Tret de sortida cap a les eleccions municipals

Els membres del Consell Nacional del PSC vàrem aprovar dissabte, per unanimitat, la candidatura de Jordi Hereu com a alcaldable de Barcelona del PSC. L'aplaudiment a la Sala Ernest Lluch de la seu del PSC va ser inoblidable.

És el moment d'arremangar-se i anar per feina. Per això, veureu canvis a la columna de la dreta d'aquest blog. El colom de la pau segueix adalt de tot, però just després hi ha un espai especial per a aquestes eleccions.

M'agradaria que, independentment de si sou militants o simpatitzants del PSC, feu aportacions al document de treball "Mirar lluny, treballar a prop", que servirà per elaborar el nostre programa electoral. Totes les aportacions són benvingudes, perquè ens agrada incorporar bones idees. Me les podeu fer en persona, o virtualment mitjançant aquest blog, que per a això estan les noves tecnologies.

A més d'aquest document, a la columna de la dreta trobareu links a webs del PSC (de Gràcia i de Barcelona), i a les últimes notícies aparegudes sobre l'activitat a l'Ajuntament de Barcelona.

Finalment, he decidit facilitar el procés de subscripció, i ara la podeu fer enviant-me directament un mail demanant-m'ho a guillemespriu@hotmail.com

Us vaig dir que demanava als Reis ganes de treballar. És obvi que me'n van portar!

Pimpinela

Declaracions de Josep Piqué(PP), ahir, a El Periódico:

• "El PP està parlant sobre el futur amb dirigents de CiU"

Declaracions de Felip Puig (CiU), ahir, a Cadena SER:

• "Les declaracions de Piqué són fantasies hivernals"

Declaracions de Daniel Sirera (PP), ahir, a diversos mitjans:

• "Segurament, Felip Puig no té tota la informació de la direcció del seu partit"

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, dono més credibilitat al PP. Però sigui com sigui, avui se m'ha enganxat la musiqueta d'una vella cançó que a alguns us sonarà...



Quien es?

*Soy yo

Que vienes a buscar?

*A ti

Ya es tarde!

*Porque?

Porque ahora soy yo

la que quiere estar sin ti

Por eso vete!

Olvida mi nombre, mi cara,

mi casa y pega la vuelta!

*jamas te pude comprender

Vete!

Olvida mis ojos, mis manos,

mis labios, que no te desean!

*estas mintiendo ya lo se!

Vete!

Olvida que existo,

que me conociste,

y no te sorprendas!



Olvidate todo que tu para eso tienes experiencia

Hace dos años y un dia que vivo sin el

Hace dos años y un dia que no lo he vuelto a ver

Y aunque no he sido feliz aprendi a vivir sin su amor

Pero al ir olvidando de pronto una noche volvio

L’Eduard s’estrena

Voldria felicitar l’Eduard Marron per l’exposició que va inaugurar divendres. En aquesta exposició mostra les imatges que va captar mentre feia el Camí de Santiago. Unes fotos de gran qualitat, que va presentar envoltat d’amics i amigues, en bona part gent de Gràcia que ens vàrem traslladar a la ciutat veïna per comprovar com, lluny de mirar-nos el malic, alguns graciencs també fan carrera fora dels murs mentals de la nostra Vila.

Com que l’exposició es fa a Ciutat Vella, va ser una oportunitat per conquerir nous espais i cantar les excel·lències de Gràcia. Em consta que el conseller de Cultura, l’Albert Musons, ja ha concedit el perdó a l’Eduard, i que hi ha butlla per a tots els vilatans i vilatanes que es desplacin a l’espai La Finestra, al carrer Francesc Cambó, 27, a veure aquesta mostra. L’horari de visita és de 12 a 14 i de 16 a 20 hores.

Més felicitacions

Aprofito també per destacar la feina feta pel Col·lectiu GLBT (Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals) de Barcelona.

