Amb l'arribada de la primavera, Gràcia s'omple de turistes. Aquesta època resulta idònia per fer una malesa, una entremaliadura de nen petit si voleu, però que m'encanta. Es tracta de posar-se a mirar cap a qualsevol edifici d'algun carrer concorregut de la Vila, encara que no tingui gaire interès... Aviat comprovareu com els forasters es posen a mirar-lo com vosaltres, i potser fins i tot fan alguna foto. És clar... estrangers com són, nouvinguts, ignorants de la Vila al capdavall, pensen que per mirar cap allà, com fa un autòcton, copsen millor l'esperit de Gràcia. És l'anomenat efecte borrego, fruit en part de la ignòrància, en part de la candidesa...
A banda de confessar-vos aquesta debilitat meva, no puc tancar aquest post sense saludar la presència de nous blogaires de la política gracienca que han aparegut a la xarxa des que, fa quinze dies, aquest blog Roig i Gracienc que llegiu va començar a caminar. Benvinguts, doncs, Ricard Martínez i Xavier Florensa. De ben segur que aquesta eina de comunicació serà un bon mitjà per a aportar als ciutadans les nostres idees sobre Gràcia i Barcelona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada