22 de juny 2006

President Pasqual

Potser una de les paradoxes que ens acompanyen als i les socialistes és la proximitat que hem sentit amb el President Pasqual Maragall i que ens fa dir-li més Pasqual que president. Tot i això no hi ha dubte de que ell ha assumit el seu rol de President de la Generalitat de Catalunya i ho ha portat amb una gran dignitat, honestedat i una total entrega al pais.

Jo voldria parlar-vos dels fets que recordo compartits amb ell i del significat d’aquests. I és que tinc una relació que "malgrat la meva joventut", es remunta a finals dels 80 i principis dels 90, quan ell era Alcalde de Barcelona.

Com ja sabeu, vinc del moviment associatiu juvenil i això em va portar a l’any 94 a assumir la presidència del Consell de la Joventut de Barcelona. La situació era molt complicada, estàvem superant una crisi molt profunda tant de recursos, com de participació del moviment juvenil barceloní. Recordo molt bé que amb el llavors responsable de joventut Jordi Casanoves vam estar parlant de la importància de reforçar els temes d’identitat històrica per no perdre elements de referència en el consell i vam proposar tirar endavant un recull de la feina dels darrers 15 anys, això culminaria en un llibre que es titularia "Ara que tinc 15 anys". Volíem aprofitar la presentació del llibre per fer un reforçament del paper del Consell en la ciutadania com a impulsor de les organitzacions juvenils en la ciutat i com a interlocutor de les administracions. Calia cercar complicitats i jo vaig decidir que necessitàvem el suport de l’alcalde. Per tant, li vaig enviar una carta personal demanant la seva col·laboració en la transformació del Consell. No cal dir que ell va fer acte de presència amb la Diana i ,des d’aquell moment, el Consell iniciaria una nova etapa de creixement i expansió que el convertiria en una de les coordinadores juvenils més potents de tota Espanya (avui dia encara ho és).

Anys després, a la primavera del 97, l’alcalde de Barcelona i jo (en representació del CJB) signàvem un acord global que obriria la porta a un treball transversal en les polítiques de Joventut a la ciutat de Barcelona. Després d’això jo marxaria del consell, però encara -i contra tot pronòstic- ell va venir i va compartir la meva marxa al mateix temps rebent al nou equip amb el Xavier Tort al capdavant.

Al llarg dels anys ens hem anat trobant i compartint altres moment públics i alguns de privats que han fet de l’actual President de la Generalitat un persona propera que està al costat quan se'l necessita. Gràcies per tot, Pasqual!

2 comentaris:

Corasonpartio ha dit...

A mi m’hagués agradat que tornés a presentar-se com a candidat però la veritat és que... cada dia m’agrada més Montilla!

Mireia ha dit...

Vale, que tu el coneixies de fa temps i et sap greu que se'n vagi, i jo no el coneixia personalment, però també hem sap greu que marxi, i la fauna de bestiari que arriba ara al PSC no m'agrada gens gens gens.