Nova etapa, només a www.guillemespriu.cat

Avui el Roig i Gracienc engega una nova etapa. A partir d'ara, les actualitzacions les trobareu només a http://www.guillemespriu.cat/!!

Us demano, doncs, que a partir quan volgueu visitar el web personal de Guillem Espriu, mireu el http://www.guillemespriu.cat/, i que us assegureu de canviar l'adreça en els vostres favorits, i les llistes de links dels vostres blogs i webs...

Ens retrobem a http://www.guillemespriu.cat/!

Los pilares de la Tierra

Aquests dies faig la segona part de les vacances. Estic descansant molt, i aprofitant per llegir alguna cosa que no tingui res a veure amb la feina. Aquest estiu, toca Los pilares de la Tierra. De moment, porto més de cent planes i m’està agradant molt com situa la vida en l’edat mitjana. És la història d’un paleta que viatja amb tota la familia durant l’edat mitjana, amb el somni de construir una catedral.

Pinta molt bé, ja us explicaré més coses. Ara vaig a seguir llegint!

Zeus és gracienc

Zeus, recent tret del carrer
Originally uploaded by guillemespriu

Aquest és el Zeus, el gatet de la meva sogra. Durant el pregó de la festa major, la Irene Güell em va demanar si coneixia algú que volgués un gatet molt maco que hi havia abandonat en un solar de Vallcarca. Ella el va trobar, però no se'n podia fer càrrec.

Dos dies abans, la Dolors ens havia tornat l'Ulisses i l'Aquil·les, que van passar quinze dies de colònies a ca la iaia mentre nosaltres feiem vacances. Li va costar molt tornar-los. Jo crec que els volia segrestar.

Total, que de seguida vaig veure que el gatet abandonat podia trobar llar. La Dolors no va dubtar gaire. Va anar a veure el gatet, i de seguida se'l va endur al veterinari per treure-li puces i portar-lo a casa.

El pregó de la Festa Major, doncs, va salvar la vida del Zeus. Tot i que viu a Horta, podem afirmar que Zeus és gracienc, i li deu la vida a la Festa Major.

Per cert, després de la desparasitació i una bona dutxa, el Zeus va quedar així:

El que importa de les festes

Aquest matí la Cadena COPE s'ha interessat per les festes de Gràcia. Per això han entrevistat Jorge Fernández Díaz, del PP. Han parlat dels carrers guarnits? No. De les activitats que organitzen els veïns i veïnes amb tant d'esforç? No. Dels sorolls de què es queixa una part dels veïns? No. De la neteja dels carrers després de les nits de festa? No. Del transport públic? Tampoc.

Han parlat de la trama de terrorisme etarra que, segons ells emparada per ERC, es mou per la Festa Major de Gràcia. Això és el que importa de la festa, segons el PP i la COPE. No tinc paraules.

Podeu sentir el moment àlgid de l'entrevista fent clic aquí.

De tot, i bo

Aquests dies intento combinar com puc el càrrec de regidor amb el càrrec de veí de Gràcia que vol gaudir la festa. Malauradament, hi ha estones en què no són compatibles, i la Festa es viu diferent. Ni millor, ni pitjor, no us penseu. Ara, per exemple, pateixo més quan plou, com ahir. M'hauria sabut molt greu que els Castellers de la Vila de Gràcia no haguessin pugut fer, per exemple, això que avui veiem al Transversal:



Com que en el bloc personal m'agrada més parlar de les bones estones que no pas dels moments complicats, us diré que ahir a la nit vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure el concert d'una orquestra de joves parisencs a Santa Maria de Gràcia. A destacar dues coses. Primera, que l'església estava ben plena i que l'orquestra sonava bé. Ara us explicaria que van tocar la banda sonora de La Guerra de las Galaxias, i que em va recordar quan vaig anar a l'estrena... Però és clar, després hi ha qui diu que m'enrotllo i que sóc com un Abuelo Cebolleta.

Per tant, passo a la segona cosa que volia destacar: mossèn Jaume, sempre obert a col·laborar amb la Festa, ha aconseguit que Santa Maria es vagi consolidant com a escenari de concerts durant aquests dies d'agost. Se li ha de reconéixer l'esforç per compaginar l'horari de les misses i l'activitat de la parròquia amb el ritme de la Festa Major.

Dissabte a la nit, vaig assistir al sopar de l'Aplec del Cargol (gràcies per aquest davantal de cuina tan divertit que ens vàreu regalar), i després al concert que es feia a Sant Felip Neri (hem de dedicar als monjos exactament els mateixos elogis que a mossèn Jaume): Francesc Borrull i Laura Simó interpretant Serrat. Vaig arribar tard, però és igual: la pell, de gallina, i malgrat l'afonia que m'amenaça durant tota la festa vaig afegir-me a cantar "Paraules d'amor" al final del concert, tal com la Laura Simó va demanar al públic.

Sortint d'aquest concert, camí de casa, vaig passar per Torrent de l'Olla. Impressionant la gentada que hi havia. La tasca de Mossos i Guàrdia Urbana per gestionar tota aquesta gent sense incidents greus -com a mínim fins ara, i toco fusta- és digna d'elogi.

Us recordo que per seguir el pols de la Festa teniu a la columna de la dreta alguns links a mitjans digitals que us permetran veure el que s'hi cou. Destaco que són mitjans graciencs, perquè està clar que gràcies a la seva proximitat, són els que coneixen millor la festa, els que millor saben el que costa fer un guarnit, els que millor saben el que costa organitzar tot plegat i els que millor saben que sobre les Festes de Gràcia es poden explicar moltes coses, i no només dolentes.

I, per acabar, no puc evitar penjar-vos el vídeo amb el sarau organitzat per la banda Lustige Klique pels carrers de la Vila. Això era a la tarda, però jo els vaig veure de nit, igual de marxosos, tocant a la Virreina amb tot de gent que seguia ballant. Us el poso perquè sé que el ball al balcó del Districte és una de les imatges del youtube més comentades d'aquesta festa, què hi farem...

Dia de Festa

Ahir vaig anar a dormir a les tres de la matinada. La passejada pels carrers que s'estan muntant és una de les que més m'agrada de la Festa. Els veïns i veïnes estaven treballant de valent, com és habitual, per tenir-ho tot ben enllestit per a aquest matí. Com que molts no haureu pogut anar encara, m'estalviaré de dotar detalls sobre els guarnits... Tindrem temps de parlar-ne durant els propers dies!

Sobre el pregó d'ahir, trobareu força articles a la premsa. Per exemple, a La Vanguardia, que a més hi ha penjat un vídeo. A El Periódico i a El País també trobareu una crònica.

Si mireu El Punt, a més de trobar la notícia, trobareu l'entrevista que em van fer fa poc per publicar-la coincidint amb l'inici de la festa. Sou uns quants els qui ja m'heu comentat que he quedat molt bé a la foto, de manera que caldrà felicitar la fotògrafa, Rita Lamsdorff!

I, és clar, als mitjans graciencs. No us perdeu el Transversal ni La Tortuga. Ni les declaracions de l'alcalde, Jordi Hereu, a Ràdio Gràcia!

En fi, seguirem en contacte, per via virtual o pels carrers de la Vila!

Comença la Festa, amb Josep Maria Álvarez

Avui és el dia. Aquesta tarda, el secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, pronunciarà el pregó que obrirà la Festa Major de Gràcia. Tinc ganes de veure què ens explica. Aquest veí de Gràcia té un perfil força diferent a la línia més habitual dels pregoners, més decantada cap al món de la cultura. Però segur que molts graciencs i gracienques li devem algunes millores en la situació laboral. Al llarg de la seva trajectòria com a líder sindical no han estat poques les mesures que ha impulsat per mirar de donar més cobertura als treballadors i treballadores, o per evitar les retallades de drets que s'han volgut fer en alguns moments.

I segur que ens explica que no tot són flors i violes: ell mateix denuncia sovint que els sous continuen sent massa baixos -especialment per als joves-, i que l'accés a l'habitatge és més que complicat per a molta gent. Serà un pregó diferent, i per això ja tinc ganes d'escoltar-lo. Per anar fent boca, podeu mirar l'entrevista que li fan avui a El Punt. Diari que, per cert, també publica una entrevista al president de la Federació Festa Major, Ricard Estruch.

Aquesta nit, molts veïns i veïnes estareu enfeinats acabant de guarnir els carrers. Avui el dia ha començat assolellat. Espero que aguanti, i que el bon temps duri perquè poguem admirar els resultats de tant d'esforç. Ens veiem durant aquests dies pels carrers de la Vila!

