Com oblidar que Florència seria en els segles XV i XVI una potència mundial (en el món de l'època) en comerc? I que el florí seria com avui són l'euro o el dòlar? Aquells que van marcar aquella transformació, els Medici, són sense dubte les persones que van participar o bé dirigir tot aquell procés. Grans defensors de la República florentina... tant ho van ser que se la van quedar per a ells i els seus amics, i van aplicar tots aquells conceptes propis dels banquers. No cal treure la grandesa del fet, donat que segons Maquiavel la fi justifica els mitjans.
Però avui, visitant el Palau Vecchio i passant per davant el palau dels Medici he recordat una història que ens va explicar la nostra guia de santa Maria dei Fiori, aquella amable jubilada de què ja us he parlat. Al Duomo hi ha el retrat d'un preuat guerrer que havia combatut heroicament una de les invasions a la ciutat. La gràcia és que prèviament, ell havia estat membre destacat d'un dels exèrcits atacants de Florència... Els Medici no van trigar a comprar, directament, els seus serveis.
Un record immortal, doncs, del pragmatisme. Però no hem de perdre mai l'idealisme de cercar millors horitzons que aquests, perquè malgrat tot en l'`epoca brillant dels Medici, dels 60.000 habitants de Florència només un miler tenien la condició de ciutadans, i d'aquests no tots tenien els mateixos drets, i encara menys podien remenar cireres. Una vegada més es demostra que la democràcia actual és el sistema polític que millor garanteix els drets de totes les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada