FELICITATS, JORDI, PER UN GRAN DEBAT!!!!

El debat de candidats a TV3 i BTV ha acabat fa just un minut. L’he seguit des de casa, amb l’entusiasme de qui segueix un partit de futbol. Crispetes incloses!

M’ha agradat, perquè hi he vist un bon alcalde. Un Jordi Hereu compromès amb les nostres idees d’esquerres, i que les defensa amb contundència, claredat, coherència... i sobre tot educació. Hi he vist una persona al servei de la ciutat.

En el bloc sobre IMMIGRACIÓ, m’ha agradat que el Jordi recordés el Pla d’Immigració de la nostra ciutat, subscrit per tots els grups municipals, encara que alguns se n’oblidin en campanya. I m’ha agradat que hagi conclòs el debat recordant que les esquerres, amb els socialistes al capdavant, hem liderat el procés d’integració i treballem per garantir la cohesió social dins una única ciutat, evitant que Barcelona es converteixi en un cúmul de guetos.

Terrible la intervenció de Fernández Díaz, insinuant que els no immigrants paguem impostos perquè els immigrants visquin com uns reis. La indignació de la Imma Mayol ha estat més que comprensible. El que no ha és comprensible és l’actitud de Trias, dient que els fills d’immigrants treuen les places d’escola bressol als fills de barcelonins de tota la vida. Òbviament, es refereix a les places d’escoles bressol que CiU va prometre i que no han estat realitat fins que les esquerres hem governat a Catalunya. I és precisament perquè estem fent escoles bressol –autèntica obsessió de Pasqual Maragall, per cert- que els barcelonins no han de patir per aquest tema. En el mandat que començarà el 28 de maig, Gràcia notarà els efectes d’aquest canvi de política, i no precisament gràcies a la intervenció de CiU.

Sobre INFRASTRUCTURES, em quedaria amb la unanimitat a l’hora de diagnosticar que Barcelona necessita més trens i un aeroport més fort. Sobre l’aeroport s’ha parlat poc, i els candidats s’han centrat més en el traçat de l’AVE. Ja sabeu, aquell traçat acordat per tots i que ara CiU vol tornar a debatre per treure rèdit electoral de la por a que s’ensorri la Sagrada Família. Com que això es desacredita per sí sol, em limito a assenyalar l’evidència que ha explicat l’alcalde Hereu: Barcelona necessita un nou túnel per al tren per poder doblar el servei de rodalies. Jo afegiria: Barcelona està completament travessada per túnels. Molts, per sota de monuments històrics del casc antic i de l’Eixample. I no em consta que se n’hagi ensorrat cap.

D’altra banda... fer aturar l’AVE a Sants i fer-lo marxar cap a França des de la Sagrera, sense que aquestes dues estacions estiguin connectades em sembla un error només comparable a fer l’Eix transversal –obra emblemàtica del pujolisme- amb un sol carril per a cada sentit de circulació.

La part d’HABITATGE ha estat molt interessant per contrastar la solidesa dels projectes confrontats. Hereu ha destacat els bons fruits que donarà en aquest àmbit la col·laboració amb el Govern de la Generalitat (impossible durant els 23 anys de govern de CiU). I més, amb la Llei d’Habitatge que està en tràmit al Parlament. Genial la Imma Mayol quan ha recordat a Trias el pacte amb el PP a Tarragona, que ha permès fer 317 pisos públics en 18 anys: “Els romans van fer més pisos que vostès!”, li ha dit. Curiosa, la posició de Jordi Portabella explicant que ell ha comprat no sé quants metres quadrats de sòl...

Trias ha fet el que ha pogut. És víctima de la seva proposta ridícula d’entaforar 10.000 joves al port, entre el moll d’inflamables, la ronda del litoral i el cementiri de Montjuïc. Jo encara no he superat la sorpresa incommensurable que em va provocar aquesta proposta tan avançada i meravellosa. Em pregunto si el projecte inclou usar l’aigua del port com a piscina comunitària. Com no se’ns havia acudit abans?

Ens acostem al final, un dels meus temes preferits: la POLÍTICA SOCIAL. Aquí els socialistes hi tenim molt a dir. Hem de desplegar la Llei de Serveis Socials, redactada per l’avui regidor Ramon Nicolau quan era director de l’ICAS; i la Llei de la Dependència aprovada per Zapatero. Hereu pot lluir una bona gestió en aquest àmbit, i per això he trobat molt encertada la frase: “No admeto lliçons de ningú en política social”. Trias no ha entrat directament en el debat. Té els peus de fang. Qui, sinó ell, va aprovar tots els pressupostos d’Aznar, aquells que van fer caure en picat la despesa social?

En la intervenció final, hem vist la personal pròxima i encantadora que és el Jordi en la distància curta: “Vull ser l’alcalde de la gent d’aquesta Barcelona que vull més pròspera, cohesionada i compromesa. Vull obrir una nova etapa, feta amb noves idees, nous equips i un nou alcalde. He vist il·lusió i ganes de tirar endavant per part de molta gent de moltes entitats. Jo vull encapçalar aquest moviment, i volem construir a partir d’un nou projecte la Barcelona que tots desitgem”.

Conclusió: en el Jordi Hereu, els socialistes de Barcelona tenim la figura d’un alcalde que, n’estic segur, acabarà sent emblemàtic. Endavant, Jordi!