30 d’abril 2007

Hem adoptat!


El primer que us preguntareu és a qui i on????? Crec que començaré per una mica d’història. Pels que no ho sabeu, el Xavier Tort va ser pare ja fa un mes aproximadament d’aquesta colla de gatets que teniu aquí a sota...




Jo, evidentment, vaig cometre l’error d’anar a veure’ls i sobre tot de portar al Pep a veure’ls. Això va iniciar tot un debat familiar sobre l’absència del Xipito a casa des de que fa jornada completa a ca la Cruz (ma mare), i el buit que hi ha a casa des que no hi és. Total, que pocs dies després prenem la decisió d’ampliar la familia, i al Pep li va faltar temps per presentar-se a casa amb dos llibres sobre gats: tots dos ens vam posar per la nit a llegir informació per atendre’ls i entendre’ls, tot un repte.



El resultat és que ahir l’Aquil·les i l’Ulisses van passar a ser de la familia tot i que fins que passi el dia 27 de maig probablement no vindran a casa, volem que els primers dies hi siguem els dos per atendre en tot moment els nous propietaris de la vivenda familiar.


Acceptem felicitacions pels “pares” orgullosos.

27 d’abril 2007

Blogsfera socialista gracienca, hortenca i barcelonina

Sembla que la blogsfera de Barcelona va guanyant adeptes, de mica en mica. Els companys d'Horta-Guinardó comparteixen amb nosaltres aquest interès per la ciberpolítica, amb el Jose Rodríguez al capdavant. Precisament el darrer post del seu blog el dedica a la blogsfera del PSC de Gràcia, que va ampliant-se, en quantitat i sobre tot en qualitat, amb aportacions com la de la diputada Txell Batet i l'Àlex Masllorens.

Us recomano que feu un cop d'ull al blog del Jose, i també a la blogsfera socialista d'Horta-Guinardó. Mica en mica s'omple la pica...

26 d’abril 2007

Cultura a cada racó

Ahir vaig començar a parlar una mica de cultura, i avui voldria aprofundir en el tema...

La biblioteca Jaume Fuster, impulsada en el mandat de Ferran Mascarell, ha estat un dels grans èxits culminats aquest mandat municipal. La xarxa de biblioteques de Barcelona és un autèntic monument a la cultura, i la Jaume Fuster n’és un dels màxims emblemes. Es tracta d’un equipament de ciutat, però que ha arrelat amb força en les entitats culturals de la vila. I això que l’entorn està “patas arriba”, que diríem en castellà...


L’aposta del PSC per fer arribar la cultura a tots els racons és un dels trets distintius de la nostra política, i això no ens ho pot negar ningú. El nostre programa ho proclama així de clar: “El principal objectiu d’una política cultural és contribuir a la construcció de societats més justes, lliures i desenvolupades”.

MESURES concretes a Gràcia: Rehabilitarem i construirem els equipaments culturals: Casal de Barri a l’Avinguda de Vallcarca, La Violeta, Biblioteca de Penitents, millor aprofitament de les instal·lacions de la biblioteca Jaume Fuster, creació de l’Eix Cultural lligat al lleure i la cultura que permetrà connectar els barris del Nord i de la Vila a través dels equipaments que ja estan en funcionament, aquells que es crearan en el proper mandat i el moviment associatiu.

MESURES per a la ciutat:
Reforçarem la Xarxa de biblioteques fins arribar a quaranta vuit equipaments i
millorarem els horaris i serveis adreçats als usuaris.
Impulsarem el pla d’ensenyaments artístics i musicals mitjançant una xarxa
d’escoles distribuïdes a tot el territori a fi que tots els ciutadans hi puguin accedir.
Posarem en marxa les Fàbriques per a la creació.
Desplegarem la xarxa de centres de suport a la cultura popular i tradicional per acollir les activitats de les associacions d’aquest àmbit.

Si voleu navegar per la cultura de Barcelona, podeu mirar aquests links:
Al web de l’ICUB i al web de l’Ajuntament sobre cultura.

I recordeu que la ciència també és una part fonamental de la cultura!

