La veritat és que això de poder casar parelles fa molta il·lusió. En la primera boda gairebé em va caure una llagrimeta.
El que més em va sorprendre és la diversitat en les celebracions. No m'ho esperava. L'atzar va voler que la primera parella que vaig casar fossin dos nois, cosa que per motius obvis em va agradar molt. Vaig casar dues parelles homosexuals i quatre heterosexuals. I hi havia de tot. Dos joves molt joves, una parella que feia vint anys que vivien junts i que ara fan el pas, bodes multitudinàries, bodes més íntimes, bodes serioses, bodes molt festives... I això només el primer dia que caso.
La previsió és repetir l'experiència un cop al mes. Els meus col·legues em diuen que és una de les parts més maques i agraïdes de ser regidor. Me'ls crec!
Precisament aquest cap de setmana, la meva germana ha complert els 25 anys de casada. La Carme i l'Andreu ens van convidar a dinar per celebrar-ho. Espero que com a mínim alguna de les parelles que vaig casar dissabte arribi tan lluny com ells!!
4 comentaris:
Felicitats Guillem... espero que el dia que hagi de casar jo em vagi tan bé com a tu!
M'agrada el teu blog.
Salutacions!!
Blasfem!
MUY BIEN, PERO YO LO HICE ANTES QUE TÚ
Doncs a nosaltres suposo que també ens casaràs tu!. Ho farem el 15 de setembre i estàvem esperant de saber qui seria el nou regidor gracienc després de les darreres eleccions. Salutacions i fins aviat, que només falten dos mesos!!!
Mònica i Joan
mmaa@coac.cat
Publica un comentari a l'entrada