28 de maig 2007

Felicitats, i gràcies!


Ahir va ser un dia molt especial. Va començar a les 7’30 del matí, a la porta de l’Agrupació, amb la Teresa Vendrell i la Neus Bonet. Com cada jornada electoral des de fa 10 anys. Esmorzar a La Nena, visita amb l’Albert Musons a gairebé tots els col·legis electorals de Gràcia i seguiment del recompte, a l’Agrupació de Gràcia (200 persones!). La nit va acabar al carrer Nicaragua i a l’Snooker, per celebrar la victòria electoral.

Però el veritable motiu perquè ahir fos un dia molt especial és que em va permetre veure la il·lusió de la gent del PSC de Gràcia que ha treballat de valent per aconseguir uns bons resultats. Per primera vegada, teníem interventors i apoderats en totes les meses electorals gracienques. I el volum de gent que ha treballat a la campanya ha estat meravellòs. La Iolanda Collboni s’ha lluït en la seva tasca de secretària d’Organització, i molts militants i membres de l’Executiva han tingut un paper simplement genial. A tots vosaltres, MOLTES GRÀCIES, I MOLTÍSSIMES FELICITATS!

Tots estàvem engrescats, i això s’ha notat en els resultats de Gràcia, que marquen diferències significatives si se situen en el context general de Barcelona. La feina que hem fet els darrers quatre anys s’ha vist recompensada consolidant els resultats en percentatge que vàrem tenir en les passades municipals (la pèrdua de vots en nombres absoluts l’hem patida tots els partits, a causa de la gran abstenció que ens ha de fer reflexionar i molt).

Primers anàlisis

A Gràcia, el PSC ha obtingut el 23’65% dels vots, dos punts per sota del 25’6% obtingut l’any 2003
. Una baixada mai és motiu d’alegria, però cal tenir en compte dos aspectes: en primer lloc, en termes electorals créixer indefinidament no és possible. Després d’una etapa de creixement com la que vàrem tenir entre 1995 i 1999 i que al 2003 baixéssim 12 punts, aquest resultat s’ha d’interpretar com una estabilització al voltant del 25% de l’electorat del districte. Un districte tradicionalment convergent, i amb una realitat política cada cop més diversificada: si abans CiU i PSC ens repartíem gairebé tots els vots, ara els disputem cada cop més amb PP, ICV i ERC.

En segon lloc, en un context de lleugera baixada a Barcelona, que ens ha portat a passar de 15 a 14 regidors i del 33’6% dels vots de 2003 al 29’9% de 2007, el descens de només 2 punts a Gràcia s’ha d’enfocar amb optimisme: el PSC manté posicions a Gràcia, el districte de Barcelona on mantenim el frec a frec més intens amb CiU (que n’ha fet prioritat absoluta) i ERC (que hi governa amb el regidor Ricard Martínez).

En definitiva, tenim uns resultats que haurem de millorar en els propers quatre anys. I tenint en compte els resultats a Gràcia, on hem resistit malgrat tot, potser haurem de fer realitat allò que vaig dir durant la campanya: més que una Gràcia independent, m’agradaria que Barcelona fos com Gràcia!!!!

Els propers dies anirem fent anàlisis més acurats… Per als amants dels numerets, imprescindible consultar el web del departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Guillem,
ja t'ho vaig dir ahir, dia 27, al vespre i ara t'ho repeteixo, més asserenat però amb el mateix entusiasme: moltes felicitats!! Confiem en tu i saps que ens tindràs al teu costat per continuar traballant.

Anònim ha dit...

