Represa

M'he trobat tres comentaris per revisar i penjar. De fet, és un que m'ha arribat tres vegades. Suposo que la persona que el va escriure estava molt atacada i va apretar més del compte el botó de "enviar". Però com que tenia tota la raó, l'he penjat i suposo que sortirà en el post anterior. Venia a dir, amb més bones paraules de les que mereixo, que fa molt -massa- que no actualitzo el blog. No tinc excusa. Les vacances d'estiu van ser un parèntesi que l'excés de feina després de la tornada ha prolongat. Es pot considerar això una depressió postvacacional cibernàutica????

Ha plogut molt des del 17 de juliol. Bé, en realitat ha plogut poquíssim (ara, precisament, en cau una de bona a Barcelona) però han passat moltes coses. Totes les coneixeu, i podeu intuir que en general m'han agradat força: Montilla candidat, Clos ministre, Hereu alcalde... Quin estiu!!!!

I jo, que torno al blog a les portes d'una campanya que veig molt oberta, però que els socialistes afrontem amb molta il·lusió: nosaltres volem tornar a governar per poder treballar per les persones; d'altres fa l'efecte que no veuen el moment de poder tornar a manar i entabanar-nos amb discursets patrioteros mentre van buidant els calaixos amb polítiques que de socials en tenen poc (no puc estar-me de comentar la proposta absurdíssima de rebaixar impostos als qui aprenguin idiomes). El company Antoni Castells ha explicat a tort i a dret fins a quin punt les idees de Mas són més aviat de bombero...

Acabo aquesta represa parlant de Xavier Garcia Albiol. Jo fa anys que el conec, pels seus plantejaments retrògrads i especialment homòfobs. Avui l'he vist per televisió agredint la gent que es manifestava contra la presència d'Acebes a Martorell. No sóc partidari d'anar retallant la llibertat d'expressió, sempre que es faci amb plantejaments educats i de respecte a l'opinió d'altres. Però tampoc sóc partidari de reivindicar la llibertat d'expressió a cops de puny. En Garcia Albiol, secretari d'organització del PP, no m'ha sorprès. És un gest més que afegiré als meus records, en l'apartat de despropòsits d'aquest senyor.

Tampoc em puc estar de fer notar la diferència entre la reacció fulminant del primer secretari del PSC, José Montilla, en saber que un membre de la JSC estava darrere la protesta de Martorell, i la reacció inexistent del PP en veure per televisió i a la portada d'El Periódico el que va fer un dels seus principals dirigents.