Fer Festa

Aquesta setmana, el Plenari del Districte de Gràcia ha aprovat el Protocol Festiu del Districte, que té l’objectiu de "protegir i dignificar al màxim l'enorme activitat festiva i de Cultura Popular que hi ha al nostre territori".

Als lectors de fora de Gràcia, us faig notar que el nostre districte és un dels més actius en molts aspectes, i això inclou les festes. Efectivament, no tot s’acaba en la Festa Major d’estiu. Avui, sense anar més lluny, farem els ja tradicionals Foguerons, amb els habituals convidats balears de Sa Pobla: menjarem embotits mallorquins cuits en fogueres a les places gracienques.

Us preguntareu... si tot rutlla tan bé, per què el Plenari ha d’anar aprovant paperassa? Doncs bé, a Gràcia precisament la col·laboració entre unes entitats magníficament hiperactives i uns responsables polítics receptius i també hiperactius ha estat la clau per arribar on som.

Albert Musons

I quan parlo de polítics receptius i hiperactius parlo, especialment, del nostre conseller de Cultura, l’Albert Musons. No és d’estranyar que en el Plenari li caiguessin llagrimetes mentre es presentava el Protocol, ni és d’estranyar que la gent l’aplaudís.

Des de llavors, l’Albert m’ha comentat, mig avergonyit, que és un sentimental... No li hauria de fer vergonya, perquè la política, com tots dos sabem, els sentiments també compten. I haurien de comptar encara més.

La implicació de l’Albert no només en el protocol, sinó en la vida cultural gracienca, va molt més enllà dels límits de la política, i arriba a la plena implicació personal. La seva bibliografia ho demostra, així com el seu contacte permanent amb les entitats. El Protocol festiu i la vida cultural gracienca li deuen molt. Entre altres coses, perquè és capaç de deixar anar una llagrimenta enmig d’un plenari.

Protocol Festiu

Al protocol Festiu que vàrem aprovar s’hi marca el Calendari Festiu de Gràcia, des de la Festa Major i Sant Medir fins al conjunt de diades de les diverses colles de Cultura Popular(castellers, bastoners, gegants, diables, etc...), passant per la commemoració de la Revolta de les Quintes i altres. També S'hi defineixen les característiques de tot l'imaginari festiu de Gràcia, i les de totes les Colles de Cultura Popular. I a més s'estableix un marc de relació del conjunt de les Colles, tant amb les institucions com amb la societat civil de Gràcia. També es defineix clarament el rol de representativitat identitària de les Colles i del conjunt de l'activitat festiva al carrer.

Com veureu, estem parlant gairebé d’un Estatut de les festivitats gracienques. Un document que ha estat possible gràcies al treball del conjunt de les Colles de Cultura Popular, colze a colze amb l’Albert, l’expert en Cultura Popular Pep Fornés, i els tècnics de Cultura del Districte. En el record d’aquest plenari quedaran les llagrimetes de l’Albert i la satisfacció de les Colles de Cultura. Suposo que el temps farà que caigui en l’oblit l’abstenció del PP (i la intervenció del seu portaveu, l’Alberto Belón) i la proposta de considerar el 12 d’octubre com a festa tradicional gracienca...