El govern polonès continua decidit a combatre l’homosexualitat. És un atemptat a la llibertat i als drets humans la seva croada. L’últim capítol és d’un histerisme ridícul. Ha obert una investigació per determinar si Tinky-Winky, un dels quatre Teletubbies, incita a la homosexualitat (recordatori: la llei polonesa no només no reconeix ni els matrimonis i les parelles de fet de persones del mateix sexe, sinó que persegueix directament qualsevol activitat que es pugui considerar propaganda de l’homosexualitat, com us vaig comentar en un post anterior).
Sincerament, veig molt recargolat això d’analitzar un personatge asexuat d’una sèrie per a nens de dos anys per veure si fomenta l’homosexualitat. Potser l’anàlisi psicològic l’haurien de fer al membre del govern que ha tingut la idea.
Dit això, mai he mirat els Teletubbies. Aquests dies hi he fet un cop d’ull via Youtube…
… i no em sento especialment inclinat a pensar que això de donar-se les mans i jugar a la rotllana inciti els nadons a tenir relacions homosexuals (i fins i tot orgies, que deu pensar el govern polonès). Si confonen les abraçades amb relacions sexuals, és que certament tenen un problema, i s’ho haurien de fer mirar.
Però passada l’estupefacció que provoquen reaccions com aquestes, també nosaltres hem de reflexionar. Els homosexuals d’Espanya som uns privilegiats, perquè el govern de Zapatero ha equiparat els nostres drets als de la resta dels ciutadans. Però encara hi ha molta reticència en altres països, fins i tot tan propers com Polònia mateix. Això comporta dos reptes. En primer lloc, hem de fer pedagogia cap a fora, cap a d’altres països, explicant els resultats del model espanyol: la família no es trenca, el sistema no s’ensorra, els valors morals queden intactes, i a més hi ha una part important dels ciutadans que han guanyat drets sense treure drets a ningú altre.
I hem de continuar fent pedagogia cap a dins. Penso en les persones immigrades des d’altres cultures que en aquest sentit no estan tan avançats com nosaltres. Els hem d’explicar que per a nosaltres l’orientació sexual no és un motiu de discriminació de ningú. És un repte molt important que hem d’afrontar aviat. Hem avançat molt en l’àmbit dels drets civils, però hem de treballar per no fer passes enrere.
Dit tot això, i per acabar en un to més lleuger, no puc evitar citar-vos el fotolog d’en Reimos, que va dedicar un post a personatges infantils que es podrien incorporar a la llista negra del govern polonès. Qui no recorda el barrufet presumit?
Sincerament, veig molt recargolat això d’analitzar un personatge asexuat d’una sèrie per a nens de dos anys per veure si fomenta l’homosexualitat. Potser l’anàlisi psicològic l’haurien de fer al membre del govern que ha tingut la idea.
Dit això, mai he mirat els Teletubbies. Aquests dies hi he fet un cop d’ull via Youtube…
… i no em sento especialment inclinat a pensar que això de donar-se les mans i jugar a la rotllana inciti els nadons a tenir relacions homosexuals (i fins i tot orgies, que deu pensar el govern polonès). Si confonen les abraçades amb relacions sexuals, és que certament tenen un problema, i s’ho haurien de fer mirar.
Però passada l’estupefacció que provoquen reaccions com aquestes, també nosaltres hem de reflexionar. Els homosexuals d’Espanya som uns privilegiats, perquè el govern de Zapatero ha equiparat els nostres drets als de la resta dels ciutadans. Però encara hi ha molta reticència en altres països, fins i tot tan propers com Polònia mateix. Això comporta dos reptes. En primer lloc, hem de fer pedagogia cap a fora, cap a d’altres països, explicant els resultats del model espanyol: la família no es trenca, el sistema no s’ensorra, els valors morals queden intactes, i a més hi ha una part important dels ciutadans que han guanyat drets sense treure drets a ningú altre.
I hem de continuar fent pedagogia cap a dins. Penso en les persones immigrades des d’altres cultures que en aquest sentit no estan tan avançats com nosaltres. Els hem d’explicar que per a nosaltres l’orientació sexual no és un motiu de discriminació de ningú. És un repte molt important que hem d’afrontar aviat. Hem avançat molt en l’àmbit dels drets civils, però hem de treballar per no fer passes enrere.
Dit tot això, i per acabar en un to més lleuger, no puc evitar citar-vos el fotolog d’en Reimos, que va dedicar un post a personatges infantils que es podrien incorporar a la llista negra del govern polonès. Qui no recorda el barrufet presumit?
1 comentari:
Guillem, et deixo un eco-meme, ideal per a ressaques post-electorals. Records
Publica un comentari a l'entrada