La grandeur

Aquests dies estic fent una visita als egos descomunals d’algunes de les persones que han marcat els destins de França. Amb Lluis XIV, és clar, al capdavant (en parlaré en un post dedicat a Versailles) . I amb Napoleo seguint-lo d'aprop: l’immens mausoleu que es va fer n’és una bona mostra. A terra, els noms de les seves grans batalles (sense Waterloo, és clar) encerclen la gran urna on hi ha les seves restes. A la vista del vestit que hi ha exposat, no calia tant marbre per encabir algú tan petit. Potser hi van haver de ficar el seu ego. En aquesta línia, no tenen desperdici les seves estàtues caracteritzat com a Cèsar.

Una altra mostra de monument funerari de proporcions descomunals és el Panteó. Aquí, però, hi ha persones com Pierre i Marie Curie, que són honorats com cal. I Rousseau, autor de la frase que veieu aquí sota:

“L’ordre social no pas de la natura: està fundat en convencions”. No hi puc estar més d’acord. Segurament, sense el seu Contracte Social no seríem on som...

Ara bé, encara no he trobat enlloc una explicació sobre el criteri per enterrar al Panteó aquests “grans homes” (i grans dones!). Hi ha Voltaire, Rousseau, Dumas, Zola, Victor Hugo, els Curie... Però hi trobo a faltar, per exemple, Jean-Jacques Cousteau, Marcel Proust, Pasteur. I fins i tot De Gaulle i Miterrand. Serà un dels temes per investigar una mica quan torni a Barcelona.

I parlant de grans homes, val a dir que em sobta l’escassa presència del cardenal Richelieu en monuments, pintures i escultures. Ell, que tant va remenar les cireres a la cort francesa de Lluís XIII i XIV! Per sort a Versalles avui he trobat el seu retrat més conegut:

Protagonistes, els peus

Aquests són els nostres peus, reposant als Jardins de Luxemburg dimarts a la tarda. El Pep està imposant un ritme de caminades que fins i tot a mi m’està deixant exhaust. La part positiva és que quan torni estaré plenament entrenat per a les festes de Gràcia. Per tant, aneu-vos preparant.

Un dels grans moments d’aquestes caminades parisenques ha estat quan ens hem trobat que l’Orangerie no obria fins les 12’30. Eren les 10’45 i com que fa dies que miro de lluny la torre Eiffel, amb ganes d’apropar-m’hi, doncs hi hem anat... passant per l’esplanada dels Invàlids, la tomba de Napoleó i fent tot el camp de Mart. Tornada, per la vora del Sena. A les 12’45 entràvem a l’Orangerie. He recordat aquells temps en què feia la Matagalls-Montserrat.

Ja al vespre, a l’habitació de l’hotel hem aprofitat per mirar la tele. El canal internacional de TVE ens ha permès informar-nos dels problemes que hi ha a Renfe i El Prat. Dos clàssics des d’abans que governèssim els socialistes. El Pep ha rebut a l’Orangerie la notícia que CiU i PP ja li han buscat feina per dilluns, quan torna a la feina. Hi ha compareixences al Parlament. És curiós CiU i PP tinguin pressa a convocar la Diputació Permanent perquè els consellers expliquin que estem així per culpa del que no van fer quan governaven. Però si ho volen, s’haurà de fer, és clar...

Arribada a París

Ahir vaig veure París per primera vegada. En tenia ganes, després que tothom me’n parlés molt i molt bé. El Pep, que ja em coneix, va preparar-me un primer dia tranquil, i em va portar a veure coses que saben que m’impacten. Com que va trobar un hotel per Internet gairebé a meitat de preu al costat del Palais Royal, el primer que em va portar a veure és això, el Palau que va pertànyer al Cardenal Richelieu. Em vaig quedar ben bocabadat. Per a què feien servir tant d’espai? No m’ho explico.

Segona parada, el Louvre i les seves piràmides de vidre. Entre la calor i les dimensions de tot plegat, em vaig començar a marejar. Per recuperar-nos, passejada a l’ombra a la vora del Sena. No me l’imaginava tan ample, la veritat. Vaig seguir impressionant-me. I després, Notre-Dame. Des d’aquí vaig trucar a la família per dir-los que havia arribat, que estava bé, i de passada fer-los dentetes.

I d’un edifici medieval, a un de ben actual: el centre d’art George Pompidou. El Pep estava entestat a ensenyar-me els teulats de París al capvespre, i finalment vaig entendre perquè. La imatge des del Pompidou és espectacular. Per primer cop vaig veure la Torre Eiffel, que també em va impressionar com sobresurt per damunt de tots els edificis, i el Sagrat Cor. I totes les teulades de pissarra. Em va semblar que li dónen a la ciutat una personalitat molt pròpia, molt marcada. Com que l’entrada ahir era gratis, ens vam limitar a mirar alguns Dalís del Pompidou, i ja ho completarem un altre dia.

Després de tot això, cap a l’hotel... Però abans d’anar a sopar, encara vàrem fer un tomb per la place Vendome, amb tot de botigues amb uns preus desorbitats als aparadors.

No es oro todo lo que reluce

Fins aquí la cara. Però no us creieu que no vaig trobar pegues! El metro de París és, tal com m’havien dit, molt ràpid i eficaç, i hi ha parades a cada tres passes. Ara, no hi ha pràcticament ascensors, està tot ple d’escales, a la gent gran li costa molt agafar-lo i per a les persones que van en cadira de rodes simplement és impossible accedir-hi. A més, els vagons són vells, sorollosos i sense aire condicionat. La xarxa de metro de Barcelona encara no té la freqüència de pas de la de París, cert. Ni la cobertura, cert. I té mancances, cert. Però la gran aposta dels darrers anys ha estat precisament l’accessibilitat i la millora dels trens. Exactament el que trobo a faltar ara que sóc a París. Estic convençut que moltes persones ho han agraït. De vegades no ens adonem del que tenim...

Apagada a Barcelona, cabreig elèctric

A casa hem tingut sort i no ens hem quedat sense llum. Al contrari del que li ha passat a la Marga, que ha perdut tot el que tenia al congelador i part de la roba que li va quedar atrapada a la rentadora. O als propietaris de la bacallaneria Ros, que han pogut conservar el gènero posant-lo dins la càmera frigorífica que no han obert fins fa un parell d'hores, quan els ha tornat la llum. Els nois del restaurant El Dorado han hagut de llençar tot el que hi havia als congeladors...

Us semblarà una crònica molt parcial i incompleta. És la informació de primera mà que he pogut recopilar parlant amb alguna gent del barri per telèfon, mentre tornava a Barcelona: els dies de descans -crec que merescuts- que havíem de passar amb la família al Pirineu han quedat en no-res quan hem vist la magnitud del que passava a Barcelona, i a Gràcia en particular. Demà espero poder tenir una visió més àmplia visitant els comerços i les entitats més afectades per l'apagada.

Que no m'hagi afectat directament l'apagada no treu que el sentiment que em quedi al cos sigui el del títol d'aquest post: cabreig. Com us he dit, jo no he perdut res a causa de l'apagada, però si fos el cas no dubtaria ni un instant a reclamar. Al web de l'Ajuntament de Barcelona trobareu un apartat sobre COM PRESENTAR RECLAMACIONS PEL TALL DEL SUBMINISTRAMENT. Les opcions són diverses, i van des de la reclamació directa a la companyia, a la reclamació via Ajuntament, Generalitat o associacions de consumidors. En el cas de comerciants, penseu que res tan cert com que la unió fa la força, i vehicular la reclamació mitjançant les associacions pot ser una bona opció.

I al mateix web trobareu informació sobre tot el que està fent l'Ajuntament per reduir al mínim possible l'impacte que una incidència d'aquest tipus té sobre una ciutat com la nostra. El subministrament als Mercats Municipals i a la xarxa viària (semàfors) són dos dels aspectes més evidents que l'apagada ha tingut per al Consistori.

De profesión, mediador

Avui La Vanguardia publica l'entrevista que aquesta setmana m'ha fet el periodista Ramon Suñé. Trobo que ha encertat a l'hora de reflectir les línies de treball principals de cara als propers quatre anys, així com els temes clau a l'hora de definir la política que haurem de fer des de l'Ajuntament i la regidoria. Us la reprodueixo aquí sota:

EL NUEVO CONCEJAL DE GRÀCIA ASUME QUE SU MAYOR RETO SERÁ ASEGURAR LA CONVIVENCIA
RAMON SUÑÉ - BARCELONA - 15/07/2007

La situación continúa siendo hoy casi la misma que hace cuatro, cuando el republicano Ricard Martínez se convirtió en concejal de Gràcia. Su sucesor en el cargo, el socialista Guillem Espriu, también cree que "la convivencia es el gran reto de la vila", un reto de grandes dimensiones dadas las características de este núcleo histórico con una personalidad tan definida y a la vez tan amenazada.

