Ara tots dos passem els 40 (per poc), i ens seguim considerant joves. El Jordi Hereu que vaig conéixer era un noi amb el cabell molt arrissat, amb una veu potentíssima que feia innecessaris els micròfons i la dèria de la proximitat.
El Jordi Hereu que he vist segueix tenint una veu potentíssima i segueix sent una persona propera. Els qui no el conegueu encara, ho podreu comprovar, n'estic segur, durant la campanya electoral. Sobre els rínxols... bé, en aquella reunió del començament dels 90 jo també tenia més cabell.
Tinc ganes que comenci la campanya, per lluir aquest alcaldable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada