treballadors no qualificats; resposta global a les necessitats: serveis bàsics, atenció social i sanitària, accés a la cultura, a la pràctica esportiva; coordinació en Atenció Primària: salut-serveis socials, fonamental en aquest segle XXI.

Però avui no vull acabar aquest post del Primer de Maig sense fer esment a un sector on malauradament s’uneixen els problemes d’accés al món laboral amb problemes d’inclusió social. Es tracta de la situació que pateix el col·lectiu de persones amb això que anomenem “intel·ligència límit” o problemes relacionats amb la salut mental. El nostre programa recull el compromís de potenciar el programa d’inserció laboral per al col·lectiu menys afavorits, fins assolir els 5.000 llocs de treball. En això tenim un gran model en el treball que fan algunes entitats, com la gracienca ACIDH. Us recomano que mireu el seu web perquè deixa clar que encara ens queda molt per fer si volem una societat veritablement cohesionada.