"Los problemas de convivencia no son fáciles de resolver en una concentración de 80.000 personas, con un tejido urbano muy denso y gran concentración de locales de pública concurrencia", señala Espriu. No obstante, por complicado que resulte, es muy consciente de que su misión en los próximos cuatro años será la de "buscar equilibrios" en el barrio que mejor ejemplifica el choque frontal de intereses entre quienes quieren dormir y los que no tienen prisa por conciliar el sueño. "En este sentido - añade- el trabajo de colectivos como el de la Guardia Urbana y los Mossos será muy relevante, y la figura del mediador adquirirá gran importancia".

Su experiencia humana - aquí se crió, estudió, trabaja y vive con su marido - y política - seis años como consejero de grupo socialista y cinco como portavoz del PSC en Gràcia- hacían de Espriu el único candidato para ocupar el cargo, sobre todo tras la espantada de ERC. Su primera prueba de fuego como concejal del distrito la pasará dentro de un mes.

La fiesta mayor se presenta esta vez con la lección bien aprendida del año pasado - "teniendo en cuenta la enorme presión a la que estábamos sometidos el resultado fue positivo", afirma Espriu- y con un dispositivo de seguridad y limpieza muy similar. "Gràcia - prosigue el nuevo concejal- no necesita más promoción. Lo que hay que hacer es primar la calidad y, en el caso de la fiesta mayor, promover las actividades diurnas y abrir el juego a la gente del barrio. Quiero que la fiesta sea expresión del conjunto del vecindario".

Guillem Espriu - fotografiado en lo alto de la sede del distrito, con el campanario de la plaza Rius i Taulet al fondo- apunta una serie de cuestiones que pueden marcar la intervención pública en el distrito los próximos cuatro años. La apuesta por la educación en todos los niveles hasta completar el mapa escolar de los barrios del norte (Vallcarca, el Coll y la Salut) y doblar el número de plazas de guardería, será una de ellas. La remodelación de la avenida Vallcarca, situada en el horizonte del 2011, y sobre todo la urbanización definitiva de la plaza Lesseps, prevista para el 2008, serán también hitos de este mandato.

Pero el concejal quiere destacar sobre todo la reconversión de la zona norte del distrito. Los 15,8 millones de euros asignados hace unos días a la rehabilitación integral del barrio del Coll permitirán, entre otras cosas, mejorar la accesibilidad en la otra Gràcia, la menos conocida, la que - arropada por la sierra de Collserola- huye del bullicio de las plazas de la vila.

LA OPINIÓN DE LA CALLE

¿Horarios iguales para todos?
María Rosa García - 15/07/2007
"La apertura de nuevos comercios está provocando competencia desleal". Para María Rosa, propietaria de una armería centenaria, "la idiosincrasia del barrio se está perdiendo, el barrio familiar de comercios pequeños casi no existe porque se ven obligados a cerrar. Los horarios tendrían que ser más parecidos para todos". Guillem Espriu recuerda que los horarios vienen marcados por una ley de la Generalitat. Rechaza por lo tanto la idea de que las normas no son iguales para todos. Sobre la desaparición de comercios, afirma que en cada época esta actividad se reinventa y apunta que la razón del cierre de algunas tiendas es que sus propietarios no tienen relevo. "Sus hijos no quieren continuar".

¿Dónde aparco la moto?
Ariadna Pons - 15/07/2007
"Me pusieron silicona en el candado de la moto". A Ariadna, un vecino la castigó por aparcar sobre la acera. Como muchos usuarios, ella se ve obligada cada día a estacionar en las mismas condiciones. "No hay sitios para motos ni para bicis, y las aceras son muy estrechas, necesitamos más parkings", añade. Guillem Espriu señala: "Hemos incrementado mucho los aparcamientos para motos en superficie". "Lo que podíamos hacer - añade- prácticamente ya está todo hecho. Ahora hace falta un cambio de modelo". El primer paso es la construcción del primer parking subterráneo para motos en la calle Santa Rosa que, según el concejal, entrará en servicio a finales de este año o comienzos del 2008.

¿Reciclamos?
Toru Morimoto - 15/07/2007
En Japón "todo funciona diferente", dice Toru sentado en un bar de Gala Placídia. Pero si algo distinto ha notado Toru en los tres años que lleva viviendo en el barrio de Gràcia es que "faltan más contenedores de reciclaje". "No sé si la gente de aquí está concienciada, pero creo que no hay suficientes". El concejal del distrito responde que la vila está llena de contenedores para la recogida selectiva y que los puntos móviles de reciclaje han incrementado su frecuencia de paso. A su juicio, en los últimos años esta cuestión ha pasado definitivamente a formar parte de los hábitos de muchos ciudadanos e irá en aumento en los próximos tiempos. En resumen, hay más contenedores y también más uso social.

(NOTA: falta una de les opinions de ciutadans que publica el diari, que no està penjada en l'edició on-line. Espero poder-la incloure aviat).

L'estiu a la plaça Lesseps

Avui força mitjans es fan ressò de les obres que es faran durant l'estiu a Barcelona, aprofitant que hi ha menys moviment que en la resta de mesos. I tots destaquen la Plaça Lesseps com un dels punts on la circulació de vehicles serà més complicada. Jo també inclouria que la circulació de persones no serà fàcil, i des de l'Ajuntament hem de demanar per endavant disculpes, i molta paciència tant a conductors com a vianants, i a veïns.

Som molts els ciutadans que convivim amb aquestes obres. N'hi ha que hi viuen a prop, n'hi ha que hi passen de tant en tant, i uns quants som usuaris de la Biblioteca Jaume Fuster. Tots patim, en major o menor mesura, les molèsties d'unes obres tan grans com aquestes.

Però cal pensar que és a fi de bé. A finals d'aquest any, està previst que els carrils per a vehicles estiguin enllestits, de manera que els conductors deixaran de patir aquests canvis d'itineraris que ens sorprenen tan sovint. I a finals de l'any vinent, la previsió és que ja estigui instal·lada la llosa sobre la qual s'ubicarà la nova plaça Lesseps.

Quan tot estigui enllestit, crec que ens en farem creus, del canvi que haurà fet la plaça. La majoria la recordem com aquell excalextric amb una mica de terra al damunt, a què només s'accedia amb pasos soterranis que convidaven poc a passejar-hi. Tinc moltes ganes de veure com queda la nova zona verda, amb un trànsit pacificat, i més pensada per a les persones. Amb la pendent de la plaça original, amb un bon angle de visió dels Josepets, i la biblioteca com a colofó.

Però ja se sap, "para lucir, hay que sufrir". I amb aquest projecte, Gràcia lluirà molt no només per a la resta de Barcelona, sinó sobre tot per als propis veïns. Paciència!!!

Magatzems o habitatges?

Avui és notícia en molts mitjans un tema que afecta directament Gràcia: l'existència de locals que es fan servir d'habitatge malgrat que no compleixen les mínimes condicions d'habitabilitat... Us penjo aquí la notícia que ha emès aquest matí TVE:

Jo us declaro...

Aquest cap de setmana m'he estrenat com a mossèn. He celebrat les meves primeres bodes a l'Ajuntament de Gràcia: sis parelles que, des de dissabte, són matrimonis.





La veritat és que això de poder casar parelles fa molta il·lusió. En la primera boda gairebé em va caure una llagrimeta.



El que més em va sorprendre és la diversitat en les celebracions. No m'ho esperava. L'atzar va voler que la primera parella que vaig casar fossin dos nois, cosa que per motius obvis em va agradar molt. Vaig casar dues parelles homosexuals i quatre heterosexuals. I hi havia de tot. Dos joves molt joves, una parella que feia vint anys que vivien junts i que ara fan el pas, bodes multitudinàries, bodes més íntimes, bodes serioses, bodes molt festives... I això només el primer dia que caso.

La previsió és repetir l'experiència un cop al mes. Els meus col·legues em diuen que és una de les parts més maques i agraïdes de ser regidor. Me'ls crec!

Precisament aquest cap de setmana, la meva germana ha complert els 25 anys de casada. La Carme i l'Andreu ens van convidar a dinar per celebrar-ho. Espero que com a mínim alguna de les parelles que vaig casar dissabte arribi tan lluny com ells!!

Més Llei de Barris

Aquesta tarda he pogut participar en la primera Roda de Premsa després de la Comissió de Govern d'aquest mandat, junt amb el portaveu del govern municipal, Jordi William Carnes, i la regidora de Sants, Imma Moraleda. El Jordi ha explicat els grans temes de ciutat, i la Imma i jo hem detallat l'impacte que tindrà la llei de Barris a La Bordeta i El Coll, respectivament.

Com que ja us en vaig parlar força la setmana passada, em limito a penjar-vos un tall de veu de la roda de premsa, en què destaco un dels principals aspectes que els 15'7 milions d'euros ens permetran tirar endavant.

El tall de veu, el podeu sentir clicant aquí.

I perquè comproveu que treballem de valent per la ciutat, us proposo que consulteu els Acords de Govern que hem fet avui en aquest document. Com veureu, anem per feina!

