Millor treball, més cohesió social

Avui, com cada any, he anat a la manifestació del Primer de Maig. És cert que fa molts anys que els treballadors tenim un seguit de drets reconeguts i ja no estem completament desemparats davant els empresaris. Però això no treu vigència a reivindicacions com la d’aquest any: que el salari mínim arribi als 1.000 euros mensuals. Per això la gent de l'agrupació de Gràcia hem anat a la manifestació: aquí teniu la Iola, la Núria i la Neus...

... i jo mateix:

Si voleu tenir més dades sobre el posicionament del PSC relatiu a la situació sociolaboral a Catalunya, feu un cop d’ull a aquest document. I si voleu comprovar que el nostre portaveu està prou reivindicatiu, feu un cop d'ull al blog del Miquel Iceta.

La lluita contra la precarietat laboral és una altra de les reivindicacions més insistents que fem els sindicalistes els darrers anys. I és que, més enllà de l’evident impacte econòmic, la inseguretat que genera treballar en precari va en contra de qualsevol programa del PSC: és un atemptat directe contra la cohesió social.

Però mentre les millores en el món del treball no arribin, caldrà seguir treballant, precisament, per aquesta cohesió social. I és per això que el nostre programa per a les municipals hi fa una incidència especial, perquè des de l’Ajuntament es fan contribucions essencials en aquest sentit. La llei de la Dependència i la Llei de Serveis Socials –obra en bona part de de Ramon Nicolau, número 16 a la llista del PSC- es permetrà impulsar les polítiques en aquest àmbit.

MESURES destacades en el programa: Atenció a tots els col·lectius amb major risc d’exclusió social: gent gran, aturats de llarga durada, dones, joves, nouvinguts, treballadors no qualificats; resposta global a les necessitats: serveis bàsics, atenció social i sanitària, accés a la cultura, a la pràctica esportiva; coordinació en Atenció Primària: salut-serveis socials, fonamental en aquest segle XXI.

Però avui no vull acabar aquest post del Primer de Maig sense fer esment a un sector on malauradament s’uneixen els problemes d’accés al món laboral amb problemes d’inclusió social. Es tracta de la situació que pateix el col·lectiu de persones amb això que anomenem “intel·ligència límit” o problemes relacionats amb la salut mental. El nostre programa recull el compromís de potenciar el programa d’inserció laboral per al col·lectiu menys afavorits, fins assolir els 5.000 llocs de treball. En això tenim un gran model en el treball que fan algunes entitats, com la gracienca ACIDH. Us recomano que mireu el seu web perquè deixa clar que encara ens queda molt per fer si volem una societat veritablement cohesionada.