25 d’abril 2007

Associacionisme: la unió fa la força

Com sabeu, la meva trajectòria va estretíssimament lligada al món associatiu. Des de jove em vaig implicar molt directament en organitzacions com Estudiants Progressistes, Mon-3, o l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya. Els moviments juvenils sempre m’han interessat. I per extensió, tot el que tingui a veure amb grups de persones amb X afinitats que s’uneixen, s’organitzen i busquen la complicitat d’altres dins i fora del grup.

D’això, a Gràcia en sabem molt. Avui ho he tornat a comprovar després de reunir-me amb el G-6, el grup que aplega sis entitats ben emblemàtiques de la Vila: Lluïsos, l’Orfeó, el Centre Moral, el Cercle Catòlic, la Federació de Sant Medir i la Federació de Festa Major. Abans de parlar amb ells, hem enregistrat aquesta entrevista on explico les propostes que més poden interessar a les entitats cultural gracienques. Està enregistrat amb les obres del CAT de fons:



Els màxims responsables d’aquestes entitats m’han expressat, en primer lloc, l’orgull de ser persones entregades al moviment associatiu. I ja en l’apartat de peticions i demandes, m’han fet notar que les administracions hauríem de ser més sensibles a l’hora de reconèixer les associacions com a elements fonamentals per a la societat.

Hem parlat de la possibilitat que les entitats puguin oferir determinats serveis o cogestionar-los amb les administracions. Un debat certament interessant.

Pel que fa a problemes concrets, el G-6 té els de moltes altres entitats. Per exemple, el manteniment i la posada al dia d’uns locals que s’han d’anar adaptant als nous usos que reclamen els mateixos socis.

I també el pagament d’impostos. En aquest sentit, la declaració d’Interès Ciutadà en què s’està treballant des del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona.

MESURES concretes: el nostre programa (plana 92 del document que teniu penjat al capdamunt de la columna de la dreta d’aquest blog) afirma, textualment:

“Fomentarem una major implicació de les entitats en la definició de les polítiques del districte tot reflexionant al voltant de les actuals estructures participatives, per tal de construir un model adequat a la realitat del moviment associatiu, fent servir una millor comunicació entre el govern del districte i les associacions, així com ajudant-les a dotar-se d’infraestructures o a millorar les condicions de les ja existents”.

Avui he comprovat que, el dia que vàrem preparar aquest paràgraf, els socialistes graciencs la vàrem encertar de ple. El 27 de maig haureu de decidir si ens ajudeu a tirar endavant aquest compromís!

Trabucaires

He volgut fer una petita nota sobre la representació de la Revolta de les Quintes, tot i que l'activitat es va fer diumenge pel matí. D'entrada voldria agrair la col·laboració del Josep Maria Contel per les fotos que permeten veure l'esforç per part dels participants.

La representació està realitzada pels trabucaires amb la col·laboració de per persones de diferents entitats i col·lectius de Gràcia. La seqüència és aquesta:


Les dones tiren des del balcó a la plaça els documents identificatius dels seus familiars.

Després intenten tirar a la foguera al Francesc Derch, darrer alcalde de la Vila (inicialment no tenia tan bona premsa com va acoseguir amb el pas del temps).



Tot seguit, cremen la documentació.

Els vilatans resisteixen les forçes invasores

El fum s'eleva per sobre del rellotge de Gràcia


Finalment, després de molt soroll, els vilatans sont derrotats, tot i resistir durament darrera de la barricada. Crec que valia la pena veure la representació i el relats dels fets de l'abril 1870 i us convido a veure'ls tots plegats el proper any.







24 d’abril 2007

La Trinca, Hereu, Bohigas i Musons

Quin Sant Jordi! No vaig parar en tot el dia, i per això no vaig poder explicar-vos res "en directe". Avui, però, recupero el temps perdut. La jornada em va deparar un bon regal: el recopilatori de La Trinca: quatre CDs i un DVD, a més d'un llibre amb una mica d'història i la lletra de les millors cançons... Us recordeu???

