20 d’abril 2007

Saló del Còmic

Avui he trobat una petita treva enmig de la voràgine d'aquests dies, i m'he pogut escapar amb el Pep al Saló del Còmic. Ja sabeu que aquest món m'agrada molt, i que tinc una bona col·lecció que creix de mica en mica, malgrat les limitacions del nostre pis...

El cas és que aquí em teniu, al costat d'un dels meus superherois preferits, Spiderman...




I aquí, fent de Spiderman gràcies a la PlayStation3. Dues de les meves grans aficions, juntes! La definició de les imatges que està aconseguint la tecnologia m'al·lucina cada vegada més...


La mala notícia és que no he trobat el número 8 de Los Vengadores, que es va publicar a finals dels anys 60. Em feia il·lusió tenir-lo, però avui no hi ha hagut sort. M'hauré d'escapar algun dia al mercat de Sant Antoni, però em temo que haurà de ser després de la campanya.
(PER CERT... No us perdeu l'article "El cómic i la política" de l'amic Antoni Gutiérrez-Rubí que trobareu en aquest link!!!!!!)

3 comentaris:

Consol Prados Martínez ha dit...

Hola Guillem,
ara que et veig amb els comics i jugant a la play, m'has fet pensar en alguns articles que he llegit darrerament sobre la generació X. Però no es posaven d'acord en relació a les dates de naixament d'aquesta generació, que coincideix bastant amb el baby boom al nostre país. I recordo que quan eren més joves, allà a mitjans dels 80 se'ns nomenava així i recordo que em fa fer bastant riure pel que fa a la x com a incógnita.
Per cert, quedes guapíssim en la foto de fons d'escriptori.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Bon dia! Potser t'interessarà aquest article que he escrit sobre "Còmic i política"
http://www.gutierrez-rubi.es/?p=141
Endavant amb la campanya! Ànims! Estàs guapetón en el fons de pantalla :-)

Anònim ha dit...

Et mola l'Spiderman? Osti, sempre he pensat que era com el Zipi i Zape del còmic internacional, un producte de segona fila al costat d'altres superherois com Mortadelo y Filemón.

A la meva classe érem del Daredevil i del Silver Surfer (l'Spiderman era massa naïf).

Però vaja, tot són gustos...