Us vull destacar que, més enllà de la importància política de l’assemblea, aquesta va tenir un gran component emotiu. Aquest matí parlàvem amb l’Albert Musons, que en els dues anteriors eleccions havia estat el candidat de Gràcia i ara em dóna el seu suport, i fèiem broma dient que els titulars de la premsa haurien de dir alguna cosa així com “L’agrupació del PSC de Gràcia, a punt de quedar inundada en plena assemblea, de tanta plorera”.
Tots els discursos van ser molt emotius. El de l’Albert, el meu –que em va costar d’acabar-, el d’alguns assistents que van donar suport a la candidatura... Tot plegat va ser molt emocionant. Un dia que no oblidaré, us ho asseguro.
Ahir a l’agrupació tothom confiava que aquesta unitat, aquesta relació que hem anat teixint mentre treballàvem pel nostre districte es traduirà ben aviat en bones notícies per al PSC de Gràcia... però d’això ja en parlarem d’aquí a alguns dies.
3 comentaris:
Molta sort, Guillem. 112 persones!!. Uf. Barcelona és una alatra dimensió
Hola Guillem, pel teu bloc, que m'agrada seguir, he vist el manifest electoral. Mirar lluny, treballar a prop. Just! Des de la proximitat del dia a dia dels ciutadans i ciutadanes,i amb bases i ambició pel futur. I necessitem gent que miri més enllà i més a prop del que a simple vista es veu en la finestra. Com l'alcalde.
Endavant i petons.
mucha suerte en tu andadura... ojalá lo consigas, porque será garantía de inteligencia y buen hacer... un besazo!!!
Publica un comentari a l'entrada