Quan escoltàvem per la ràdio
el vot de la investidura
amb tricorni i metralleta
treu el cap la dictadura i
ens quedem esparverats. . . .garratibats

Quin cobriment que va agafar-nos
quin espant i quin cangelo
quan la veu enrrogallada
va cridar "todos al suelo"
començant a disparar. . . . . . . ratatata


I a més de regals, signatures: la de l'Albert Musons al seu llibre sobre Sant Medir, que veieu immortalitzada per La Tortuga...


I la signatura de l'alcalde Hereu i l'arquitecte Oriol Bohigas, que han escrit un interessant llibre-entrevista titulat Converses a Barcelona. El moment el va fotografiar el Josep Maria Contel:

22 d’abril 2007

Comença la cursa



La imatge ho deixa clar. Falta un mes i escaig per a les eleccions municipals, i a partir d’avui aniré fent això que tinc ganes de fer des de fa tant de temps: explicar-vos el programa electoral del PSC, pam a pam. Ho faré des d’una visió personal, i per això avui, que he anat amb la gent de l’agrupació a córrer la Milla Sagrada Família (els podeu veure aquí sota), us vull parlar d’esport.


I com que una imatge val més que mil paraules (o això diuen), aquí teniu el vídeo del YouTube que demostra que els socialistes graciencs estem en plena forma. Aquesta és una altra de les novetats del blog: a partir d’ara, tenim tele!!



Ja ho veieu... Avui he constatat que el carnet de soci de l’Ubae del carrer Perill, per sí sol, no fa res. Hauria de trobar la manera d’anar-hi, ni que sigui un cop per setmana. El nostre programa parla dels riscos de malalties que pots tenir si no fas ni que sigui una mica d’activitat esportiva, i per això proposa impulsar el programa de salut i esport, i activitats esportives per a joves i per a la gent gran. Amb raó!

A Barcelona, un de cada cinc ciutadans som socis d'un club esportiu o d'un gimnàs: en això, som els primers d'Europa i els tercers del món!!! Sobre el paper, estem fets uns campions! En 10 anys, la nostra ciutat ha doblat el nombre d'equipaments i espais esportius, i avui compta amb 130 instal·lacions esportives municipals. Les entitats esportives són les que més seguidors tenen a la ciutat.


Amb aquestes dades, ens podríem apoltronar i passar de fer res per l’esport... Però això no és saludable. Ara ens toca, d’una banda, usar l’esport com a element de cohesió, facilitant l’accés a aquestes instal·lacions a persones amb risc d’exclusió (des de discapacitats a nouvinguts), i aprofitar més els espais a l’aire lliure (Montjuïc, sobre tot) per fer més quotidiana la pràctica de l’esport. I anant bé, això ajudarà a conciliar millor la vida laboral i la familiar: la família que fa esport unida, es manté unida!


MESURES destacades: el programa del PSC preveu crear el carnet únic per poder accedir a totes les instal·lacions esportives de la ciutat, i aconseguir que tots els ciutadans tinguin una d’aquestes instal·lacions a, com a molt, 10 minuts caminant des de casa seva.

Si voleu més informació sobre l'Esport a Barcelona, visiteu el web de l'Ajuntament.
I recordeu que aquest és l'Any de l'Esport!

20 d’abril 2007

Saló del Còmic

Avui he trobat una petita treva enmig de la voràgine d'aquests dies, i m'he pogut escapar amb el Pep al Saló del Còmic. Ja sabeu que aquest món m'agrada molt, i que tinc una bona col·lecció que creix de mica en mica, malgrat les limitacions del nostre pis...

El cas és que aquí em teniu, al costat d'un dels meus superherois preferits, Spiderman...




I aquí, fent de Spiderman gràcies a la PlayStation3. Dues de les meves grans aficions, juntes! La definició de les imatges que està aconseguint la tecnologia m'al·lucina cada vegada més...


La mala notícia és que no he trobat el número 8 de Los Vengadores, que es va publicar a finals dels anys 60. Em feia il·lusió tenir-lo, però avui no hi ha hagut sort. M'hauré d'escapar algun dia al mercat de Sant Antoni, però em temo que haurà de ser després de la campanya.
(PER CERT... No us perdeu l'article "El cómic i la política" de l'amic Antoni Gutiérrez-Rubí que trobareu en aquest link!!!!!!)

