Però hem de continuar treballar per aconseguir la plena igualtat i una situació de normalitat. I per assolir-ho és cabdal que vagin a una totes les administracions i els col·lectius. L’Ajuntament de Barcelona té línies pròpies de treball. El Consell Municipal de Gais, Lesbianes i dones i homes Transsexuals, per exemple, va organitzar a principis d’any unes jornades sobre la Ciutat davant el col·lectiu GLBT.
També hem de treballar en la visibilització del nostre col·leciu. En el debat vaig destacar la importància que té que se’ns vegi pel carrer agafats de la mà amb les nostres parelles. Un gest simple que encara provoca algunes cares de sorpresa, però que contribueix, precisament per això, a normalitzar aquesta realitat.
Per a mí és molt important l’educació: calen programes educatius d’integració de la diversitat sexual dins dels espais educatius i projectes de ciutat educadora. l’assignatura sobre Ciutadania que s’està impulsant serà una eina fonamental en aquest sentit. Una bona iniciativa és la publicació d’una guia de recursos feta a l’Hospitalet: "Adolescència, identitats sexuals i diversitat". L’entitat Joves per la Igualtat i la Solidaritat (JIS) i l’associació Pandora han editat un material didàctic i educatiu adreçat als professors i educadors per facilitar-los nous elements per treballar a les aules el desenvolupament afectiu i sexual dels adolescents.
Educar els joves en la diversitat sexual és important, però... No hem d’oblidar la gent gran, els gais i lesbianes d’una certa que no haurien de ser discriminats. Caldrà fer aviat un estudi d’aquesta població i la seva situació i necessitats. La cobertura en condicions de les necessitats d’aquesta població no pot quedar només en mans de la iniciativa privada.
Al debat també es va parlar de la sensibilització de la Guàrdia Urbana, i la necessitat d’establir protocols específics per atendre delictes relacionats amb la discriminació per motius de l’orientació sexual de les persones.
Ja ho veieu, el tema m’agrada i malgrat la legalització dels matrimonis queda molt per fer. No em voldria extendre gaire, però no puc evitar esmentar la pedagogia que hem de fer amb els col·lectius d’immigrants, alguns dels quals poden ser reticents a les relacions homosexuals. Fa pocs dies parlava amb el Jordi Petit de la necessitat d'extendre el respecte als Drets Civils tal com els entenem nosaltres entre els nouvinguts: la majoria procedeixen de països on, per exemple, l'homosexualitat encara es veu com una desviació, una xacra o una malaltia. Caldrà fer pedagogia entre la gent gran i també entre la gent, a les escoles i les entitats, per evitar problemes de convivència per aquests temes, o fins i tot intents de regressió en l'àmbit de drets que ens ha costat molt d'assolir i que ja estem exercint. Dissabte també vàrem parlar de la recuperació de la memòria històrica dels gais, lesbianes, bisexuals i transexuals represaliats pel franquisme...
En fi, per anar acabant, us recomano que feu un cop d’ull al número d’aquest mes de la revista Zero, on es publica una entrevista a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, per parlar de les polítiques que l’Ajuntament té engegades i les que pensa engegar per evitar la discriminació i altres problemàtiques relacionades amb els drets civils d’homosexuals i transexuals.
No puc acabar sense agrair al Ricardo Castro, la Iolanda Collboni, el Xavier Balaguer i Isabel Montané l’ajut per preparar la intervenció al debat d’ahir i aquest article!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada