És el moment d'arremangar-se i anar per feina. Per això, veureu canvis a la columna de la dreta d'aquest blog. El colom de la pau segueix adalt de tot, però just després hi ha un espai especial per a aquestes eleccions.
31 de gener 2007
Tret de sortida cap a les eleccions municipals
És el moment d'arremangar-se i anar per feina. Per això, veureu canvis a la columna de la dreta d'aquest blog. El colom de la pau segueix adalt de tot, però just després hi ha un espai especial per a aquestes eleccions.
29 de gener 2007
Pimpinela
- "El PP està parlant sobre el futur amb dirigents de CiU"
- "Les declaracions de Piqué són fantasies hivernals"
- "Segurament, Felip Puig no té tota la informació de la direcció del seu partit"
Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, dono més credibilitat al PP. Però sigui com sigui, avui se m'ha enganxat la musiqueta d'una vella cançó que a alguns us sonarà...
Quien es?
*Soy yo
Que vienes a buscar?
*A ti
Ya es tarde!
*Porque?
Porque ahora soy yo
la que quiere estar sin ti
Por eso vete!
Olvida mi nombre, mi cara,
mi casa y pega la vuelta!
*jamas te pude comprender
Vete!
Olvida mis ojos, mis manos,
mis labios, que no te desean!
*estas mintiendo ya lo se!
Vete!
Olvida que existo,
que me conociste,
y no te sorprendas!
Olvidate todo que tu para eso tienes experiencia
Hace dos años y un dia que vivo sin el
Hace dos años y un dia que no lo he vuelto a ver
Y aunque no he sido feliz aprendi a vivir sin su amor
Pero al ir olvidando de pronto una noche volvio
28 de gener 2007
L’Eduard s’estrena
Voldria felicitar l’Eduard Marron per l’exposició que va inaugurar divendres. En aquesta exposició mostra les imatges que va captar mentre feia el Camí de Santiago. Unes fotos de gran qualitat, que va presentar envoltat d’amics i amigues, en bona part gent de Gràcia que ens vàrem traslladar a la ciutat veïna per comprovar com, lluny de mirar-nos el malic, alguns graciencs també fan carrera fora dels murs mentals de la nostra Vila.
Com que l’exposició es fa a Ciutat Vella, va ser una oportunitat per conquerir nous espais i cantar les excel·lències de Gràcia. Em consta que el conseller de Cultura, l’Albert Musons, ja ha concedit el perdó a l’Eduard, i que hi ha butlla per a tots els vilatans i vilatanes que es desplacin a l’espai La Finestra, al carrer Francesc Cambó, 27, a veure aquesta mostra. L’horari de visita és de 12 a 14 i de 16 a 20 hores.
Més felicitacions
Aprofito també per destacar la feina feta pel Col·lectiu GLBT (Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals) de Barcelona.
El mateix divendres van fer les seves primeres jornades de debat a l’Institut d’Estudis Catalans. Vaig poder assistir a la primera part, i comprovar directament l’empenta que hi estan posant.
Dracs, gegants i foguerons
Ja posats, us explico que la meva tarda de divendres es va completar amb l’assistència al 25è aniversari dels gegants i el drac de Gràcia, i ja a la nit als l’inici dels actes dels Foguerons de Sa Pobla, que un any més han dut a la nostra Vila les tradicions (i els embotits !) balears.
26 de gener 2007
Fer Festa
Als lectors de fora de Gràcia, us faig notar que el nostre districte és un dels més actius en molts aspectes, i això inclou les festes. Efectivament, no tot s’acaba en la Festa Major d’estiu. Avui, sense anar més lluny, farem els ja tradicionals Foguerons, amb els habituals convidats balears de Sa Pobla: menjarem embotits mallorquins cuits en fogueres a les places gracienques.
Us preguntareu... si tot rutlla tan bé, per què el Plenari ha d’anar aprovant paperassa? Doncs bé, a Gràcia precisament la col·laboració entre unes entitats magníficament hiperactives i uns responsables polítics receptius i també hiperactius ha estat la clau per arribar on som.
Albert Musons
I quan parlo de polítics receptius i hiperactius parlo, especialment, del nostre conseller de Cultura, l’Albert Musons. No és d’estranyar que en el Plenari li caiguessin llagrimetes mentre es presentava el Protocol, ni és d’estranyar que la gent l’aplaudís.
Des de llavors, l’Albert m’ha comentat, mig avergonyit, que és un sentimental... No li hauria de fer vergonya, perquè la política, com tots dos sabem, els sentiments també compten. I haurien de comptar encara més.
La implicació de l’Albert no només en el protocol, sinó en la vida cultural gracienca, va molt més enllà dels límits de la política, i arriba a la plena implicació personal. La seva bibliografia ho demostra, així com el seu contacte permanent amb les entitats. El Protocol festiu i la vida cultural gracienca li deuen molt. Entre altres coses, perquè és capaç de deixar anar una llagrimenta enmig d’un plenari.