Fons d'escriptori

La campanya s'acosta i l'equip amb què l'estem preparant funciona a ple rendiment. Tant, que fins i tot es poden dedicar a fer-me un fons d'escriptori com el que avui m'he trobat a l'ordinador. Jo començo a pensar que estan una mica malalts...



Sigui com sigui, us el penjo perquè el veieu... i perquè sigui també el vostre fons d'escriptori durant la campanya!!!!!!

(Com a indicació tècnica, d'aquestes que jo no entenc, em diuen que heu de saber que està en format 1024 x 786 píxels, perquè us sigui més fàcil encaixar-ho bé a la pantalla)

19 d’abril 2007

Explicant el programa a les entitats gracienques

Quan fem activitats a l'Agrupació de Gràcia, acostumo a mesurar el grau d'èxit en funció de les impressions que m'expressen les persones que hi han assistit.

Ahir vàrem presentar davant les entitats gracienques el programa electoral del PSC. I en acabar l'acte, la impressió que em va quedar és que els representants d'entitats que van assistir van quedar prou contents. Potser no tots convençuts, és clar. Però tinc la sensació que, en el pitjor dels casos, els nostres projectes no defrauden.

Per això estic convençut que en aquesta campanya funcionarà molt bé el boca-orella. Igual que defensem el microurbanisme, crec que aquesta pot ser una bona campanya de microinformació. Tenim un programa bo, i que guanya encara més en la distància curta, en l'explicació de tu a tu. La trobada amb entitats d'ahir em va corroborar aquesta sensació... Seguirem en aquesta línia!

Els otomans, Lawrence de Arabia i Jordi Hereu

Ahir a la nit vaig asssistir al sopar de la Xabaca àrab socialista amb l'alcalde, Jordi Hereu.





Una bona oportunitat per comprovar el potencial de futur de la immigració que s'integra, que parla castellà i català a més de la seva llengüa o llengües maternes. Una immigració que ens reclama ja locals per a les seves entitats, i més aules d'acollida per explicar als nouvinguts com som, què ens uneix i com podem superar allò que ens separa. Que ens reclamen, en definitiva, deixar de ser considerats immigrants i ser considerats, simplement, ciutadans.

Després d'una llarga conversa amb el vicecònsul del Marroc sobre l'imperi otomà i Lawrence d'Aràbia, em vaig tornar a casa recordant aquella dita: és català qui viu i treballa a Catalunya. Alguns dels assistents han tingut ja fills i nets a Catalunya. Certament, considerar-los immigrants és, com a mínim, inexacte a aquestes altures.

16 d’abril 2007

Presentació en societat


Aquest matí hem fet l’acte de presentació pública de la candidatura del PSC a Barcelona. Hi he anat amb més de 80 persones de l’agrupació de Gràcia, que han renunciat al vermut de diumenge. Jo, de fet, també he renunciat a l’esmorzar dels diumenges a la xocolateria La Nena, prop de la plaça de la Revolució. I per una estona he canviat la companyia del Pep...
... per la de la Montse Ballarín, companya de llistes i d'aventures a l'Ajuntament.

El canvi ha valgut la pena, per sentir la intervenció de Jordi Hereu, que ha exposat el programa amb detall, i amb exemples concrets. Per exemple: de què parlem quan parlem d’evitar l’exclusió de la gent gran? Doncs d’evitar, entre moltes altres coses, que els problemes de l’edat no deixin incomunicades persones que viuen en edificis sense ascensor. L’Àrea de Rehabilitació Integral de Gràcia ha servit per subvencionar la instal·lació d’ascensors en moltes finques on vivien persones amb aquest perfil.


I també ha valgut la pena escoltar la intervenció de Joan Ferran, el nostre primer secretari, que amb l’estil directe, gràfic i mordaç que el caracteritza, ha resumit per què els ciutadans ens haurien de votar a nosaltres i no a altres. Gràcies a ell hem descobert que... La poma de Xavier Trias, a més d’estar passada perquè porta massa temps a la càmera frigorífica, pot estar enverinada com la de Blancaneus. I és que la poma és molt saludable, però com les que acabes d’agafar de l’arbre no hi ha cap. I la poma fresca, avui per avui, només la té Jordi Hereu.