Balanç i MOLTES NOVETATS blocaires

Definitivament, aquest 2007 és l'any de la consolidació d'aquest blog. Avui toca fer balanç dels primers sis mesos, mal que us pesi als detractors de l'autobombo blocaire (ben anomenat, per cert, blogonanisme per la Chesi).

Però és que, és clar, he triplicat l'audiència que tenia ara fa un any, que ja era amplíssimament superior al que m'esperava al començament. I he passat de les 618 visites que vaig tenir al gener a les 3.323 de juny. Al maig, mes electoral, vaig arribar a les 3.996 (no em podríeu haver visitat 4 vegades més???). Això, segons webstats. Èn el rànquing d'aquest comptador, ja estic afincat permanentment en la primera plana de Política, entre els trenta primers llocs d'Espanya!!!

A més, segons l'StatCounter, en els dos mesos que hi porto subscrit, Roig i Gracienc ha rebut 19.840 visites, d'unes 520 persones diferents que, pel que veig, em consulteu de mitjana un cop cada quinze dies, mínim.

Sou una mica vagos

Una de les coses que m'agrada veure és l'hora a què us connecteu: de 10 a 14 i de 16 a 19h. A més, el nombre de visites baixa significativament dissabte i diumenge. Si fos malpensat, creuria que dediqueu les vostres hores de feina a navegar per Internet. No és així, oi? Nooooooo, i ara!!!!
Curiositats estadístiques

Una altra cosa que m'agrada és veure el que busca la gent al Google i similars abans d'acabar entrant a Roig i Gracienc. M'agradaria molt conéixer els lectors o lectores que van arribar al blog buscant "què volen dir els signes de l'horòscop", "manual d'instruccions per estimar la irene" o "remenat de gírgoles". En tot cas, desitjo que la consulta a Roig i Gracienc fes que els astres els fossin favorables, que la Irene diguès que sí i que el remenat de gírgoles sortís ben bo...

Una altra cerca, molt apropiada, és una que va arribar fins aquí per saber "què són les vacances". Està clar que es va equivocar de lloc, però demanaria a aquest lector que, si ho esbrina, m'ho expliqui, si us plau.

Regal per als lectors

Per celebrar tanta alegria, he fet una nova remodelació del bloc. Ja he tret l'apartat dedicat a la campanya -mantenint, això sí, un apartat on constaran per sempre els compromisos que hem anat adquirint, perquè pogueu comprovar si aquest regidor compleix o no.

Crec que la novetat més interessant és la incorporació de la meva música preferida, que podeu escoltar automàticament quan entreu al blog. Aniré canviant l'ordre de les cançons de tant en tant, perquè no us en canseu de cap!!

Domini guillemespriu.cat

I un regal per a mi: un domini!!!!! El Pep, en acabar la campanya, va decidir fer-me un regal relacionat amb l'impuls a la comunicació per Internet que he fet durant aquestes municipals. Per això, res millor que regalar-me un domini d'Internet. A partir d'ara, Roig i Gracienc el podeu trobar en l'adreça habitual, http://guillemespriu.blogspot.com/, però a més teniu una opció molt més senzilla: http://www.guillemespriu.cat/. Així, passo de tenir un blog a tenir una plana personal amb domini propi! Amb el temps, anireu tenint més notícies del http://www.guillemespriu.cat/!!

Roig i Gracienc, també en castellà

I per acabar-ho de rematar, avui he estrenat versió castellana del Roig i Gracienc. Es tracta d'un bloc on penjaré alguns continguts traduïts a l'espanyol, amb la intenció de donar a conéixer la feina que fem a Gràcia a la comunitat internauta hispanoparlant, i compartir experiències amb altres indrets. El bloc l'he allotjat en La Comunidad de elpais.com, que em sembla una experiència prou interessant. Aviam com anirà...

Sindicació RSS

Acabo, amb un detall per als seguidors més frikies. Entre les novetats, també he incorporat al final de la columna de la dreta, el codi RSS perquè pogueu estar al corrent de les actualitzacions amb els lectors d'aquests codis. No cal dir que és una cosa del Pep, que ha fet conxorxat amb la Chesi i amb la Raquel Querol. La majoria de mortals, suposo que seguireu mirant el bloc com fins ara. No em pregunteu què és això de l'RSS perquè no en tinc ni idea...

Com és el nou regidor

La setmana passada vaig declinar totes les invitacions que els mitjans de comunicació graciencs em van fer per entrevistar-me com a nou regidor. Em va semblar que era prematur començar a parlar quan encara no havia acabat d'aterrar, i per això vaig optar per postposar-les totes a aquesta setmana, quan ja estigués una mica més preparat (crec que de bones a primeres, la idea no devia agradar gaire als sempre eficients periodistes graciencs, però també tinc la sensació que han vist que el contingut de les entrevistes ha acabat tenint més qualitat de la que hauria tingut una setmana abans: espero que una cosa hagi compensat l'altra).

Dit això, us convido a fer un cop d'ull a les entrevistes publicades.

La primera va ser la de La Tortuga: nova etapa, nou regidor... Em va sobtar l'inici de l'entrevista, perquè apareixen aspectes personals que no són habituals (malauradament!), i això la fa més propera. Celebro que segueixin el bloc! L'entrevista sencera la trobareu en aquest link:

Guillem Espriu: “Que la Festa Major surti bé es funció de tots”

També surt entrevista meva al Transversal, que a més posa aquesta foto que teniu aquí dalt. Suposo que la proximitat és també això... El text, el teniu aquí:

Guillem Espriu: "El Pla de Mobilitat té alguns efectes perversos"

I finalment, l'Independent, que en el seu paper de diari escrit concreta més per l'anàlisi polític i els temes especialment candents. El pdf el teniu en aquest link:

Guillem Espriu: “Els consellers tindran més paper que en el passat mandat, segur”

L'entrevista de Ràdio Gràcia, llàstima, no la puc linkar.

Finalment, us recomano que feu un cop d'ull a l'enquesta de La Tortuga. Us demana l'opinió sobre què haig de prioritzar com a regidor. Sembla que fins ara, els aspectes socials són els que més preocupen als internautes graciencs!

Primera gran bona notícia del mandat

Avui estic molt content, perquè hem tingut una excel·lentíssima notícia per a Gràcia: el Govern de la Generalitat ens dóna 15'7 milions d'euros perquè els invertim al barri d'El Coll.



Això és gràcies a la Llei de Barris, que s'ocupa de concedir ajuts a ajuntaments per tirar endavant projectes (urbanístics i socials) per afavorir la cohesió social de barris on calen aquestes millores. Enguany, El Coll ha estat un dels barris escollits, i això és motiu de celebració.

Aquests diners ens permetran pagar intervencions com la millora de l’accessibilitat (que inclou la urbanització dels eixos principals i la construcció d’escales mecàniques als carrers de Móra la Nova i de Jaume Cabrera), i comprar sòl per a l’esponjament del barri. Els propers dies, si em trobeu trobeu pel carrer i em pregunteu (com acostuma a passar) per a què serveix pagar impostos, us respondré que per arreglar el barri d'El Coll, no en tingueu dubte!

La importància d'aquests ajuts per al Coll la podeu copsar en els articles que hi dediquen La Tortuga i el Transversal.

Per a més informació...

Al web de l'Ajuntament de Barcelona trobareu el detall de quines són les intervencions previstes, així com la valoració feta pel regidor d'Urbanisme, Ramon García-Bragado.




La llei de Barris és una de les primeres iniciatives que va aprovar el govern de Pasqual Maragall, després de 23 anys de govern conservador. Des d'aleshores, la Llei de Barris ha beneficiat una setantena de barris de Catalunya que, com el Coll, necessitaven un seguit d'actuacions planificades, i que resultaria impossible dur a terme sense la cooperació econòmica entre les administracions.

Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

M'arriba per correu el programa de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, que aquest any es dedicarà a reflexionar sobre la relació entre la política i els ciutadans en l'actualitat. Ja sebeu què en penso, de la importància no ja d'aproximar-nos als ciutadans, sinó de fer notar que molts dels que ens dediquem a la política som, abans que res, persones, ciutadans a qui ens molesten més o menys les mateixes coses que a la resta. La diferència és que hem optat per la política com a via per solucionar problemes comunitaris...

En fi, que trobo molt encertat que un espai de reflexió com la UPEC es dediqui a tractar aquests temes:

Dia 10 de juliol. Immigració/Multiculturalitat.
Dia 11 de juliol. Abstenció electoral.
Dia 12 de juliol. Organització del temps i gènere.
Dia 13 de juliol. Canvi climàtic.
Dia 14 de juliol. Habitatge.

Us animo a apuntar-vos i a participar-hi activament!

