08 de novembre 2006

Montilla president, som feliços

Avui he anat a dinar a un lloc que em coneixen de fa temps. Al moment de marxar, l’amo del local m’ha felicitat perquè Montilla serà president. I tot seguit ha aprofitat per dir-me que li hauria agradat més que el president de la Generalitat “fos d’aquí”, i que ell es fixa molt en els noms, i que això de que el màxim mandatari català es digui Montilla no li fa el pes.

Sobre això dels cognoms, li he fet notar la situació que tenim a Gràcia. Els cognoms del regidor, d’ERC, és Martínez, el mateix que una de les conselleres d’ERC; un altre es diu López. En canvi, per part socialista, el president del plenari es diu Ramon Nicolau, i els consellers som Musons, Llasat, Vinyals i Espriu. Conclusió? Val més que no ens refiem dels noms quan es tracta de política. Hi ha un Vendrell d’ERC i un Vendrell del PP, sense anar més lluny.

Sobre que el Montilla sigui “d’aquí” o “d’allà”, és una dèria que ja anirà passant, amb el temps. A l’amo del restaurant li he fet notar que Montilla va venir “d’allà” amb 16 anys, i que per tant ja és més “d’aquí”. Com ho seran, d’aquí a 20 o 30 anys, els immigrants que ara obren colmados, com van fer tants immigrants dels 60 i 70. De retruc, li he fet notar que per fer polítiques d’integració, qui millor que Montilla, que va viure la integració a Catalunya en primera persona, i ara arribarà a presidir el país?


Però per damunt d’aquests debats, que la gestió del govern anirà demostrant que són, simplement, ridículs, aquests dies els socialistes estem feliços. Ho deixa ben clar un brevíssim post, que recomano llegir, al blog del Miquel Iceta.

1 comentari:

Carles ha dit...

Avui qui està fluix en el post ets tú! :)
Jo diria que més que feliços, som tremendament possitius.
Agraïria una mica de canya com en els posts de Don-Aire...