01 de maig 2006

Primer de maig

Darrerament, he sentit unes quantes vegades a dir que la celebració del Primer de Maig comença a estar desfasada. Algunes de les persones que m’ho han dit me les imagino dient el mateix, però en lloc de “desfasat”, fent servir algun altre adjectiu, com “demodè”, “poc fashion”, “out”... que sonen més fi, és clar.

Doncs, no, això de que “esclavisme” consisteix ara a aprofitar-se d’immigrants que no tenen papers i que són sistemàticament els treballadors sortim al carrer, no està passat de moda. Perquè en el món de l’empresa encara massa sovint està de moda exigir molt als treballadors i pagar-los poc. S’han renovat, això sí, les modalitats i les etiquetes. Així, el que abans anomenàvem, genèricament, “putejar”, ara es diu “mobbing”, i està perseguit per la llei –tot i que encara queda molt per fer; el que abans es deia explotats; tampoc no ha canviat la tendència irrefrenable d’alguns caps a assetjar sexualment subordinats o subordinades; encara hi ha massa poques dones que manin o puguin ascendir en les seves empreses...

Mentre tot això no canviï, la manifestació del Primer de Maig no deixarà d’estar “de moda”. Per això hi assisteixo cada any, en companyia dels meus amics ugetistes, amb qui em podeu veure a la foto.


Ha estat un dia excel·lent, ple de companys i companyes que feiem pinya al voltant de les banderes del nostres partits i dels sindicats. La participació ha estat elevada en les nostres files, si prenem com referència el darrer any. Vull destacar la presència dels companys i companyes de l’agrupació de Gràcia: la Neus, la Concepció, el Josep, el Lluís, la Sònia, el Carles i sobre tot una companya de 90 anys que ens animava a continuar participant en el Primer de maig. També vull felicitar als companys de les Joventuts Socialistes i de l’AJEC, que eren molt presents i amb moltes ganes. Als que ja passem dels 40 ens agrada veure la força de la gent que puja.

He aprofitat per parlar amb persones amb qui normalment no ens trobem, i vet aquí que parlant amb el Jordi Pedret hem quedat que ens intercanviem links dels nostres blogs. També he trobat companys del Baix Llobregat com la Belén Garcia, l’Oscar Saldaña, Miguel Ángel Escobar i, com no, el Pepe Álvarez, de qui també aprofito per publicitar el seu blog. Cada vegada en som més!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Com diu el Joan Ferran al seu blog "Mientras haya precariedad laboral, mientras haya cualquier tipo de injusticia, mientras alguien explote a otro alguien, mientras el sistema se base en la opresión de una clase por otra y en la destrucción de globo con fines perversos y crematisticos habrá razones suficientes para denostar el capitalismo y luchar todos los dias... y también los 1º de mayo."

Anònim ha dit...

I que me'n dius dels Joves Mileuristes? Que estem obligats a entendre l'estabilitat laboral com anar lligant contractes temporals un rera l'altre?
Qué quan vols emanciparte et demanen estabilitat laboral (en aquest cas llavors no val haver tingut durant 4 anys de forma continuada contractes temporals)?
Les regles de joc han de ser per tots iguals i a més a més socialment justes.
Malauradament, L'1 de Maig segueix sent vigent com a acte reinividicatiu de la comunitat treballadora!.

Anònim ha dit...

Hola Guillem.
Ens has de parlar de com està la possibilitat de vot per als immigrants (extracomunitaris, clar!) a les eleccions municipals. El PSC hi està d'acord?
Fa tant anys que ho sentim i res de res.
Què en penses? Com s'hauria de fer?
Quines repercussions tindria? Quines serien les limitacions? Què en diu l'Estatut que es votarà al juny? (en diu res? o només tenim drets i deures els catalans)
Salut.
Al maig cada dia un raig i al juny la falç al puny.

Anònim ha dit...

Em fa gràcia el que es diu en un comentari anterior referent a un escrit del Joan Ferran. És una mica cínic que un dirigent del partit que va establir els contractes escombraria (que no va ser el PP, malgrat el que molts pensin), o que va intentar colar el PEJ (Plan de Empleo Juvenil) que, Guillem, deus recordar bé, i que va suposar una rebelió juvenil a finals dels 80 igual a la que hem viscut derrerament a França.
Curiós tot plegat.