Companys i companyes, hem guanyant. Hem baixat, però hem guanyat. No hi ha volta de fulla, però si som seriosos hem de reconèixer que tenim un seriós problema amb l’abstenció.
Ben vist estem a l’inici d’una etapa molt interessant d’activitat política. Per combatre l’abstenció i meditar el vot en blanc, caldran dies de debat i anàlisi i després no defugir més el problema i implementar noves formes d’actuar o una nova llei electoral.
Política en estat pur. No es tracta tant de mesures concretes de política econòmica, immigració, gènere, sanitat, seguretat, etc. No va per aquí, ni inclòs més participació cívica en els afers municipals (que també aniria bé).
Es tracta d’un problema més general del funcionament de la democràcia i que té a veure amb tots els processos electorals. Es tracta de la relació dels polítics amb els electors, dels partits i la governació del país.
Hem de debatre com la ciutadania cedeix el poder als polítics. Els canals de participació i mobilització democràtica.
El que és interessant pel PSC és que l’avaluació i proposta política per reduir l’abstenció i el vot en blanc ho farà des de el poder i per tant tot l’esforç de reflexió i debat es pot veure recompensat. Per contra els que són a la oposició, per més que s’hagi de comptar amb ells, ho faran des de una situació de debilitat. I recordeu això, si aquest problema no ho intenta resoldre el PSC, algú altra ho farà.

Lluís C.

Anònim ha dit...

Abans de res , felicitar-te molt sincerament pel resultat d´ahir.
Espero que rebesis la meva nota que l´altre dia et vaig enviar per la web de l`Agrupació, pero si no, tan sols dir-te que, malgrat el pas dels anys, al Guinardó encara hi tens un bon company i amic.

fco-javier alvear ha dit...

Hola Guillem i congratulation!!!
Soi el xileno amigo de Máximo. Recuerdas que nos topamos en TGN? Te cuento que colaboré activamente en Roda de Barà y sacamos 5 concejales, con lo cual rompimos la mayoría a CIU por primera vez, ellos obtuvieron 6, PP 2. Ahora están sufriendo, los companys por los pactos.
Un abrazo
francisco-javier alvear

Anònim ha dit...

Hola Guillem, sóc el Víctor de l'ajec. En primer lloc felicitar-te com a regidor electe i desitjar-te moltíssima sort en aquesta nova i apassionant tasca que ara comences, segur que amb il·lusió i ganes de fer-ho el més bé possible.

Felicitar-te també, no només a tu sinó a tota la llista d'homes i dones socialistes que heu guanyat les eleccions a Barcelona.

Arribats aquí, (que consti que NO era simple protocol eh! jeje) ara vindria la part "crítica". Crec, i també li vaig dir al Pere Nieto per la part que li toca a ICV, que l'esquerra catalana hauria de fer una profunda reflexió. És evident que no estem davant una situació dramàtica, però l'abstenció no para de pujar, i amb ella les opcions extremes (Plataforma, CUP...) Jo em pregunto què collons està passant en aquest país. Què està passant perquè dir que no vas a votar està ben vist, dir que tots els polítics són iguals és aplaudit, i com aquestes un munt d'afirmacions més que danyen la democràcia.

Reflexió també pels resultats a Espanya. Ni el PSOE ni IU han gunayat a cap capital andalusa. Còrdoba ha passat de comunista a pepera, i Sevilla ha vist com el PP passava per davant de l'actual govern PSOE-IU. Al País Valencià, han fet un pseito. Ni l'estimada Carmen Alborch ni la coalició Compromís han sigut suficients per esgarrapar vots al PP. És més, l'esquerra retrocedeix en percentatge, diputats, regidors i alcaldes. De Madrid m'abstenc de dir res, perquè allò si que és dramàtic. Veure al Rajoy, La Espe, el Gallardón i l'Acebes en aquell balcó de pseudo-democràcia de baratillo feia venir arcades. I aquí hauria de venir una altra reflexió, i és que per molt que ens agradi ZP, gran error polític el seu quan va posar el Sebastián de cap de llista. Algú creia que amb 3 mesos podia guanyar¿?

En fi... hi ha moltes més coses per comentar. Suposo que he parlat de temes globals més que de Barcelona, però és que Guillem, no podem fer com si més enllà no passés res... ( És que Plataforma és segona força a VIC!!!!)

Desitjar-te una vegada més molta sort, espero no haver-te avorrit... Ens veiem aviat. I recorda que tenim un dinar pendent q ens vas oferir tu!

Salut!
Víctor, sec. org.