Aquest matí estic ben baldat, després de córrer ahir amunt i avall durant tot el dia. Val a dir, però, que m'ho vaig passar tan bé com cada Sant Medir. La passejada amb l'alcalde des del carrer escorial fins al pla de Salmerón (tot Sant Salvador i Nil Fabra saludant romeus) va ser d'allò més divertit. Per no parlar, és clar, de la pluja de caramels que -amb més o menys mala bava- ens va caure a la tribuna d'autoritats. En teniu una bona mostra en aquesta imatge: la consellera Maria Cinta Llasat i jo mateix intentant sobreviure a un atac...
I en una imatge més conciliadora, aquí em teniu al costat de la Isabel Sanagustín, la presidenta de la Federació de Colles, en un moment d'alto-el-foc...
Aquest matí ja he vist els equips de neteja treballant de valent per netejar els carrers. Esborraran les empremtes d'un gran Sant Medir, celebrat en dissabte, que sempre és un al·licient. L'any vinent, més!
1 comentari:
Fa ja uns anys vaig deixar a la meva dona escollir el barri on viuriem plegats. Ella era de Girona i ja que "baixava" a Barcelona em semblava de rebut que fos ella qui decidís on viure. De seguida em va dir "Gràcia". Jo no en sabia gaire del barri, només alguna cosa per les festes de l'agost, i vaig decidir acceptar no sense un cert escepticisme. Avui ho tinc clar: va ser la millor decissió que podiem pendre. L'animació de la vida al barri és impressionant. I... "para muestra, un boton": San Medir va ser la primera festa del barri que varem viure, des d'aleshores no ens en perdem ni una!!!
Publica un comentari a l'entrada