05 de juny 2006

Darrer post nupcial. Nàpols


Avui, toca a la fi, desprès de dues setmanes, quasi increibles (recordeu des del dia 20 de maig). La foto de l’entrada és un hola a tots i totes als qui tornaré a veure a partir de demà a la tarda (espero que de forma endreçada).



Ahir vam arribar a Nàpols cap a les 12.45 hores. Se que sembla impossible, però no, la ciutat està més destarotada que Roma o qualsevol de les altres ciutats italianes que hem visitat. El trànsit no té normes, en una moto vaig veure 4 persones (dos nens i dos adults), circulant en direcció contrària i sense casc.

El manteniment urbà no existeix, en tota l’extensió de la paraula. Ahir per la tarda ens va caure un xàfec d’impressió, i això em va portar el record del Joan Josep Egea: corríem per les voreres i no podíem passar donat que les motos estaven totalment creuades (no arrambades a la paret, ni en paral·lel als carrils de circulació). Això sí, la pizza és excel·lent, i ho arregla tot. Us penjo algunes fotos principalment de tema de netaja perquè veieu el centre (!!!!) de Nàpols.

Una qüestió diferent són les ruines de Pompeia, són més que recomanables. En el circuit de més de 5 hores et pots fer una idea molt aproximada de l'estil de vida de la gent entre els segles II abans de Crist i el II després de Crist. Cases, carrers, comerços, fòrums, espais destinats a l’administració, etc... després de la llarga caminada podria afimar que aquesta ciutat de més de 2000 anys estava potser més organitzada que l’actual Nàpols. He pensat que guay aquestes persones que després de tants anys encara ens ensenyen maneres de viure on l’equilibri entre la feina i l’espai d’oci era present a travès de les termes, el teatre, el circ etc... és a dir, sabien viure.

Per cert, Nàpols també va ser catalana de la mà d’Alfons el Magnànim (que moriria al 1458 al castell de l’Ou ), com demostra les quatre barres penjades en el frontal del castell Nou que espero que es pugui veure. Si algú vol reclamar Nàpols com a territori català, ja ho sap.

Per acomiadar-me us poso una foto amb el Vesubi de fons, com a adéu a aquest esplèndid viatge.

2 comentaris:

dolors ha dit...

quin peazo viatge t'has pegat, felicitats!

i molta envaja sana

Miquel ha dit...

Felicitats per la teva boda !

Un bon viatge de nuvis no es garantia de felicitat, perì si mes no t'ho passes de conya.