Trobareu tota la informació a http://www.universitatprogressista.org/

Shrek Tercer

Començo la setmana de bon humor. Aquest matí tenim la primera reunió de l'equip que treballarà durant els propers anys a la regidoria de Gràcia... Ja us explicaré com ha anat la feina.

Però abans, us recomano riure una mica. Divendres vaig anar a veure Shrek Tercer. Comparteixo les crítiques que diuen que l'ogre ha perdut aquella crítica mordaç i es decanta més cap a l'acudit fàcil. Però segueix sent un personatge molt i molt divertit, i això és molt bo per desconnectar i riure una bona estona. Per això, us proposo engegar aquest dilluns veient el tràiler:



Per cert, el Príncipe Encantador em recorda a algú, cada episodi més. Això de que es cregui tan guapo, i que vulgui recuperar el poder perquè es considera destronat... A qui em recorda, a qui?

Herois

Darrerament m'he enganxat a una altra sèrie: Herois. La llista comença a ser llarga i variada (El ala oeste de la casa blanca, House, Sí ministre, Jo Claudi... per no parlar d'Star Trek i totes les seves seqüeles i preqüeles!).

D'Herois m'agraden dues coses. Primer, en ella hi trobo la part de cinema fantàstic o de ciència-ficció que m'agrada. I a més, hi ha una clara reproducció dels còmics Marvel dels anys 60. Entre ells, La Visión, aquest personatge capaç de travessar les parets que és el meu preferit. L'estètica de la sèrie també és molt de còmic, amb subtítols que imiten la lletra dels còmics, per exemple.

De moment, només sabem que hi ha gent amb superpoders que no sap gaire ni per a què serveixen, i no té ni idea de perquè ténen aquests superpoders. Però hi ha alguns que en tenen més que d'altres, n'hi ha que són personatges bons i d'altres que són dolents, i ara sembla que un és, en el fons, una gran bomba nuclear ambulant.

A mí, tot plegat em resulta força atractiu. Sóc conscient, però, que no tothom comparteix el meu criteri. De fet, el Pep m'ha demanat que escrigui un post sobre aquesta sèrie per veure si així entèn alguna cosa...

Traspàs de poders

Ahir em vaig reunir amb el Ricard Martínez, per fer el “traspàs de poders” al capdavant del districte. Malgrat que durant els darrers quatre anys hem fet molta feina plegats, l’entrevista es va prolongar dues hores i mitja.

Sobre la taula, temes que cal abordar immediatament, com la Festa Major que s’acosta, i d’altres més de fons, com el Mapa Escolar de Gràcia i el Pla de Mobilitat, dos assumptes que caldrà anar treballant durant el mandat. En la trobada d’ahir vaig comprovar com el Ricard i jo estem d’acord en força aspectes, com és natural, tenint en compte que fins fa ben poc hem format part del mateix govern de la ciutat. Espero que, més enllà de les cojuntures polítiques de cada moment, aquest projecte compartit amb ERC segueixi donant fruits durant aquest mandat municipal, malgrat que estiguin a l’oposició.

D’altra banda, no puc evitar seguir agraïnt les mostres de suport d’aquests dies. Destaco especialment l’article que m’ha dedicat el Fabià Mohedano. Espero estar a l’altura de les expectatives que teniu molts lectors i lectores...

Presa de possessió

Avui sóc, oficialment, regidor de l'Ajuntament de Barcelona per als propers quatre anys. Ahir a la tarda vam celebrar el Ple de presa de possessió. El Pep diu que, per tant, ara sóc un posseït... Espero, però, que la feina no em faci girar el cap 360 graus i pugui seguir gaudint de Gràcia com fins ara, però en qualitat de regidor.

A l'acte de presa de possessió em va acompanyar la família: a la foto sortim tots menys la meva germana, la Carme, que és qui va fer el retrat...

L'acte va deixar algunes imatges entranyables, com aquestes dues que podeu trobar, entre altres, a La Tortuga: els regidors sortint del Saló de Cent, i la trobada amb el meu company regidor i predecessor en el càrrec de regidor de Gràcia, Ricard Martínez:

Per a mi, però, la imatge de la tarda és aquesta: la foto que es va voler fer el meu tiet Jamín -en principi, poc afí a les idees del socialisme- amb el ministre Joan Clos. La vida te da sorpresas...

Baixada a Barcelona

Aquest matí hem baixat a Barcelona. Més concretament, hem baixat al subsòl de Barcino (us ho explico més avall). Després d’esmorzar croissanets de la Cusachs com cada dissabte, i de jugar una mica amb l’Aquil·les i l’Ulisses...


... hem emprès el viatge de la Vila cap a Barcelona, via passeig de Sant Joan, i usant el Bicing, aquest nou sistema de transport que és una passada...


Des que sortim amb el Pep, fa més de quatre anys, dèiem que algun dia visitaríem les restes arqueològiques al Museu d’Història de la Ciutat. El Pep ha decidit que un regidor de Barcelona no pot prendre possessió sense ser plenament conscient de la història de la ciutat que ha de governar. Són les coses de la meva Vida Paral·lela... Hem estat sota la plaça del Rei, el Saló del Tinell, el Museu Marés i la Catedral. És una llàstima que des de fa anys no es pugui pujar a la Torre del Rei Martí, no sé per què.

Allà, al subsòl, hem vist com els romans van fer muralles i van deixar, en la seva part interna, un carrer ben ample on no es podia construir res: calia que els cavalls i els carros poguessin passar sense problemes si les coses pintaven malament fora de les muralles. Els rètols, però, també expliquen que en aquest carrer també es va acabar construïnt. Això m’ha portat a pensar que l’especulació ja estava arrelada a la ciutat en època dels romans...

Acabada la visita, hem passat pel recent remodelat pati de l’Arxiu de la Corona d’Aragó:


I ara, després d’explicar-vos el matí, vaig a preparar-me per a aquesta tarda: acte de presa de possessió al Saló de Cent, aquesta sala on es reunien els prohoms de la ciutat, ja fa uns quants segles, per decidir les accions de futur que calia emprendre...

Regidor de Gràcia

Aquest matí s’ha fet públic el cartipàs municipal de Barcelona, que inclou el meu nomenament com a regidor de Gràcia. El document complet, podeu consultar aquí.

Ara mateix, només us puc dir que estic desbordat. El meu telèfon mòbil no para de sonar i de rebre missatges. Fins ara, tots són encoratjadors. Com els comentaris que he començat a tenir al blog, encara que sigui en altres posts (amb primeres demandes incloses, relacionades amb el Park Güell, per cert)

A tots, moltes gràcies. Moltíssimes gràcies!

Al Transversal, abans del nomenament oficial, van escriure un Editorial que deia:

“El que necessita la Vila és una persona de consens i que entengui realment el tarannà local. No s'hi val fer un curs accelerat de gracianisme o de coneixença del territori. Cal treballar des del primer dia per i amb Gràcia i l'única forma és entendre el territori”.

Espero que compliré aquestes expectatives. Dissabte és la presa de possessió oficial, i dilluns m’incorporaré a la nova feina... Mentrestant, intentaré anar contestant totes les vostres trucades, mails i sms, que no és un tema menor.

Coneixent altres cultures

Vull començar aquest post felicitant el Martín Miralles i l’Albert Muñoz, i també totes les altres persones que formen l’associació Orígens -ja us havia parlat d’ella en un post anterior- per la feina feta en l’organització de la XinaFest, diumenge passat. Es tracta d’una activitat realitzada a les Cotxeres de Sants, i muntada entre aquesta entitat i la comunitat xinesa de Barcelona. Cal destacar molt especialment que per la part xinesa, la festa l’han organitzada dones emprenedores xineses.

Centenars i centenars de persones van participar en les activitats: pares, mares, avis i nens, tant barcelonins com xinesos. Eren tots junts, compartint cultura. Amb dracs d’aquí i d’allà. En resum, la clau per conèixer i compartir, per superar els temors i les reticències.

I enmig de tot, el símbol distintiu d'Orígens: un bloc de pedra amb un petit orifici a cada banda, on els visitants poden anar picant amb una escarpa i un martell. El resultat és que els dos foradets es van fent més fondos, fins que s'acaben trobant: com el procés de coneixement d'altres cultures, en què cal que les dues parts en contacte facin la seva part de camí.

I, com no, he trobat molta gent coneguda. Graciencs i gracienques com l’Anna Teruel i el Xavier Valls –exregidor del districte de Gràcia-, sindicalistes com l’Eva Granados i amigues de fa molts anys com la Clàudia Miralles.

Abans havia anat a la plaça Catalunya per veure la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, una aposta encapçalada aquest any per Setem, a més d'Alternativa-3, FETS i Intermón.

Aquí he tingut l’oportunitat de parlar amb els organitzadors. No cal dir que us vull animar a col·laborar amb aquestes entitats per, entre tots, fer un món un xic més equilibrat.

