16 de febrer 2007

Ridiculitzar els polítics

Ahir al vespre vaig veure un programa de televisió en què es feia una tertúlia entre diputats de tots els grups parlamentaris.

En un moment del debat, el moderador feia notar: "Hem entrevistat 50 persones pel carrer perquè ens diguin quines són les seves preocupacions, i ningú ens ha parlat ni del desplegament de l'Estatut ni del Tribunal Constitucional". Meravellós. La pregunta que em va venir al cap és obvia: si a la gent no li interessa el tema, per què un periodista convida sis diputats i els fa parlar del tema una o dues hores?

Al cap d'una estona, un gran test per saber si els polítics coneixen la vida quotidiana:
-Quant val un litre de gasoil? Jo, sincerament, hauria respost que al meu cotxe poso benzina, i prou pena tinc pagant el que em toca com per mirar quant li costa el carburant a d'altres.
-Quantes parelles homosexuals s'han casat? La veritat, això és la meva vida quotidiana, però no en tinc ni idea. Ens hem casat el Pep i jo, i conec alguns amics i amigues, però tinc altra feina millor que anar comptant qui es casa i qui no. Per cert, quantes d'heterosexuals s'han casat???
-Quantes parelles homosexuals han adoptat? Quina fixació! I per què no preguntes quantes heterosexuals? I quantes amb un dels cònjuges miops? D'això parla la gent a l'hora de sopar?
-Quina és l'arrel quadrada de 16? I l'arrel cúbica de 27? Vaig decidir fer zàpping.

Una mica més tard, després d'una estona de canvis de canal, em trobo els sis pobres diputats amb un nas de pallasso posat.

Em pregunto si aquest mateix periodista seria capaç de posar en la mateixa situació sis catedràtics de dret constitucional. Si convida els directors de La Caixa, el BBVA, Caixa de Catalunya i Banc de Sabadell els posarà en la mateixa situació? I per què no fa el mateix en un debat sobre economia amb els presidents de Gas Natural, Endesa i Telefónica, posem per cas?

Sincerament, està molt bé que s'exigeixi als polítics més proximitat amb la ciutadania, però aquest tipus de muntatges dubto que hi contribueixin gens. La distància entre polítics i ciutadans també té a veure amb determinades maneres d'entendre el periodisme, i potser alguns professionals s'ho haurien de fer mirar.

1 comentari:

Carles ha dit...

En Ferran Monegal té un programa a Barcelona televisió on des d’uns ulls de periodista es parla del periodisme. Moltes vegades parla d’autòpsies periodístiques, de mala praxis periodística, etc...El programa em fa adonar que malgrat tot segueixen existint periodistes que tenen com a objectiu intentar transmetre la informació amb la màxima objectivitat possible.
Ahir, vaig llegir en un diari que s’havia suspès el concurs de televisió "La casa de tu vida", font inqüestionable de personatges que sotmeten una part del periodisme a fer coses com les que vas veure ahir a la tele. El motiu de la retirada del programa era per baixa audiència.
Per mi, és una bona senyal, perquè crec entendre que la gent se n’ha atipat i n’està farta d’aquest tipus de periodisme...

Salut
crls