Acabo de veure la meva sèrie predilecta de la televisió actual. Es tracta de House, una sèrie de tantes que va de metges però en un to una mica diferent.
Si hagués de buscar paraules per definir el personatge que la protagonitza diria sincer, cínic, honest, cabró insuportable i potser algunes “lindezas más”. Després d’unes quantes setmanes d’emissió, no sé encara què m’agrada més, si el procès d’investigació de la malaltia de cada pacient o la construcció del personatge.
Malgrat tot, té un defecte –que per a mi no li resta qualitat. Resulta poc creïble veure metges que, a la mínima, van a casa del pacient personalment, i de tres en tres, a investigar quina vida fa i amb quines substàncies pot estar en contacte. Potser als Estats Units, i pagant una burrada, ho fan. Em poso les mans al cap només de pensar en quin dèficit tindria la nostra seguretat social si haguèssim de pagar metges que, més enllà d’atendre els pacients cinc o deu minuts, haguessin de passar per casa seva a comprovar si l’aigua de la seva aixeta té massa clor o massa pocs minerals...
En qualsevol cas us la vull recomanar, penso que cal una reflexió sobre la sinceritat i les seves consequències o els límits de la mateixa. Si us agrada patir una mica, no ho dubteu: és la vostra sèrie.
1 comentari:
Hola Guillem
Ja veig que aquest mes d'abril és el mes de la consolidació del teu blog. Ànim i bon viatge. Ah. I gràcies per la citació.
Publica un comentari a l'entrada