Els ponents van ser de luxe: obria l’acte l’Alcalde de Barcelona Joan Clos situat en un discurs amb què agraia l’esforç realitzat pels diferents governs tant de Catalunya com d’Espanya. Però a més demanava incrementar els recursos destinats als més febles, és a dir més diners per als qui més en necessiten. La Vicepresidenta del Partit el va seguir i amb un toc humà, com només la Manuela sap donar, ens va fer sentir a tots com responsables d’allò que ells han treballat i que ella es va esforçar per explicar-nos. Us vull confesar que la Manuela em va fer vibrar, i encara que la distància que ens separava d’ella a les 50 persones que vam anar de Gràcia era important, la proximitat va ser molt gran.
No voldria deixar de destacar l’ovació al meu amic Miquel Iceta i al company Alfredo Perez Rubalcaba -que us voldria confessar que té molts simpatitzants a l’agrupació de Gràcia. Les intervencions dels tres darrers ponents, els companys Pepe Montilla, Pasqual Maragall i José Luís Rodríguez Zapatero van girar al voltant de tres idees bàsiques l’Estatut, la treva d’ETA i la millora encara més clara que ens espera els propers anys amb els governs d’esquerres.
De l’aventura de l’Estatut us voldria dir que realment m’agradaria molt que els companys d’ERC li acabessin donant suport, i no sols perquè el 85% del text està pactat conjuntament amb ells, sinó perquè amb ells vam començar una aventura i amb ells hauríem d’acabar, espero que les seves reflexions vagin en el mateix sentit que les nostres i poguem fer pinya en aquest moment com en tants d’altres.
Sobre la treva d’ETA les paraules no poden definir allò que només els sentiments expressen de forma correcta, però us voldria dir que em va impressionar la força amb què tots recordem la figura del company Ernest Lluch i la importància que una terra trobi el camí de la Pau per poder resoldre els problemes que, com ells, tots haurem d’afrontar en un futur que segur que compartirem.
De cara al futur, em va donar ànims veure que els tres coincidien a considerar que encara serà millor aquests propers anys i podrem donar resposta a les necessitats plantejades pels col·lectius més desafavorits, com totes aquelles persones que per un motiu o un altre necessiten d’ajuda per poder afrontar la seva vida, sense cap dubte només l’esquerra té la voluntat per afrontar aquests reptes de forma decidida.
Traslladar-vos tot el que va passar ahir és difícil, però jo voldria destacar una cosa del grup de persones que vam anar de l’agrupació de Gràcia... Hi havia diferents generacions representades en la nostra delegació i tot, tant les persones de 20 anys com les de 80, es van engrescar. Perquè després diguin que la gent passa de la política!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada