18 de febrer 2007

Cavalls de Troia

En el consell nacional d’ahir, el nostre primer secretari i president de la Generalitat, José Montilla, va afirmar que el PP està utilitzant quatre cavalls de Troia per minar el govern de Zapatero. Hi estic plenament d’acord, i penso que cal denunciar clarament cadascun d’aquest quatre flancs per on vol atacar el PP, a costa de l’estabilitat del Govern:

- Ús partidista del poder judicial.
- Ús partidista del trencament del procés de pau a Euskadi
- Ús partidista de polèmiques artificials sobre l’Estatut
- Ús partidista de les seves pròpies mentides sobre l’11-M

Posats a parlar de cavalls de Troia, també CiU ha fet ús d’aquesta expressió aquesta setmana. Diuen que el conseller Ernest Maragall és un cavall de Troia per als nacionalistes al govern.

Jo, sincerament, penso que el cavall de Troia del nacionalisme és CiU. Els convers no estan defensant el govern català en un moment en què la dreta espanyola l’està atacant vilment.

Quina actitud pot ser més espanyolista que la de CiU, fent-li el joc al PP contínuament, per activa o per passiva? El PP vol que CiU arremeti contra Montilla, i contra el seu govern, i contra Zapatero. Al PP li convè que CiU es queixi del desplegament de l’Estatut i vulgui recórrer lleis estatals per defensar competències –suposadament- encara que això vagi en detriment dels ciutadans. És el que passa amb la llei de Promoció de l’Autonomia Personal, per exemple

Al PP li convé que CiU pensi en Catalunya (el concepte abstracte i autocomplaent de Catalunya com a nació) i s’oblidi dels catalans (el concepte de Catalunya com a poble format per persones). I CiU està fent exactament això. En nom de Catalunya oblida els catalans, de manera que el seu patriotisme no passa de ser patrioterisme de pa sucat amb oli.

CiU i PP, amics per sempre...

1 comentari:

marguita ha dit...

Ai, ai, ai!

Polítics, pirates informàtics, tothom parla dels Cavalls de Troia. Home, llegiu una miqueta més de mitologia grega i sigueu més originals, més creatius, oh vosaltres, polítics insignes de la nostra terra.

Podríeu dir als de CIU que vagin amb compte amb els sondejos, no es trobin amb l'enigma de l'Esfinx i pringuin, que no s'exaltin massa i s'identifiquin amb el Prometeu dels catalans, perquè els Déus de l'Olimp els castigaran, o el més genial de tots: aneu amb compte com mireu al nostre gargònic president, no sigui que converteixi en pedra les envejoses i insultants mirades que li profesa l'oposició! (en honor a la meva admirada Medusa)
En fi! Aquesta Dafne surt corrents. Records