Protocol Festiu
Al protocol Festiu que vàrem aprovar s’hi marca el Calendari Festiu de Gràcia, des de la Festa Major i Sant Medir fins al conjunt de diades de les diverses colles de Cultura Popular(castellers, bastoners, gegants, diables, etc...), passant per la commemoració de la Revolta de les Quintes i altres. També S'hi defineixen les característiques de tot l'imaginari festiu de Gràcia, i les de totes les Colles de Cultura Popular. I a més s'estableix un marc de relació del conjunt de les Colles, tant amb les institucions com amb la societat civil de Gràcia. També es defineix clarament el rol de representativitat identitària de les Colles i del conjunt de l'activitat festiva al carrer.
Com veureu, estem parlant gairebé d’un Estatut de les festivitats gracienques. Un document que ha estat possible gràcies al treball del conjunt de les Colles de Cultura Popular, colze a colze amb l’Albert, l’expert en Cultura Popular Pep Fornés, i els tècnics de Cultura del Districte. En el record d’aquest plenari quedaran les llagrimetes de l’Albert i la satisfacció de les Colles de Cultura. Suposo que el temps farà que caigui en l’oblit l’abstenció del PP (i la intervenció del seu portaveu, l’Alberto Belón) i la proposta de considerar el 12 d’octubre com a festa tradicional gracienca...
22 de gener 2007
El meu Alcalde
El Jordi Hereu que he vist segueix tenint una veu potentíssima i segueix sent una persona propera. Els qui no el conegueu encara, ho podreu comprovar, n'estic segur, durant la campanya electoral. Sobre els rínxols... bé, en aquella reunió del començament dels 90 jo també tenia més cabell.
19 de gener 2007
Diego Valor, Mekong i Carles Agustí
16 de gener 2007
Per la Pau
Aviat serà la Candelera i haurà arribat el moment de ficar al calaix tots els guarniments nadalencs. El colom, però, el deixaré. La pau mai no ha estat un guarniment nadalenc, i després de veure la intervenció d'ahir de Mariano Rajoy, terrorisme parlamentari en tota regla, em penso que faré bé de deixar el colom blanc aquí on el veieu, a dalt de tot del blog, a la dreta.
M'agradaria treure'l ben aviat, però això no dependrà de mi.
13 de gener 2007
Quixotades
Des que els Fills de Don Quixot van anunciar que volien protestar a Barcelona vaig pensar que coneixien poc aquesta ciutat. Tots els qui hem buscat pis, hem demanat una hipoteca i hem hagut d’arribar escanyats a finals de mes per pagar-la sabem que els preus estan pels núvols, i no ens agrada gens, però el problema dels Fills de Don Quixot és que a Barcelona fa anys que es treballa en polítiques d’habitatge i de lluita contra l’exclusió social.
Queda molta feina per fer, cert, però posats a buscar motius de queixa, tindran molt més material si opten per fer protestes al Madrid de Ruiz Gallardón i Esperanza Aguirre, o a la València de Camps i Barberà, en lloc de venir a la ciutat de Jordi Hereu i al país de José Montilla.
A més, han tingut la mala sort que l’intent d’acampada –reconvertit en recollida de signatures i amb un seguiment popular més aviat escàs- ha coincidit amb una setmana en què l’alcalde Hereu ha fet alguns discursos –mireu aquest link- que deixen clara la política de cohesió social que vol potenciar durant el seu proper mandat. I el PSC, avui mateix, ha concretat propostes en matèria d’habitatge.
Finalment, per extreure una nota positiva a la qüestió, penso que els socialistes podem celebrar que els Fills del Quixot hagin posat aquesta problemàtica social damunt la taula, perquè és un terreny en què ens podem sentir còmodes. No només hem fet molta feina, sinó que som conscients que falta molt per fer. I si ho fem nosaltres, no ho farà ningú, estigueu-ne segurs.
08 de gener 2007
Cinc coses que no sabeu de mi
Avui he descobert què és un meme, gràcies a la inestimable col·laboració del meu marit. Es tracta de fer una cadena. T’envien una pregunta, la respons al blog i l’envies a cinc persones més. Quina gràcia.
Però en fi, és el que passa… El tema d’aquest meme és explicar cinc coses que els lectors del blog probablement no sabeu de mi. Entenc que de la llista cal excloure la meva germana, la Carme: no em posaré a esbombar aquí coses que ni ella sap!
1. M’agraden molt els còmics, i el meu personatge preferit és La Vision, un superheroi de sang plàstica i carn sintètica.
2. Col·lecciono monedes, i sóc un mitòman de les de la segona república. El numismàtic sempre em diu que no tenen gaire valor, però és que a mi m’agraden.
3. De petit volia ser missioner. Un professor meu era missioner i vaig pensar que volia seguir el seu exemple. Finalment, no vaig anar a les missions, però sí que predico l’evangeli de la Fe socialista entre els descreguts.
4. Sempre porto mitjons negres. És una mania. A més, m’estalvio haver d’anar combinant colors.
5. No hi ha qui em guanyi caminant, al camp o a la ciutat. Un any vaig fer la Matagalls-Montserrat, i voldria repetir. M’agrada caminar i caminar per Gràcia, per Barcelona o per on sigui. Fer una passejada amb mi pot ser esgotador. Pregunteu als qui ho han provat.
I això és tot. Ara és qüestió d’entabanar-ne cinc més. Per donar una mica de vida a la blogsfera gracienca i fer caliu, escullo el Ricard Martínez, el Carles Agustí, el Miquel Pellicer, l’Albert Batlle i el Roger Gispert. Aviam què descobrim d’ells.