Ségolène

Avui estic de dilluns, més aviat poc inspirat... Però he afegit continguts al blog que us poden interessar, especialment als lectors francòfils.

Perquè no sigui dit que només penso en les eleccions municipials, he inclòs a la columna de la dreta una selecció de links sobre les eleccions presidencials franceses. De moment, l'he especialitzat en la figura de la candidat dels socialistes, Ségolène Royal, que ha aconseguit una rellevància i una popularitat que els nostres companys de l'esquerra francesa no recordaven des de fa molt de temps. Potser perquè els polítics socialistes francesos són "lletjos, tristos i envellits", com explica Antoni Gutiérrez-Rubí en un dels seus articles?

El cas és que Ségolène ha donat un toc d'aire fresc i de feminitat a la política francesa. Potser és una recepta que necessita la política en molts altres llocs (i tingueu present que el toc femení no té per què ser patrimoni exclusiu de les dones, penso que hi ha molts homes que poden fer política d'una manera diferent, més càlida i propera!).

Això queda clar en el seu web oficial, Désirs d'avenir, i en els grups que hi dónen suport entusiasta des de la xarxa, com els joves. El procés de participació eque s'ha seguit per definir el seu programa també ha estat un bon exemple de com es pot fer una política de proximitat, fins i tot des de les altes esferes, si es té una mica de voluntat. Per cert, el company Paco Boya ha explicat en el seu blog la seva experiència participativa en un dels debats que s'han fet al sud de França.