Dissabte de família, animals, esport i música

Dissabte ha estat un dia intens. Per la part personal, a causa de la pèrdua d’un familiar estimat, que m’ha portat molts records de la infantesa i, sobre tot, del meu pare. La veritat és que el més important de tot és veure la fortalesa de la meva mare. Això m’anima a continuar treballant, perquè el temps que tenim és limitat i cal aprofitar-lo i compartir-lo amb els altres.

A tall d’anècdota, encara en l’àmbit familiar, per la tarda, tots vam anar al metge. Bé, concretament al veterinari. I dic tots perquè el Pep i jo vam portar l’Aquil·les, l’Ulisses i el Xipito. Us reconec que quan vam sortir amb el menjar del xip i dels gats, la sorra de les caquetes i els medicaments semblava que anéssim de trasllat. Va ser molt divertit. I tots ells es van portar molt bé, i van aguantar com uns campions mentre els vacunaven.

La resta del dia, amb temes relacionats amb el jovent: esport i música. Del matí, destacar el Torneig de Gimnàstica Vila de Gràcia, on apart de trobar molta gent coneguda he pogut veure el pavelló del Club de Tennis La Salut. M’agradaria que les potencialitats d’aquest equipament estiguessin més aprofitades per al Districte. Potser es podria aconseguir que aquesta instal·lació privada, de forma conveniada, tingui un ús més públic. Compto amb la bona voluntat de l’entitat esportiva i de la seva direcció per aconseguir-ho.

Per la nit vam sopar amb la Marga, la nostra soprano predilecta. Molts la coneixeu perquè va cantar a la nostra boda. Després vam anar als cinemes Verdi. Aquí vam escollir una pel·lícula –un documental- excel·lent: Això és ritme! Us la vull recomanar de forma molt especial. Tracta sobre la creació d’un espectacle de música i dansa: la posada en escena del ballet La consagració de la Primavera, d’Igor Stravinsky. Els artistes són joves d’instituts de Berlín i l’Orquestra Filharmònica de Berlín. És impressionant veure el canvi d’actitud dels joves al llarg de les setmanes d’assajos.

El que més m’agrada és veure com ells i elles van des de la por al fracàs fins a l’èxtasi de l’èxit, utilitzant només un mitjà per aconseguir-ho: el seu esforç i la seva constància. Al final, han deixat la postura còmoda del “no m’arrisco, i així no fracasso” per assumir un repte que comporta esforços i potser algun disgust, però que acaba sent un enriquiment personal i no només aprenen a ballar: aprenen a confiar en ells mateixos per aconseguir els seus objectius. La il·lusió que desprenen ens ha d’inspirar a tots a seguir treballant i cercar nous camins per implicar els i les joves en la millora de tot el que ens envolta.

Herois (Article d'Albert Om, publicat a l'Avui el 05/06/07)

Tota la meva admiració pels 9.000 nous regidors dels ajuntaments. Mentre vostè i jo ens gratem la panxa al sofà, ells treballaran per fer realitat la piscina municipal on vostè i jo podrem nedar cada matí.

I no ho faran per diners. Als municipis grans, on la dedicació a l'Ajuntament sol ser exclusiva, molts càrrecs electes han de renunciar a feines més ben remunerades a l'empresa privada. Als municipis petits, on la dedicació sol ser parcial, la renúncia que han de fer alcaldes i regidors és a tenir més hores lliures per a ells. Canvien el partit de futbol sala de dimecres o el Ventdelplà de dilluns i dimarts per una comissió de govern o per una assemblea de barri.

Els alcaldes estan molt més a prop dels veïns que no pas dels perversos aparells dels partits polítics. Són com presidents d'escala. Tothom els para i els fa saber allò que els molesta del seu carrer o del seu barri. Són persones que tenen els mateixos problemes que vostè o que jo -un nen amb otitis, un pare amb Alzheimer, la hipoteca que s'enfila- i, a sobre, els toca carregar amb les preocupacions col·lectives. I és veritat que, en aquesta legislatura, n'hi haurà mitja dotzena més que fotran mà a la caixa i una bona colla que oblidaran les promeses fetes en campanya, però la immensa majoria dedicaran els millors anys de la seva vida a pensar en el progrés del seu municipi, que també és el nostre.

I, a canvi, es troben que en els últims anys han perdut bona part de la consideració social de què gaudien abans. Han entrat a formar part d'allò que es diu la classe política, el col·lectiu més insultat i ridiculitzat d'aquest país. Als alcaldes se'ls caricaturitza com uns depredadors del medi ambient, que només volen arribar al poder per requalificar terrenys i omplir-se les butxaques de comissions il·legals. Per això, trobo admirable que, enmig d'aquest clima hostil on tots són posats al sac dels ineptes i corruptes, encara hi hagi 9.000 homes i dones de bona fe que estiguin disposats a treballar pel seu municipi.

No es tracta de començar un procés de canonització de tots els polítics locals. No són sants ni màrtirs, ni ningú no els obliga a dedicar-se a això. Però sí que es tracta d'evitar que a les properes eleccions municipals no només estiguin mig buides les urnes, sinó que també es quedin a mig omplir les llistes electorals. Als ajuntaments acabarà passant com al meu bloc de pisos: que ningú vol ser president d'escala i cada any es va quedant el mateix. Potser no és el més ben preparat per al càrrec. Però és l'únic que ho vol fer.

L'anunci de Coca-Cola i la Generació X

Consol: l'altre dia vaig anar al cine i vaig veure aquest anunci de la Coca-Cola. Vaig pensar en la Generació X, de què hem parlat alguna vegada... Crec que tu també et sentiràs identificada...



Nota: ho sé, sóc víctima d'una estratègia comercial de la Coca-Cola. Però és que l'anunci és tan encertat... Molts lectors i lectores m'enteneu, oi?

Envellir a Barcelona, envellir bé

Dijous passat vaig poder anar a veure en persona la feina que fa en l’àmbit de la gent gran l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), que té la seu a Gràcia, al carrer Quevedo. Vaig anar, però, al centre de dia i els pisos per a gent gran que aquesta entitat gestiona a Sant Andreu. ABD és una entitat privada, que col·labora amb l’Ajuntament per donar servei a persones amb dependència, en una experiència que encara es pot qualificar de pionera, però que servirà per enfocar la política de serveis socials ara que ja s’està aplicant la Llei d’Atenció a Persones Dependents i la Llei de Serveis Socials.

Entre les coses que em van quedar al tinter relatives al nostre programa electoral hi ha el concepte de SOLITUD NO ESCOLLIDA de què parlem en l’apartat dedicat a la gent gran. Aquest és un problema que m’angoixa especialment, perquè el sentiment de solitud en l’etapa de maduresa és una cosa que no m’agrada gens. Per això iniciatives com els pisos per a gent gran, en què cadascú manté la seva independència però que té l’ajut de serveis com neteja o bugaderia per viure més còmodament, em semblen especialment encertades. A més, es tracta d’habitatges completament adaptats per a persones que poden tenir algun problema de mobilitat.

Per a casos de dependència més severs, caldrà anar aprofundint en els pisos tutel·lats, que a més inclouen metges i infermers 24 hores. Tot plegat, amb activitats com les que vaig veure dijous a l’ABD, en què feien tota una immersió en les músiques del món. Són moltes les entitats que ja fan activitats per a gent gran com ioga, tai-txi, informàtica, tallers de memòria... El model d’un avi o una àvia malalts, sols o “aparcats” en una residència s’hauria d’anar extingint. Es pot ser molt actiu malgrat les limitacions de l’edat. I si no, que li preguntin a la meva mare octogenària, que cada dia passeja el gos la tira d’hores, i encara ens ve a ajudar a casa i fa dinar per a vuit quan ens juntem tota la família a casa seva!

Com sabeu, la cohesió social és un dels eixos del nostre pla d’actuació per als propers quatre anys. També és cohesió social la feina que fem i farem per evitar l’exclusió i l’aïllament de la gent gran: ajuts per adaptar escales de veïns, ajuts per instal·lar ascensors i evitar així que gent gran amb problemes de mobilitat hagi de canviar de llar. I una cosa tan simple com transcendental per a moltes persones: ajuts per canviar la banyera per plats de dutxa. I també l’elimincació progressiva de barreres arquitectòniques per anar per la ciutat i agafar el trans port públic (en això, som capdavanters a Europa, encara que ningú ho valori fins que necessita el servei). Com veieu, d’idees no en falten!

Postdata... Alguns em demaneu que parli d’ERC, del Jordi Portabella i del futur govern de Barcelona. No tinc previst fer-ho, si més no de moment: he comprovat que la majoria de lectors i lectores prefereixen que parli de coses concretes, de propostes i de les meves experiències, com la visita de dijous a ABD. Alguns m’han amenaçat de deixar de llegir-me i abstenir-se en les properes eleccions si, ara que sóc regidor electe, deixo de parlar de les coses que els interessen!