Dissabte hiperactiu

Dissabte va ser el paradigma de dia d’activitat frenètica de les entitats gracienques. Quan arriben els caps de setmana de primavera és quan més es visualitza l’empenta del teixit associatiu de la Vila i la resta de barris. El 50è aniversari de l’Esbart Lluís Millet, la Marató de Corals del Centre Moral i la Diada Bastonera van ser els grans moments de la tarda.

L’aniversari de l’Esbart em va donar l’oportunitat de xerrar una estona amb l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Gràcies a la seva memòria proverbial, encara em recorda. Vàrem estar xerrant de quan ens va presentar la Rosa María Pujol, quan era Secretària General de Joventut, i de quan vàrem coincidir en l’homenatge al Josep Rull quan aquest deixava de ser el màxim responsable de la JNC. Curiosament, l’única cosa que no recordava l’expresident és que sóc del PSC...

També cal destacar l’excel·lent conferència d’explicació de la trajectòria de l’Esbart a càrrec de Delfí Colomé, ambaixador a Seül. Havia estat directament implicat fa 35 anys en la projecció de l’Esbart. I ha tornat des de Corea per recordar-ho.

Després, Marató de Corals del Centre Moral. Se’ls ha de felicitar! La sala estava plena com un ou i el nivell era altíssim. L’any vinent hi heu d’anar.

Al vespre, cap a Rius i Taulet, per on passava el cercavila dels bastoners. Es tractava d’un dels actes de la Diada bastonera, que al seu temps s’emmarca en la commemoració de la Revolta de les Quintes. A més dels Bastoners de Gràcia i els de Barcelona, hi van assistir els de Granollers, Esplugues, Sant Feliu... Una de les persones que m’acompanyava es va sorprendre de veure que pràcticament el 80% dels bastoners són.. bastoneres. Si em permeteu la broma, potser caldrà aplicar criteris de paritat. O començar a parlar de les bastoneres de la Vila de Gràcia, les bastoneres de Barcelona...

Ja a la nit, la celebració de l’Esbart encara em va permetre anar un cop més a Santa Maria de Gràcia a un concert de la Cobla Sant Jordi i el Cor Jove de l’Orfeó català. Un concert del qual vaig marxar abans de temps, per anar a saludar amb més calma les colles bastoneres en el sopar que feien... Però quan vaig arribar ells ja plegaven, de manera que vaig poder anar a casa i gaudir una estona de la vida conjugal, que també és important.

15 d’abril 2007

Programa

Divendres el Consell de Federació del PSC va aprovar definitivament el programa electoral del PSC. El podeu llegir si feu clic aquí.

Com us vaig prometre, dedicaré un bon nombre d’articles a explicar alguns dels aspectes que considero més rellevants, des d’un punt de vista personal. Espero aconseguir-vos transmetre de manera amena una part del contingut de les 103 planes que conformen la nostra proposta a la ciutadania de Gràcia i Barcelona.

Per això, durant aquesta setmana aniré incorporant a la columna de la dreta nous apartats que us permetran navegar pels articles del blog que faran referència al programa del PSC per a les eleccions municipals. Com sempre, confio que us resulti d’utilitat a l’hora de saber què pensem els socialistes dels temes que us interessen.

12 d’abril 2007

El programa està a punt de caramel

Ja fa dies que us amenaço amb explicar-vos el programa del PSC. Demà a la tarda el Consell de Federació en farà l'aprovació definitiva. De moment, ja hem presentat les línies bàsiques. Les trobareu en aquest links al web del PSC.

No us perdeu aquesta presentació en power point, en què es detallen els eixos bàsics de les nostres propostes.

Us animo també a mirar i participar enviant comentaris al blog de l'alcalde a La Vanguardia!!!!

Dimecres de la setmana vinent, presentarem a l'Agrupació els detalls del programa per a Gràcia. A partir de la propera setmana, doncs, podrem començar a parlar en ferm de les nostres propostes per a la nostra ciutat!