El mateix divendres van fer les seves primeres jornades de debat a l’Institut d’Estudis Catalans. Vaig poder assistir a la primera part, i comprovar directament l’empenta que hi estan posant.

Dracs, gegants i foguerons

Ja posats, us explico que la meva tarda de divendres es va completar amb l’assistència al 25è aniversari dels gegants i el drac de Gràcia, i ja a la nit als l’inici dels actes dels Foguerons de Sa Pobla, que un any més han dut a la nostra Vila les tradicions (i els embotits !) balears.

Fer Festa

Aquesta setmana, el Plenari del Districte de Gràcia ha aprovat el Protocol Festiu del Districte, que té l’objectiu de "protegir i dignificar al màxim l'enorme activitat festiva i de Cultura Popular que hi ha al nostre territori".

Als lectors de fora de Gràcia, us faig notar que el nostre districte és un dels més actius en molts aspectes, i això inclou les festes. Efectivament, no tot s’acaba en la Festa Major d’estiu. Avui, sense anar més lluny, farem els ja tradicionals Foguerons, amb els habituals convidats balears de Sa Pobla: menjarem embotits mallorquins cuits en fogueres a les places gracienques.

Us preguntareu... si tot rutlla tan bé, per què el Plenari ha d’anar aprovant paperassa? Doncs bé, a Gràcia precisament la col·laboració entre unes entitats magníficament hiperactives i uns responsables polítics receptius i també hiperactius ha estat la clau per arribar on som.

Albert Musons

I quan parlo de polítics receptius i hiperactius parlo, especialment, del nostre conseller de Cultura, l’Albert Musons. No és d’estranyar que en el Plenari li caiguessin llagrimetes mentre es presentava el Protocol, ni és d’estranyar que la gent l’aplaudís.

Des de llavors, l’Albert m’ha comentat, mig avergonyit, que és un sentimental... No li hauria de fer vergonya, perquè la política, com tots dos sabem, els sentiments també compten. I haurien de comptar encara més.

La implicació de l’Albert no només en el protocol, sinó en la vida cultural gracienca, va molt més enllà dels límits de la política, i arriba a la plena implicació personal. La seva bibliografia ho demostra, així com el seu contacte permanent amb les entitats. El Protocol festiu i la vida cultural gracienca li deuen molt. Entre altres coses, perquè és capaç de deixar anar una llagrimenta enmig d’un plenari.

Protocol Festiu

Al protocol Festiu que vàrem aprovar s’hi marca el Calendari Festiu de Gràcia, des de la Festa Major i Sant Medir fins al conjunt de diades de les diverses colles de Cultura Popular(castellers, bastoners, gegants, diables, etc...), passant per la commemoració de la Revolta de les Quintes i altres. També S'hi defineixen les característiques de tot l'imaginari festiu de Gràcia, i les de totes les Colles de Cultura Popular. I a més s'estableix un marc de relació del conjunt de les Colles, tant amb les institucions com amb la societat civil de Gràcia. També es defineix clarament el rol de representativitat identitària de les Colles i del conjunt de l'activitat festiva al carrer.

Com veureu, estem parlant gairebé d’un Estatut de les festivitats gracienques. Un document que ha estat possible gràcies al treball del conjunt de les Colles de Cultura Popular, colze a colze amb l’Albert, l’expert en Cultura Popular Pep Fornés, i els tècnics de Cultura del Districte. En el record d’aquest plenari quedaran les llagrimetes de l’Albert i la satisfacció de les Colles de Cultura. Suposo que el temps farà que caigui en l’oblit l’abstenció del PP (i la intervenció del seu portaveu, l’Alberto Belón) i la proposta de considerar el 12 d’octubre com a festa tradicional gracienca...

El meu Alcalde

El primer record que tinc del Jordi Hereu és de començaments dels 90. Deu fer 15 o 16 anys el vaig veure per primera vegada, en una reunió de joves del PSC en què parlàvem dels moviments associatius juvenils de la ciutat.

