Expliquen que l’orquestra del Titanic no va deixar de tocar en cap moment mentre el vaixel s’enfonsava. Si algun periodista haguès pogut entrevistar llavors el capità del vaixell, potser li hauria deixat anar, amb els valsos de fons, alguna frase com la d’Artur Mas. Podria haver titulat l’entrevista, per exemple: “No tinc queixa del funcionament del Titanic, apart que hem ensopegat amb un iceberg”.
L’esperança és l’últim que es perd, i és psicològicament molt recomanable posar bona cara al mal temps. I mentrestant, l’orquestra que toqui polkes, encara que desafini!
2 comentaris:
Molt bona la metàfora, i la polka!!!! Esto se hunde!
Com a metàfora està bé, tot i que no em sembla massa real.
Recordeu que el vau donar per enfosat fa poc més de tres anys i us va tornar a guanyar les eleccions -i a força distància.
Publica un comentari a l'entrada