09 d’abril 2007

Són les vacances bones per a la salut?

Us estranyarà aquesta pregunta com a títol del post que escric tot just passada la Setmana Santa, però algunes vegades passa que de les vacances et queda la sensació que treballar la tira d'hores és més saludable.



Ja no parlo dels desplaçaments ni del fred que es passa a casa del Pep a Berganui, sinó de l'estrès que suposa tenir tot el temps del món per no fer res de res. Ahir vaig tornar amb mal de cap. I agulletes. És clar, no estic acostumat a tallar llenya pels camps i entrar-la a casa a força de braços. Definitivament, prefereixo estar al despatx o en qualsevol de les moltes activitats que s'organitzen a Gràcia!



Però és clar, superats aquests símptomes, també és ben cert que...





... ens ho hem passat molt bé visitant Taüll amb uns amics, i tenint temps per llegir (vaig pel tercer volum de les Memòries d'Idhun), i passejant tranquilament per la muntanya. I engreixant-nos amb els menjars de la meva sogra, sempre disposada a temptar-me amb el que més m'agrada. La seva darrera incorporació a la llista de plats que prepara estupendament han estat les torrijas.



Quan penso les setmanes que tenim per davant, tinc la sensació que aviat enyoraré tant aquestes vacances com enyorava la meva feina quan estava tallant troncs.

03 d’abril 2007

La foto de la foto

Ahir els membres de la candidatura de Jordi Hereu ens vàrem aplegat a la plaça de Prim, un reducte de poble de pescadors enmig del Poblenou, per fer-nos la foto de família. I l'alcalde va decidir que la foto ens la feia ell, com podeu comprovar...


01 d’abril 2007

Polònia


No, aquest post no tracta sobre el programa televisiu que un cop a la setmana ens permet dedicar una estona a riure de nosaltres mateixos. Aquest és un post sobre el que està passant a Polònia, el país suposadament europeu en què volen prohibir que es parli bé de l’homosexualitat a l’escola (com a mínim, suposo). Un país en què no només no es reconeixen els drets dels homosexuals, sinó que s’està plantejant una persecució en tota regla, prohibint manifestacions a favor del col·lectiu i amenaçant de fer fora els professors que s’hagin declarat homosexuals. Per tant, no fa riure gens.

En primer lloc, és evident que estem davant un atac directe a un dels drets fonamentals reconeguts per la comunitat internacional com un dels grans valors de la democràcia: la llibertat d’expressió.

El govern polonès vol evitar que es parli bé dels homosexuals. Si tira endavant aquesta idea, què li impedirà fer una llei que prohibeixi parlar malament del govern? I una altra que obligui a enaltir determinats fets històrics, posem per cas el nazisme o qualsevol dictadura?

Això em porta a reflexionar: què hi ha darrere d’aquesta involució promoguda pel govern conservador polonès? És només una qüestió d’homosexuals, o és el preludi d’alguna cosa més? Sincerament, em temo que és aquesta última opció. Quan es comencen a retallar drets i a fer passos enrere en els avenços aconseguits és difícil parar.



La cosa encara és més greu si tenim en compte que això està passant en un país membre de la Unió Europea. Trobo que haurem d’estar molt atents al que passi, perquè des del meu punt de vista la UE no pot tolerar de cap de les maneres que un dels seus estats membres impulsi involucions que impliquin pèrdua de drets. Recordem que un dels topalls perquè Turquia entrès en la UE va ser que el seu ordenament jurídic permetia la pena de mort.

El projecte europeu trontollarà encara més si, els països membres no són capaços d’adquirir compromisos més enllà de la lliure circulació de capitals i la moneda comuna. I els drets fonamentals, que els països fundadors van impulsar en el seu moment, són un dels requisits imprescindibles per afegir-se al grup. I no es val complir-los en el moment de l’ingrés i deixar de respectar-los després.

De manera que Polònia haurà de triar: o és membre de la Unió Europea o retalla drets als seus ciutadans i ciutadanes. Una cosa o l’altra. Com diem en polaco, no es pot ser a missa i repicar.