Ara tots dos passem els 40 (per poc), i ens seguim considerant joves. El Jordi Hereu que vaig conéixer era un noi amb el cabell molt arrissat, amb una veu potentíssima que feia innecessaris els micròfons i la dèria de la proximitat.

Avui els Consellers de Federació hem proposat formalment el Jordi Hereu com a alcaldable de Barcelona.

El Jordi Hereu que he vist segueix tenint una veu potentíssima i segueix sent una persona propera. Els qui no el conegueu encara, ho podreu comprovar, n'estic segur, durant la campanya electoral. Sobre els rínxols... bé, en aquella reunió del començament dels 90 jo també tenia més cabell.

Tinc ganes que comenci la campanya, per lluir aquest alcaldable.

Diego Valor, Mekong i Carles Agustí

El Carles Agustí esmenta en el seu blog que el seu pare l'anomenava "Mekong" en referència a un personatge de còmic. I suposa que jo us en podré donar més dades. Suposa bé. us recordo que tinc una vena friki bastant poc dissimulada. Quan he vist la referència, m'ha picat la curiositat i no he trigat ni dos minuts a documentar-me...

Mekong, en efecte, és el dolent dels còmics de Diego Valor, que es van publicar setmanalment entre els anys 1954 i 1957. Si voleu fer la col·lecció, sapigueu que en total van aparéixer 168 números.

El Diego Valor és un heroi espanyol nascut l'any 2000 que marxa a explorar Venus (el Pedro Duque, si fa o no fa). En la seva exploració troba tres races: els artils, els atlants i els wigans. Mekong és el líder d'aquests últims, que segresten l'expedició hispànica a Venus. En Mekong és un personatge violent, crec que de color verd, un dels grans enemics de Diego Valor.

Ara el dubte que em queda és saber quins motius va donar el Carles Agustí al seu pare per posar-li aquest sobrenom. Com que no conec en profunditat el còmic potser se m'escapa alguna cosa, però així, de bones a primeres, sembla que el Carles, de petit, devia ser força tremendo!

Per la Pau

Per Nadal vaig incloure al blog el colom blanc de la pau sobre fons vermell que el PSC va fer servir quan protestàvem contra la guerra a l'Iraq. Aquest any el colom va servir com a banner nadalenc als blogs de militants i simpatitzants.

Aviat serà la Candelera i haurà arribat el moment de ficar al calaix tots els guarniments nadalencs. El colom, però, el deixaré. La pau mai no ha estat un guarniment nadalenc, i després de veure la intervenció d'ahir de Mariano Rajoy, terrorisme parlamentari en tota regla, em penso que faré bé de deixar el colom blanc aquí on el veieu, a dalt de tot del blog, a la dreta.

M'agradaria treure'l ben aviat, però això no dependrà de mi.

Quixotades

Des que els Fills de Don Quixot van anunciar que volien protestar a Barcelona vaig pensar que coneixien poc aquesta ciutat. Tots els qui hem buscat pis, hem demanat una hipoteca i hem hagut d’arribar escanyats a finals de mes per pagar-la sabem que els preus estan pels núvols, i no ens agrada gens, però el problema dels Fills de Don Quixot és que a Barcelona fa anys que es treballa en polítiques d’habitatge i de lluita contra l’exclusió social.

Queda molta feina per fer, cert, però posats a buscar motius de queixa, tindran molt més material si opten per fer protestes al Madrid de Ruiz Gallardón i Esperanza Aguirre, o a la València de Camps i Barberà, en lloc de venir a la ciutat de Jordi Hereu i al país de José Montilla.

A més, han tingut la mala sort que l’intent d’acampada –reconvertit en recollida de signatures i amb un seguiment popular més aviat escàs- ha coincidit amb una setmana en què l’alcalde Hereu ha fet alguns discursos –mireu aquest link- que deixen clara la política de cohesió social que vol potenciar durant el seu proper mandat. I el PSC, avui mateix, ha concretat propostes en matèria d’habitatge.