Aquil·les i Ulisses

Fa poc més de 24 hores que són a casa i ja tenim algunes coses clares. Per exemple, que el nostre lloc preferit del sofà ha passat a ser el seu lloc preferit del sofà. Amb aquesta careta és com ens ho han dit aquesta tarda:

I també està clar que no pararan fins haver escorcollat minuciosament cada lloc de la casa. Aquí, l'Ulisses, en plena exploració de la meva planta preferida i del gerro centenari de la meva àvia:

En aquestes 24 hores se suposa que els havíem d'ensenyar algunes coses, però crec que hem estat nosaltres els que n'hem hagut d'aprendre més. Hem après que les nostres sabatilles són gairebé la millor joguina imaginable, només per darrere dels dits dels peus que hi ha dins. I que el llit, amb nosaltres sota l'edredó, és com Port Aventura. Amb l'avantatge que aquest parc d'atraccions es pot usar a qualsevol hora de la matinada. Amb saltar al damunt n'hi ha prou perquè tot es comenci a bellugar. Em conformaria amb que ells aprenguessin que no vull que se'm mengin les plantes. Sospito que no ho aconseguiré...

(Per cert, la imatge que encapçala aquest web des de fa algunes setmanes és una foto de la mare i la germana de l'Aquil·les i l'Ulisses, que es diuen Hortènsia i Bonifàcia)

Tinky Winky, icona gay dels Teletubbies

El govern polonès continua decidit a combatre l’homosexualitat. És un atemptat a la llibertat i als drets humans la seva croada. L’últim capítol és d’un histerisme ridícul. Ha obert una investigació per determinar si Tinky-Winky, un dels quatre Teletubbies, incita a la homosexualitat (recordatori: la llei polonesa no només no reconeix ni els matrimonis i les parelles de fet de persones del mateix sexe, sinó que persegueix directament qualsevol activitat que es pugui considerar propaganda de l’homosexualitat, com us vaig comentar en un post anterior).


Sincerament, veig molt recargolat això d’analitzar un personatge asexuat d’una sèrie per a nens de dos anys per veure si fomenta l’homosexualitat. Potser l’anàlisi psicològic l’haurien de fer al membre del govern que ha tingut la idea.

Dit això, mai he mirat els Teletubbies. Aquests dies hi he fet un cop d’ull via Youtube…



… i no em sento especialment inclinat a pensar que això de donar-se les mans i jugar a la rotllana inciti els nadons a tenir relacions homosexuals (i fins i tot orgies, que deu pensar el govern polonès). Si confonen les abraçades amb relacions sexuals, és que certament tenen un problema, i s’ho haurien de fer mirar.

Però passada l’estupefacció que provoquen reaccions com aquestes, també nosaltres hem de reflexionar. Els homosexuals d’Espanya som uns privilegiats, perquè el govern de Zapatero ha equiparat els nostres drets als de la resta dels ciutadans. Però encara hi ha molta reticència en altres països, fins i tot tan propers com Polònia mateix. Això comporta dos reptes. En primer lloc, hem de fer pedagogia cap a fora, cap a d’altres països, explicant els resultats del model espanyol: la família no es trenca, el sistema no s’ensorra, els valors morals queden intactes, i a més hi ha una part important dels ciutadans que han guanyat drets sense treure drets a ningú altre.

I hem de continuar fent pedagogia cap a dins. Penso en les persones immigrades des d’altres cultures que en aquest sentit no estan tan avançats com nosaltres. Els hem d’explicar que per a nosaltres l’orientació sexual no és un motiu de discriminació de ningú. És un repte molt important que hem d’afrontar aviat. Hem avançat molt en l’àmbit dels drets civils, però hem de treballar per no fer passes enrere.

Dit tot això, i per acabar en un to més lleuger, no puc evitar citar-vos el fotolog d’en Reimos, que va dedicar un post a personatges infantils que es podrien incorporar a la llista negra del govern polonès. Qui no recorda el barrufet presumit?

La bona educació

Veig que molts i moltes us aneu penjant cada dia i no trobeu res. No, no defalleixo... Però entendreu que necessitava agafar una mica d’aire abans de continuar. Els darrers dies, el ritme ha estat molt elevat i el blog ha estat el primer a ressentir-se.

Vull aprofitar per donar les gràcies per totes les mostres de carinyo que he rebut aquests dies. Des de la nit de diumenge sou molts i moltes els qui m’heu trucat, enviat sms o mails per compartir l’alegria pel resultat de les eleccions. Sé que molts em trobeu comunicant tota l’estona. Tranquils. Vaig responent de mica en mica les trucades perdudes, els missatges i els correus. Com que no us vull despatxar a cap amb un sms lacònic o un mail sense gaire contingut, m’ho prenc amb calma, però això porta temps. Segur que parlarem aviat i fins i tot ho podem anar a celebrar plegats!

Dit això, feina... Us estranyarà que, malgrat que la campanya hagi acabat, jo continuï parlant del programa. Però és que tinc alguns articles al tinter que no vaig poder publicar durant la campanya. Un no arriba a tot arreu!

El primer d’aquests articles és sobre educació. El publico perquè, entre les persones que m’han felicitat, hi ha l’Assumpta Baig, i precisament tenia previst esmentar-la. Aquí van, doncs, les nostres idees en matèria d’educació.

El PSC s’ha caracteritzat històricament per ser un referent en matèria pedagògica, fonamentalment gràcies a l’aportació de la pedagoga Marta Mata, i més tard de la diputada i senadora Assumpta Baig. És amb el llegat de la primera i l’empenta de la segona que hem anat construïnt el nostre discurs i les nostres accions de govern en el món de l’educació. Sense la Marta Mata, el sistema educatiu català no seria el que és, començant pel fet que en el seu moment es va enfrontar a CiU, que volia un model que segreguès els estudiants segons l’idioma habitual, a l’estil de les ikastoles basques.

A Barcelona, i ja pensant en el període 2007-2011, els nostres objectius van encaminats a assolir les infrastructures necessàries per respondre a la demanda que té el nostre sistema públic d’educació. En aquest sentit, caldrà finalitzar el mapa escolar de Gràcia i de Barcelona, i especialment al nostre districte planificar la compra de solars. Una necessitat barcelonina però també molt especialment gracienca és el tema de les escoles bressol: hem d’extendre la xarxa que el govern de Pasqual Maragall va començar a fer realitat.

Com a aportació més sectorial, l’educació en temes esportius és també uan de les apostes fortes del PSC. Per això, l’alcalde Hereu s’ha compromès a que els centres escolars que no tinguin equipaments esportius propis, en tinguin un de públic a 10 minuts caminant com a màxim.

Felicitats, i gràcies!

Ahir va ser un dia molt especial. Va començar a les 7’30 del matí, a la porta de l’Agrupació, amb la Teresa Vendrell i la Neus Bonet. Com cada jornada electoral des de fa 10 anys. Esmorzar a La Nena, visita amb l’Albert Musons a gairebé tots els col·legis electorals de Gràcia i seguiment del recompte, a l’Agrupació de Gràcia (200 persones!). La nit va acabar al carrer Nicaragua i a l’Snooker, per celebrar la victòria electoral.

Però el veritable motiu perquè ahir fos un dia molt especial és que em va permetre veure la il·lusió de la gent del PSC de Gràcia que ha treballat de valent per aconseguir uns bons resultats. Per primera vegada, teníem interventors i apoderats en totes les meses electorals gracienques. I el volum de gent que ha treballat a la campanya ha estat meravellòs. La Iolanda Collboni s’ha lluït en la seva tasca de secretària d’Organització, i molts militants i membres de l’Executiva han tingut un paper simplement genial. A tots vosaltres, MOLTES GRÀCIES, I MOLTÍSSIMES FELICITATS!

Tots estàvem engrescats, i això s’ha notat en els resultats de Gràcia, que marquen diferències significatives si se situen en el context general de Barcelona. La feina que hem fet els darrers quatre anys s’ha vist recompensada consolidant els resultats en percentatge que vàrem tenir en les passades municipals (la pèrdua de vots en nombres absoluts l’hem patida tots els partits, a causa de la gran abstenció que ens ha de fer reflexionar i molt).

Primers anàlisis

A Gràcia, el PSC ha obtingut el 23’65% dels vots, dos punts per sota del 25’6% obtingut l’any 2003. Una baixada mai és motiu d’alegria, però cal tenir en compte dos aspectes: en primer lloc, en termes electorals créixer indefinidament no és possible. Després d’una etapa de creixement com la que vàrem tenir entre 1995 i 1999 i que al 2003 baixéssim 12 punts, aquest resultat s’ha d’interpretar com una estabilització al voltant del 25% de l’electorat del districte. Un districte tradicionalment convergent, i amb una realitat política cada cop més diversificada: si abans CiU i PSC ens repartíem gairebé tots els vots, ara els disputem cada cop més amb PP, ICV i ERC.