Finalment, per extreure una nota positiva a la qüestió, penso que els socialistes podem celebrar que els Fills del Quixot hagin posat aquesta problemàtica social damunt la taula, perquè és un terreny en què ens podem sentir còmodes. No només hem fet molta feina, sinó que som conscients que falta molt per fer. I si ho fem nosaltres, no ho farà ningú, estigueu-ne segurs.

Cinc coses que no sabeu de mi

Avui he descobert què és un meme, gràcies a la inestimable col·laboració del meu marit. Es tracta de fer una cadena. T’envien una pregunta, la respons al blog i l’envies a cinc persones més. Quina gràcia.

Però en fi, és el que passa… El tema d’aquest meme és explicar cinc coses que els lectors del blog probablement no sabeu de mi. Entenc que de la llista cal excloure la meva germana, la Carme: no em posaré a esbombar aquí coses que ni ella sap!

1. M’agraden molt els còmics, i el meu personatge preferit és La Vision, un superheroi de sang plàstica i carn sintètica.
2. Col·lecciono monedes, i sóc un mitòman de les de la segona república. El numismàtic sempre em diu que no tenen gaire valor, però és que a mi m’agraden.
3. De petit volia ser missioner. Un professor meu era missioner i vaig pensar que volia seguir el seu exemple. Finalment, no vaig anar a les missions, però sí que predico l’evangeli de la Fe socialista entre els descreguts.
4. Sempre porto mitjons negres. És una mania. A més, m’estalvio haver d’anar combinant colors.
5. No hi ha qui em guanyi caminant, al camp o a la ciutat. Un any vaig fer la Matagalls-Montserrat, i voldria repetir. M’agrada caminar i caminar per Gràcia, per Barcelona o per on sigui. Fer una passejada amb mi pot ser esgotador. Pregunteu als qui ho han provat.

I això és tot. Ara és qüestió d’entabanar-ne cinc més. Per donar una mica de vida a la blogsfera gracienca i fer caliu, escullo el Ricard Martínez, el Carles Agustí, el Miquel Pellicer, l’Albert Batlle i el Roger Gispert. Aviam què descobrim d’ells.

Propòsit per al 2007: treballar molt

Reprenc l'activitat blocaire després de les vacances nadalenques: un període de calma interromput de sobte per la bogeria d'ETA...

Sapigueu que als Reis els he demanat molta energia per afrontar aquest 2007.

Amb les municipals a pocs mesos vista, ens tocarà treballar molt. La part positiva és que a Barcelona, amb el Jordi Hereu, treballarem ben de gust, i que a més la nostra feina de ben segur que obtindrà una bona resposta per part de la ciutadania. Va quedar-me encara més clar amb la visita que ens va fer al desembre!

El meu propòsit del 2007, doncs, és treballar, treballar, i treballar, a Gràcia i a Barcelona. Però també disfrutar molt fent-ho, perquè treballar sense divertir-se em sembla contrapoduent.

Para muestra un botón, que diuen: a l'agrupació de Gràcia comencem l'any amb una renovació de la Comissió Executiva, amb la intenció de pencar encara més del que ho hem fet fins ara. Els qui volgueu més detalls, podeu consultar el nostre web clicant aqui.

I un altre detall: novetats al blog. Des d'avui, teniu a la columna de la dreta tot un llistat de links que inclouen blogs, entitats gracienques (les que tenen plana web que em consti, s'admeten aportacions), i les organitzacions especialment del moviment associatiu amb què he tingut relació en un moment o altre de la meva vida. Espero que us resulti d'utilitat.

Per cert, també li he demanat als reis més militants al PSC, especialment el de Gràcia. Benvolguts lectors i benvolgudes lectores, no us ha passat mai pel cap col·laborar amb nosaltres? Us recordo que sempre teniu les portes obertes.