En segon lloc, en un context de lleugera baixada a Barcelona, que ens ha portat a passar de 15 a 14 regidors i del 33’6% dels vots de 2003 al 29’9% de 2007, el descens de només 2 punts a Gràcia s’ha d’enfocar amb optimisme: el PSC manté posicions a Gràcia, el districte de Barcelona on mantenim el frec a frec més intens amb CiU (que n’ha fet prioritat absoluta) i ERC (que hi governa amb el regidor Ricard Martínez).

En definitiva, tenim uns resultats que haurem de millorar en els propers quatre anys. I tenint en compte els resultats a Gràcia, on hem resistit malgrat tot, potser haurem de fer realitat allò que vaig dir durant la campanya: més que una Gràcia independent, m’agradaria que Barcelona fos com Gràcia!!!!

Els propers dies anirem fent anàlisis més acurats… Per als amants dels numerets, imprescindible consultar el web del departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

Reflexionant

Suposo que a aquestes altures, cap dels lectors habituals esperàveu que la jornada de reflexió servís per donar descans al blog! Per sort, hi ha vida més enllà de les campanyes.


Com que el vot fa temps que el tinc decidit, avui he optat per reflexionar sobre temes ben diversos. He començat el dia amb una reflexió que m'he afectat força: he estat present en la celebració del XIV Memorial Internacional de la SIDA. El tapís del Projecte dels noms m'ha recordat gent propera que aquesta malaltia s'ha endut. Per exemple, el Xavier Soto. Aquest any el lema de la celebració és "Caminant cap a un món sense SIDA". Potser és massa optimista, perquè el camí es preveu llarg. Però precisament per això, serà millor que anem avançant amb més esperança que cansament. Una cibersalutació, doncs, als amics d'HispanoSIDA.



Després he seguit reflexionant a casa de la sogra, avant un bistec de bou de 300 grams, un gaspatxo, un remenat de gírgoles i unes maduixes amb nata. Tot terriblement bo, com sempre.



I d'allà hem anat a reflexionar sobre els gatets amb qui compartirem pis a partir de divendres. L'Aquil·les i l'Ulisses estan preciosos, i el Xavi Tort comença a tenir moltes ganes de treure-se'ls de sobre, tenint en compte que ara viu amb cinc gats a casa.



Tant és així que, sortint de casa seva, ja hem anat a comprar les fundes del sofà que destrossaran, el seu llitet, la safateta i la sorra perquè facin les seves necessitats i la maleteta per dur-los amunt i avall.



I d'aquí a una estona, toca reflexionar al cine: ja tenim les entrades per la tercera part de Piratas del Caribe. Dues hores i cinquanta minuts que em faran anar a dormit més tard del que voldria. Des de fa 10 anys, el dia que es fan eleccions quedo amb la Teresa Vendrell a quarts de vuit del matí obrir l'Agrupació i tenir el dispositiu electoral a punt a les 9, quan obren els col·legis electorals! Tenim un pacte: durant la primera mitja hora, no ens parlem...

CONCLUSIÓ. Diumenge toca votar

Durant els darrers dies, us he parlat del PSC, però sobre tot he intentat parlar de a gent que m'envolta. Us he explicat quines preguntes em fan sobre la ciutat i sobre temes que els afecten. I us he detallat les respostes que els dono jo i les respostes que conté el programa electoral del PSC. Però parlant-vos de persones, més que de política, que és com a mí m’agrada treballar.

S'acaba el termini legal per demanar-vos directament el vot. Demà passat, haureu d'anar a les urnes. Us demano, doncs, que voteu a Jordi Hereu, perquè és un bon alcalde, i perquè darrere seu hi ha un seguit de candidats, entre els quals m’incloc, que donarem el millor de nosaltres mateixos per Barcelona, per tots vosaltres, lectors i lectores del meu blog.

Per intentar de decantar les balances dels indecisos, encara aprofito per adjuntar-vos aquest pdf amb el compendi de les nostres principals propostes, i el vídeo amb la presentació que n'ha fet el Jordi aquest matí:



La meva mare, el meu marit, (la germana i el cunyat no voten a Barcelona), la meva sogra, bona part dels meus amics i espero que molts dels meus veïns m’han dit ja que em votaran. Els ho agraeixo, però ara us queda la feina de reflexionar... i fer les últimes contribucions i esforços perquè Barcelona esculli novament Jordi Hereu com a alcalde.

I evidentment, desitjo que tingui un bon suport de la gent de Gràcia.

Espero trobar els vostres vots diumenge, després del recompte. Com va dir ahir l'alcalde, la simpatia que ens heu demostrat els darrers dies no servirà de gran cosa si no la manifesteu en forma de vots!

Activisme d'última hora

Queden molt poquetes hores de campanya!!!

Us demano un últim esforç per acabar de mobilitzar tothom que tingueu al costat i que, malgrat simpatitzar amb les idees del PSC, potser estan pensant a anar a la platja diumenge.

Al web del Jordi Hereu trobareu unes quantes propostes...

Per exemple, els podeu enviar SMS de franc, (a l'apartat SMS de la columna dreta del web del Jordi Hereu)!!

Evidentment, podeu difondre l'adreça del web del Jordi: http://www.jordihereu.cat

Podeu donar publicitat als magnífics espots de la campanya:

Primer espot

Segonespot
I EL MÉS IMPORTANT: PARLEU DEL PSC, I CONVENCEU A TOTHOM QUI POGUEU!!!!

UN DARRER ESFORÇ PER FER JORDI HEREU ALCALDE!!!

Exportar valors

L’anterior post sobre els drets dels homosexuals, transexuals i bisexuals em dóna peu a parlar del model de cooperació de Barcelona en aquest segle XXI.

El model va anar evolucionant al llarg del segle XX, i passant de l’època dels missioners religiosos a l’època de l’enviament de diners, menjar i diferents materials, a la figura dels cooperants civils (no només religiosos) i al desenvolupament de projectes amb ànim de perdurar en el temps, més enllà de les necessitats específiques del moment (escoles, xarxes de regadius...).

Ara, en el segle XXI, la política de cooperació ha de donar un pas més. Hem de cooperar en valors. No només hem de pensar en exportar béns materials, sinó també idees i valors. I d’això, Barcelona en sap molt, té molt per explicar.

Hi ha encara molts països on els drets dels homosexuals –per posar només un exemple- estan sota mínims. Fins i tot se’ns pot condemnar a mort. Hem d’exportar la idea de democràcia, de respecte mutu, de llibertat, a països on, en aquest sentit, també éstan subdesenvolupats.

Hem de cooperar amb recursos, però portar a determinats països la reivindicació del dret de reunió, manifestació o associació també serà una contribució decisiva al desenvolupament com a societat.
Per això els socialistes, amb Jordi Hereu al capdavant, afirmem al nostre programa: “Tenim l’oportunitat de consolidar la posició de Barcelona com a ciutat capdavantera en cooperació internacional, tant pel que fa als recursos que s’hi destinen com a la qualitat dels projectes i a la implicació de la ciutadania”. A això ens dedicarem els propers quatre anys!

Sopar LGBT

Dimarts a la nit, vàrem fer un sopar amb un bon grapat d'entitats que treballen pels drets del col·letiu LGBT. És interessant veure com aquestes persones van reorientant les seves actuacions, després que el govern de José Luís Rodríguez Zapatero eliminès les discriminacions legals de les persones en funció de la seva orientació sexual.

En aquest vídeo trobareu un resum de les intervencions en aquell sopar, explicant els projectes de Jordi Hereu en matèria de drets civils per a aquest col·lectiu:



Algunes persones em van comentar, després de la intervenció de l'alcalde, que van faltar referències a temes com la prevenció de la SIDA mitjançant l'ús del preservatiu i el paper que ha de tenir l'escola perquè els nens i nenes percebin amb normalitat el tema de l'homosexualitat, que encara és tabú per a molts mestres i que pot generar situacions d'exclusió que volem anar superant. Els vaig demanar paciència. Tenim el matrimoni recent legalitzat, però el camí cap a la normalització és llarg i lent. En portem un bon tros recorregut, però ara cal temps i pedagogia. I crec que en aquest camp els socialistes hem demostrat amb escreix que complim els compromisos. Segur que d'aquí a quatre anys, estarem millor.

La nit em va servir per tornar a veure companys de diverses entitats, i per conéixer millor, entre d'altres, l'Associació de Discapacitats Gais i la l'Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes. Ens esperen quatre anys de treball molt importants, i espero que col·laborem per aconseguir assolir els nostres objectius!

Per cert... recordeu que clicant l'etiqueta "Drets Civils" al final d'aquest article, o a la columna de la dreta, trobareu altres articles relacionats amb aquesta matèria que he publicat darrerament al blog!